Resultats de la cerca

Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castelo Rodrigo amb grandesa d’Espanya 1720, duc de Nocera i comte de Lumiares Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V i en caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid 1714 i poc després capità general de Catalunya 1715-19 i 1720-22 Donà normes complementàries per a l’aplicació del decret de Nova Planta, impulsà la repressió antiaustriacista i restringí amb especial rigor l’ús d’armes al Principat, però d’altra banda impedí els abusos de l’exèrcit damunt la població civil Féu construir la Ciutadella de Barcelona i…

El títol fou declarat perpetu el 1621 al seu fill Manuel de Moura e de Corte Real mort el 1652, governador de Flandes i Gran d’Espanya El sisè titular fou el capità general de Catalunya Francesco Pio di Savoia e Moura Corte-Real

Passà als Alagó, als Homodei, als Moura i als Pio de Savoia, els quals el donaren a la capella de la Concepció per a beneficiar Fou concedit el 1792 a Juan Manuel de Sarria y Cárdenas amb la nova denominació de comtat de Casa Sarria Dels Sarria passà als Tejada, als Spholinger i als Hidalgo

Cursà la carrera de piano, com a alumne lliure, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà a l’École Normale de París amb Luis de Moura Castro i Aquiles Delle Vigne, a l’escola superior de música Reina Sofía de Madrid amb Dmitri Bashkirov, i al conservatori Richard Strauss de Munic El 2006 obtingué el primer premi en la 52a edició del concurs internacional de música Maria Canals de Barcelona Ofereix concerts per tot Europa

És de règim pluvial A l’estació de les pluges es posa en contacte amb el riu Rupumuni És format per dos rius, l’ Uraricuera i el Tacutu , que s’uneixen poc abans de Boa Vista, des d’on flueix en direcció nord-sud Aigües avall, abans d’arribar a Caracaraí, des d’on és navegable, rep per la dreta el riu Mucajaí i, més avall, a Catrimani, rep, també per la dreta, el riu Catrimani Desemboca al Rio Negro poc abans de Moura

El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió

Fill de pares alemanys, començà estudis musicals l’any 1871 a la Royal Academy of Music, de la qual es convertí en professor l’any 1876 El 1880 debutà a Londres en una carrera concertística que es prolongà fins el 1895 A partir d’aquest moment es dedicà absolutament a la pedagogia, tasca que fins el 1925 exercí a la Royal Academy of Music, centre docent on havia estudiat Depurà un nou sistema pedagògic que bandejava els postulats tradicionals per tal de descobrir les correspondències entre l’execució i les condicions físiques de l’intèrpret Fou professor de bona part dels pianistes britànics…

Estudià amb Vilém Kurz a Lwów i amb Ferruccio Busoni, Arnold Schönberg i Engelbert Humperdinck a Berlín Fou professor de piano a Lwów i Cracòvia i el 1936 es traslladà als Estats Units, on exercí la docència al Conservatori de Filadèlfia 1948-63 i a la Juilliard School de Nova York 1952-64 Així mateix, oferí cursos i classes magistrals arreu del món El 1912 prengué part en l’estrena de Pierrot Lunaire , d’A Schönberg, i també estrenà totes les obres de piano d’aquest compositor, excepte les Cançons , opus 48 A més, presentà la Sonata i el Concert de cambra , d’A Berg Fou l’introductor a Viena…

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Teresa Balcells i Sofia Puche i obtingué diversos premis d’honor Posteriorment fou alumne a París de Monique Deschaussées, i d’A Giménez Atenelle, R Sabater, R Coll, L de Moura Castro i J Colom a Barcelona Des del 1990 és professor del Conservatori de Barcelona Ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció d’A Ros Marbà, FP Decker, A Argudo i JLl Moraleda Del 1985 al 1995 formà duo de marimba i vibràfon amb Xavier Joaquín El 1996 estrenà el Concert per a piano i orquestra "Auguris" , de F Taverna-Bech Ha…

Central elèctrica dels Brutau, a l’alt Ter La força hidràulica és l’única energia barata que hi ha a l’abast dels cotoners —els primers i més importants industrials catalans— L’aigua mourà primer la roda hidràulica de caixons i després la turbina Durant els primers anys del segle XX les fàbriques catalanes s’electrifiquen Les que tenen accés a l’energia hidràulica obtenen l’electricitat amb les seves turbines Les que no tenen aquesta sort, van substituint les màquines de vapor per l’electricitat facilitada per les companyies productores Els cotoners pensen en ells quan busquen…