Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
escola neoclàssica
Economia
Corrent de pensament econòmic que reformulà la doctrina clàssica partint dels supòsits del marginalisme i que inclou les diferents tendències a què posteriorment aquest enfocament ha donat lloc.
La manca de resposta de l’escola classicomarxista a determinats problemes estrictament teòrics i la consideració que els seus plantejaments eren revolucionaris en un context com l’europeu, que havia observat canvis importants en les condicions ideologicopolítiques de la segona meitat del s XIX, afavoriren l’aparició d’aquest nou corrent de pensament econòmic L’escola neoclàssica fonamentà les seves anàlisis en concepcions anhistòriques a fi d’eliminar els problemes derivats de les institucions de la propietat i de les relacions socials Hom pot trobar antecedents de la nova concepció en…
Sant Pere del Talladell (Tàrrega)
Art romànic
El poble del Talladell s’emplaça a 390 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Ondara El lloc és esmentat l’any 1063, i la seva església consta com a parròquia del bisbat de Vic en dues llistes de parròquies, datables una vers el 1080 i l’altra de la primera meitat del segle XII L’any 1133, en el testament atorgat pels esposos Gombau i Agnès, consta que aquesta féu una deixa “ ad opera Sancti Petri de Taiadel ” En les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal collectada a la diòcesi de Vic els anys 1279 i 1280, consta que el rector de l’església de Destayadel…
Llucià Francesc Comella i Vilamitjana
Teatre
Literatura
Dramaturg.
Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames històçrics de caràcter més aviat prosaic i sentimental a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o El café 1792 També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve…
,
Damià Campeny i Estany
Damià Campeny i Estany La Font de Neptú (1832) a Igualada
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill d’un sabater, treballà quatre anys a Mataró com a aprenent al taller d’escultura de Salvador Gurri i Coromines Es traslladà a Barcelona, on treballà a la Duana Nova amb Pere Pau Muntanya i Placeta que l’introduí a l’escola de Llotja, d’on fou expulsat a causa del seu temperament La Junta de Comerç el pensionà per a estudiar a Roma 1796 esperant la confirmació de la pensió, tallà en fusta diverses imatges segons el gust barroc, com el Sant Bru per a la Cartoixa de Montalegre, el Sant Vicenç de Paül i el Sant Jaume per a les esglésies de Sant Josep i de l’hospital de Mataró El 1797 se n'…
Robert Merton Solow
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats …
tipologia
Art
Classificació dels objectes o fenòmens artístics en esquemes genèrics, o tipus, d’acord amb certes analogies formals o funcionals estables, les quals no en prejutgen el valor estètic ni la definició històrica.
Encara que la caracterització de la tipologia en classes i subclasses pot resultar complexa, esdevé més necessària com més vast i variat és el fenomen que cal estudiar En arquitectura, generalment és relativa a la funció, i més sovint a la configuració, de la planta i dels sistemes constructius i de la decoració La seva seriació ha estat objecte de la tractadística arquitectònica com a De Architectura , de Vitruvi, i als tractats renaixentistes, que no implica cap limitació a la llibertat de definició formal de l’artista, excepte en casos com el dels arquitectes neoclàssics, els…
substitució
Economia
Possibilitat d’utilització de factors alternatius en un determinat procés de producció o d’elecció de béns excloents per part del consumidor.
Aquest concepte, que té un paper central en la teoria econòmica neoclàssica, comporta, en el cas de la demanda, l’acceptació de la possibilitat que tot consumidor maximitzi el seu profit a partir d’un mercat on els béns són escassos La substituïbilitat de dos béns implica la identitat del seu valor de determinades quantitats de cadascun d’ells i dóna lloc al concepte d' elasticitat de substitució , que mesura la proporció en què dos béns determinats són intercanviables per a un consumidor també determinat L'efecte substitució intenta de mesurar les variacions en la quantitat de demanda d’un…
Museu d’Art Modern de Barcelona
Museu
Entitat segregada, per motius d’espai, del Museu d’Art de Catalunya que fou inaugurada el 1945 al palau del Parc de la Ciutadella (antic Arsenal).
Amb la normativa de Museus del 1990 de la Generalitat de Catalunya, el museu fou reintegrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, bé que mantenint l’emplaçament i l’autonomia És format per una collecció extensa i força completa de la pintura i l’escultura catalanes dels s XIX i XX, des dels neoclàssics, com Flaugier i Mayol, fins als contemporanis consagrats, com Gargallo, González, Miró, Dalí i A Tàpies Destaquen les colleccions de pintura realista, amb obres de Martí i Alsina, Vayreda i l’escola d’Olot, Urgell, Simó Gómez, Gimeno, Graner, Baixeras, Roig i Soler, Meifrèn i l’…
factor de producció
Economia
Cadascun dels elements que, combinats en unes proporcions determinades, permeten la producció de béns i serveis i possibiliten la percepció d’uns ingressos.
Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d’una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l’empresa o l’organització com a quart factor o factor residual La consideració teòrica dels diferents elements planteja dues qüestions fonamentals la del caràcter de productiu en cadascun dels factors i la de la justificació dels ingressos percebuts pels propietaris dels factors salaris, guanys, interessos, etc referent a això hi ha un desacord…
Odessa
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
És situada vora la mar Negra, uns 30 km al NE del líman format pel Dnièster, sobre una plataforma de 60 m d’altura que domina el port Ciutat de traçat regular, amb carrers amples, té als seus voltants molts establiments balnearis El seu port —el més important de la mar Negra— disposa d’un modern equipament, registra un notable volum de tràfic i és la base d’una important flota pesquera Hi ha drassanes, indústries de conserves alimentàries, del vidre, d’instruments fotogràfics, metallúrgiques i mecàniques maquinària agrícola i ferroviària i té nombroses escoles superiors i especialitzades…