Resultats de la cerca

Fou diputat i senador del partit conservador Intervingué activament en la vida econòmica valenciana fundà i presidí al Banco de Crédito Local 1925, la Companyia Transmediterrània, la Unió Naval de Llevant i el monopoli de petrolis CAMPSA

Comporta la cessió del control i dependència del capità i tripulació al noliejador, el qual adquireix temporalment la condició de navilier i assumeix així tots els riscs derivats de la navegació i de l’explotació econòmica del vaixell

Intentà de millorar les condicions de vida dels pobres i dels proletaris, cosa que el portà a estudiar sistemàticament els problemes socials D’aquesta preocupació, en sortiren dues publicacions importants Life and Labour of the People ‘Vida i treballs del poble’, 1889-91 i el clàssic de la sociografia Life and Labour of the People of London 1891-1903

Pintor especialitzat en aquarelles marítimes i concretament en el dibuix de vaixells i velers de la segona meitat del segle XIX, s’establí a Barcelona el 1871 Les seves pintures anaven destinades principalment a empreses navilieres i exvots Entre les seves obres cal remarcar Regata a Vela per embarcacions Menors 1889 Com a modelista naval, creà diverses obres exposades a l’Escola Nàutica de Barcelona i al Museu Marítim de Barcelona

Fill del navilier bilbaí José Antonio de Olano e Iriondo, estudià a Lovaina, on es llicencià en enginyeria de mines Inicià l’explotació de les mines de carbó de Fígols, que assoliren una gran importància El 1908 Alfons XIII li concedí el títol de comte de Fígols Intervingué en política en el partit conservador i fou president de la diputació provincial de Barcelona

L’armador, que pot no ésser propietari de la nau i que sovint és una societat anòmina, ha de tenir l’aptitud legal pròpia del comerciant i ha d’ésser inscrit al registre corresponent Pertoca a l’armador de contractar el capità i la dotació, equipar, avituallar i reparar la nau, i fer tot el que calgui per a la seva explotació És responsable civilment dels actes del capità i de la dotació, i de les obligacions contretes durant l’exercici de les seves atribucions El terme armador ha adquirit en la pràctica mercantil un ús preponderant respecte al de navilier

Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica i fou propietari de diversos ingenios sucrers Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia Fou regidor de Matanzas 1845 i comanador de l’orde de Carles III 1861 El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar

En un primer temps feu estudis eclesiàstics i després es dedicà a la música Amb coneixements musicals de guitarra, va fer de guitarrista a París i a Lió Posteriorment, se'n va anar a Amèrica, a I'Havana, a Caracas i a la Martinica i després es traslladà a l’illa de Grenada Es convertí en un petit navilier i va viure també a Trinitat Com que es dedicava a armar vaixells, els anglesos el feren presoner i el dugueren a Jamaica Després de ser alliberat, seguí comerciant per les illes del Carib Finalment, el 1783 retornà a Espanya Sollicità una plaça de guardacostes a les Índies, que…

El primer Manuel d’Arquer tenia una petita línia de vapors a Barcelona el 1863 Dic el primer Manuel, perquè l’hereu de la familia portarà sempre aquest nom i resulta difícil de distingir les generacions a mitjan segle XIX Aquest Manuel d’Arquer té el despatx als Porxos d’En Xifré, tocant a la plaça de Palau Aquest navilier posà a la venda pública, el 1864, una " máquina inglesa de un superior sistema para fabricar tubos continuos de plomo, con todo lo anexo a dichas máquinas" Diari de Barcelona , juny del 1864, pàg 6 298 Quan un navilier ven en subhasta un article…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…