Resultats de la cerca

Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona 1970, el 1980 obtingué el Master of Science in Chemistry University of Missouri-Rolla i es doctorà en ciències químiques a la Universitat de Sevilla 1983 Fou presidenta de l’European Colloid and Interface Society ECIS 1996-97 i presidenta del Grupo Especializado de Coloides e Interfases GECI de la Real Sociedad Española de Química i de Física Actualment és responsable del Grup de Recerca de Química Colloidal i Interficial QCI del departament de nanotecnologia química i biomolecular NQB de l’Institut de Química Avançada de…

Estudià a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt i a la Universitat de Tecnologia de Darmstadt, on es llicencià 1966 i doctorà 1969 en física Es traslladà a Ottawa Canadà per a un postdoctorat a la Universitat Carleton 1969-72, i ingressà aleshores a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid del Centre d’Investigació de Jülich, Renània del Nord, on continuà collaborant tot i estar jubilat des del 2004 El 1988 descobrí, simultàniament amb  Albert Fert , la magnetoresistència gegant GMR, un efecte mecànic quàntic que permet que petits canvis magnètics generin grans…

Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera similar a la…

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona 1972, doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1978 i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller 1979 Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005 El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i organitzativa…

Aquests centres de recerca, tots els quals gaudeixen d’un reconegut prestigi, són el Centre de Regulació Genòmica  CRG, l’ Institut de Ciències Fotòniques  ICFO, l’ Institut Català d’Investigació Química  ICIQ, l’ Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia  ICN2, l’ Institut de Física d’Altes Energies  IFAE i l’ Institut de Recerca Biomèdica  IRB Inspirat en institucions com l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech o el Weizmann Institute of Science d’Israel, rep el suport de la Fundació Bancària “la Caixa”, la Fundació Banc Sabadell, la Fundació Catalunya-La Pedrera,…

Graduat 1964 i doctorat 1966 per la Universitat d’Edimburg, en 1967-70 féu treball postdoctoral a la Universitat de Queens Canadà, i aquest any s’incorporà a la de Sheffield, fins el 1979, que passà a la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA Després d’una any a l’empresa privada, el 1982 retornà a Sheffield fins el 1990, que fou nomenat catedràtic de química orgànica a la Universitat de Birmingham El 1997 s’incorporà a l’UCLA, del California NanoSystems Institute CNSI del qual fou director en 2003-07 Des del 2008 és director del Center for the Chemistry of Integrated Systems CCIS de la…

Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels…

Per la seva tradició, entre aquestes escoles cal destacar l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i l' Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona El 1992 fou obert a Barcelona l’anomenat Campus Nord, que disposava d’alguns edificis notables, com ara la Torre Girona i l’edifici intelligent Nexus El 1996 fou inaugurada una nova ciutat universitària de la UPC a Terrassa Vallès Occidental Altres extensions són l’Escola Universitària del Baix Llobregat, dedicada a les telecomunicacions 1992, i, a Barcelona, el Laboratori d’Enginyeria Marítima 1993, la Fundació…

És utilitzat per a mostres de materials conductors o semiconductors El seu funcionament es basa en la combinació d’un moviment d’una sonda en vertical sobre la mostra, i en un moviment en horitzontal de la mateixa mostra que permet l’escombratge de la superfície La sonda del microscopi de proximitat és una punta conductora que, idealment, estaria formada per un únic àtom, però en realitat és d’uns cent nanòmetres, que es pot acostar fins a un nanòmetre de distància de la superfície de la mostra El conjunt format per la sonda i la mostra formen part d’un circuit elèctric tancat al buit Els…

Es basa principalment en el disseny de sistemes a escala nanomètrica formats per un mínim de dos components, un dels quals és el principi actiu i la resta el vehicle, que permeten algun tipus de funció especial Troba aplicació en els camps de la diagnosi, amb el desenvolupament de nanosensors i de xips biològics en el de l’administració de medicaments amb els nanosistemes de transport i d’alliberació de fàrmacs en el tractament i la prevenció de malalties, administrant vacunes en forma de nanopartícules, i en el de la reconstrucció de teixits o d’òrgans