Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Eduard Carbonell i Esteller
Història
Art
Historiador de l’art i museòleg.
Estudià a les universitats de Barcelona i Complutense de Madrid, i amplià estudis a les de Bolonya Ravenna i Spoletto El 1974 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La ornamentación en la pintura románica española Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-88, del 1978 al 1980, i del 1985 al 1988, en fou el director del Departament d’Art i l’any 1987 hi obtingué la càtedra d’art medieval Director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-94, des d’aquest càrrec participà en l’elaboració de diverses lleis rellevants en aquest àmbit…
Felip Vicent Garín i Llombart
Art
Historiador de l’art i museòleg.
Fill de Felip Maria Garín Catedràtic d’història de l’art de la Universitat Politècnica de València, fou director conservador del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València 1968-90, director del Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí de València 1972- 87, del Museu del Prado 1991-93, de l’Institut Cervantes de Roma 1995-96, de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma 1996-02 i president de la Societat Estatal d’Acció Cultural Exterior d’Espanya 2002-04 L’any 2011 fou nomenat director gerent del Consorci de Museus del País Valencià Ha publicat entre altres obres El pintor Maella 1966, Breve…
Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Art
Historiografia
Museologia
Museòleg, historiador i crític d’art.
Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…
,
Lluís Monreal i Agustí
Museologia
Museòleg, fill de Luis Monreal y Tejada.
Fou conservador del Museu Marès de Barcelona El 1974 fou nomenat secretari general de l’ICOM, a París, càrrec que ocupà durant deu anys El 1984 es féu càrrec de la fundació Paul Getty de Los Angeles EUA Ha publicat, entre altres obres, Tesoros de Nubia 1964, on intervingué en missions arqueològiques, i el catàleg d' El Conventet 1971-78 en quatre volums
Josep Gudiol i Cunill
Historiografia catalana
Historiador de l’art, arqueòleg i museòleg.
Vida i obra Prevere El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Participà en la formació del Museu Episcopal de Vic, inaugurat el 1891, any en què el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual se’l considera fundador a Catalunya Un cop retornat, s’incorporà com a bibliotecari a…
Pontus Hultén
Art
Historiografia
Museologia
Historiador de l'art i museòleg suec.
Fou conservador del Museu Nacional i del Museu d’Art Modern d’Estocolm Entre 1973 i 1980 dirigí el Centre Georges Pompidou i, posteriorment, el Museu d’Art Contemporani de Los Angeles Intervingué, com a assessor del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la redacció del projecte del Museu d’Art Contemporani de Barcelona Així mateix, fou comissari de gran exposicions internacionals d’art
Josep Gudiol i Cunill

Art
Arqueologia
Prevere, historiador de l’art, arqueòleg i museòleg.
Vida i Obra El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació del Museu Episcopal, que fou dut a terme pel bisbe Josep Morgades Un cop inaugurat el Museu, el 1891, el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia…
L’enciclopedisme català. 1860-2008
Ramon Llull o Francesc Eiximenis van ser els primers europeus que bastiren obres enciclopèdiques Però, per a editar grans enciclopèdies illustrades, calia esperar la segona meitat del segle XIX, amb les impremtes no manuals, el paper continu, la revolució dels transports i l’inici de la generalització de l’escola Enciclopèdies catalanes arreu del món De fet, l’elaboració d’enciclopèdies a Catalunya a partir de 1860-80 és el resultat d’una bona interacció entre empresaris, editors, professors universitaris, traductors, illustradors, gravadors, caixistes i llibreters, entre d’altres A més, cal…
Obituari 2017
Relació de personatges que han traspassat l'any 2017 Les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Aleksei Alekséievitx Abrikóssov Moscou, 25 de juny de 1928 – Sunnyvale, Califòrnia, 29 de març de 2017 Físic rus naturalitzat nord-americà Aleksei Alekséievitx Abrikóssov © Argonne National Laboratory Brian Aldiss East Dereham, Norfolk, 18 d’agost de 1925 – Oxford, 19 d’agost de 2017 Escriptor anglès Kenneth Joseph Arrow Nova York, 23 d’agost de 1921 – Palo Alto, Califòrnia, 22 de febrer de 2017 Economista nord-americà Antoni Ballester i Nolla…
Art 2017
Art
Introducció El 2017 va ser l’any que se celebrà el centenari de la Revolució Russa i també el de l’emblemàtica Font de Marcel Duchamp, esdeveniments que van marcar la cultura del segle xx En el context català, les arts i el patrimoni van seguir patint la crisi Les programacions i les polítiques culturals van estar del tot marcades pel procés polític, que va eclipsar l’àmbit informatiu i totes les dinàmiques de les institucions dedicades a l’art, sobretot les públiques L’Administració de l’Estat i la de Catalunya van seguir sense invertir gaire en cultura, i tampoc no van arribar els canvis…