Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Kodaira
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, a l’àrea metropolitana de Tòquio, a l’altiplà de Musashino.
Desenvolupada com a regió agrícola de regadiu des del s XVII, disposa de plantacions de moreres des del començament del s XX Després de la Segona Guerra Mundial cresqué com a àrea suburbana residencial de Tòquio La indústria hi és representada per la fabricació de pneumàtics per a automòbils i maquinària elèctrica
coltura promiscua
Geografia agrària
Expressió italiana amb la qual hom designa el sistema de conreu basat en l’existència simultània de plantes de conreu vàries en un mateix camp, de forma que una d’elles serveixi com a suport de les altres.
És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra Normalment coincideix…
Ciutat de les Arts i de les Ciències

Vista de l’Umbracle de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Complex urbanístic de caràcter ludicocultural de la ciutat de València.
Ocupa uns 350000 m 2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al S del centre urbà Consta de quatre grans àrees el Palau de les Arts , espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinemaplanetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip , que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal obra de l’arquitecte Félix Candela, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim El projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995 Juntament amb el…
Club Handbol Esplugues
Handbol
Club d’handbol d’Esplugues de Llobregat.
Fundat l’any 1971, nasqué amb el nom d’Unió Deportiva Esplugues i practicava l’handbol, el bàsquet i la natació L’any 1982 adoptà el nom actual El 1990 l’equip masculí d’handbol ascendí a segona estatal i el 2005 a primera divisió, la tercera màxima categoria estatal Fou subcampió de la Lliga Catalana l’any 2007 Els equips de categories inferiors juguen a l’elit catalana, l’equip juvenil ha jugat sempre a la màxima categoria catalana Des del 1985 organitza anualment el Torneig d’Handbol Ciutat d’Esplugues, el més important d’Espanya de categoria juvenil Alguns dels seus jugadors participaren…
Benirredrà
Convent del Sagrat Cor de Jesús de Benirredrà, a la Safor
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia.
El terme, molt petit i gairebé envoltat pel de Gandia, és ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la séquia de Vernissa taronges, tomàquets i melons, que han substituït l’antic conreu de moreres, i arbres fruiters de secà La terra, molt repartida, és explotada pels propietaris La proximitat de Gandia ha condicionat una estructura ocupacional diversificada L’evolució demogràfica fou positiva fins el 1970, però la població ha minvat els darrers anys El poble 1584 h agl 2006, benirredrans 27 m alt fou una alqueria islàmica Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 65…
Llocnou d’en Fenollet
Església parroquial de Llocnou d’en Fenollet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, situat a l’extrem oriental del pla de Xàtiva, a l’esquerra del riu de Barxeta.
Al límit dels termes de Xàtiva i el Genovés, té cinc petits enclavaments Aiguamoll, Miralbó —antic lloc—, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres i, a més, els de la Lloma i el Tossal Tot el territori és conreat, amb predomini del regadiu 100 ha, que hom ha dedicat tradicionalment a l’arròs, i que avui és ocupat per tarongers, hortalisses i blat de moro el secà 50 ha és ocupat per oliveres i garrofers El poble 816 h agl 2006, llocnouins 80 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Simat de la Valldigna l’església parroquial és dedicada a sant Dídac Era senyoria dels…
Maria Lluïsa Amorós i Corbella

Maria Lluïsa Amorós i Corbella
© Arx. M. Ll. Amorós
Literatura catalana
Novel·lista.
Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós , és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària S’inicià amb novelles juvenils com Poppis i Isolda 1986, El misteri dels Farrioles 1987, Aquella tardor amb Leprechaun 1988, premi Vaixell de Vapor 1987, Dietari secret 1990, Jardí abandonat 1993, D’on véns, Jan 1994, Una setmana de Pasqua 2000, Me’n torno a Kieran 2008 i El misteri de la capsa magnètica 2015 Amb Els tillers de Mostar 1996 endegà una etapa de…
,
Nemesi Solà i Franquesa
Literatura
Activista cívic i cultural.
Pastisser i forner de professió, fou escolà a Montserrat Es formà en el cristianisme de base i en l’escoltisme, dins el qual ocupà llocs de responsabilitat i fundà l’agrupament Abat Marcet Compromès amb l’antifranquisme, organitzà fugides a través dels Pirineus i participà en accions de la vaga de tramvies del 1951 Membre de nombroses organitzacions catalanistes, entre les quals hi ha l’Associació Tradicions i Costums, de la qual fou un dels fundadors 1961, i Òmnium Cultural A partir dels Focs de Sant Joan 1950 promogué la Flama del Canigó 1965, un dels símbols reivindicatius dels Països…
Benicolet

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al curs alt del Vernissa, que travessa el terme en direcció NW-SE.
El terreny, gairebé totalment pla, és accidentat a l’est per una sèrie de turons fronters amb l’horta de la Safor Els conreus ocupen la meitat del terme, amb predomini total del secà sobre el regadiu Els conreus més estesos són, de fa segles, el de la vinya raïm de taula, 200 ha, cereals, ametllers i oliveres però en desaparegué el de moreres amb les epidèmies de pebrina i la posterior crisi de la seda La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa 97,2% de l’àrea conreada La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió La població…
Hokkaidō
Hokkaidō Valls de la serralada de Hokkaidō
© Corel Professional Photos
Illa
Illa del Japó, la més septentrional de les quatre grans illes de l’arxipèlag, que forma un do
.
La capital és Sapporo Muntanyosa, amb nombrosos volcans, és ocupada en gran part per la serralada de Hokkaidō, que la travessa del cap Erimo al cap Sōya el SW és muntanyós, i entre ambdós sistemes s’obre la plana d’Ishikari, travessada pel riu del mateix nom Els rius, curts, corren per valls encaixades i són de règim torrencial, amb crescudes de primavera El clima és sotmès, a l'hivern i a la tardor, als vents freds de Sibèria, que provoquen nevades i grans boires, sobretot a les costes occidentals A l’estiu les temperatures són suaus mitjana de juliol a Sapporo 20°C Mitjanament poblada, amb…