Resultats de la cerca

El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats,…

Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant…

Estudià a la Universitat d’Oslo, on obtingué el doctorat en neurofisiologia el 1995 Amb el seu marit Edvard Moser  s’incorporà l’any següent a la Universitat Cientificotècnica de Trondheim, on des del 2000 és catedràtica de neurociència Amb Edvard Moser fundà el 2002 el Centre per a la Biologia de la Memòria, adscrit a la mateixa universitat, que el 2007 es reconvertí en l’Institut Kavli per a la recerca en neurociència, del qual ha estat vicedirectora fins el 2012 Des del 2013 dirigeix el Centre de Computació Neuronal, adscrit a l’Institut Kavli El seu camp de recerca són els circuits …

Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en psicologia el 1990 i es doctorà en neurofisiologia el 1995 Amb la seva dona,  May-Britt Moser , s’incorporà l’any següent a la Universitat Cientificotècnica de Trondheim, on des del 1998 és catedràtic de neurociència Amb May Britt-Moser fundà el 2002 el Centre per a la Biologia de la Memòria, adscrit a la mateixa universitat, que el 2007 es reconvertí en l’Institut Kavli per a la recerca en neurociència, del qual és director El seu camp de recerca són els circuits neuronals involucrats en la localització, la memorització i el…

Professora de filosofia de la Universitat de San Diego des del 1984, actualment és professora adjunta del Salk Institute de Califòrnia, on, a més, és associada al Computational Neurobiology Laboratory CNL Especialitzada en estudis sobre filosofia de la ment, és, sobretot, coneguda per la seva pertinença al moviment anomenat materialisme eliminatiu, el qual nega l’existència de fenòmens mentals i assegura que aquests són necessàriament provocats per estats neuronals, de tal manera que, un cop identificats aquests estats, els estudis psicològics deixaran d’existir com a tals La…

A divuit anys s’establí als Estats Units, el 1954 es graduà a la Universitat de Buffalo i posteriorment 1957 a la Universitat de Harvard Collaborà amb Eric Kandel , pioner de la neurobiologia i premi Nobel de medicina 2000 al National Institute of Health Després d’uns quants anys a la Universitat de Yale, des del 1974 desenvolupà tota la seva carrera científica i docent a la Universitat de Chicago La seva aportació principal és la demostració empírica de la gran activitat sinàptica connexions neuronals durant els primers anys de vida i el seu gradual alentiment i declivi amb la…

La tecnologia del reconeixement facial és una de les aplicacions de la intelligència artificial Procedeix a través de sistemes d’algorismes i de xarxes neuronals que processen quantitats massives de dades reconeixent patrons, posicions i mesures de la cara que comparen amb les subministrades per càmeres de seguretat, dispositius electrònics com ara ordinadors o mòbils, etc Tot i que moltes vegades les imatges a identificar són confuses, la capacitat per al processament i la definició d’imatges, així com l’aprenentatge automàtic, redueixen com més va més el marge d’error És una…

El cerebel és una massa situada sota el cervell, darrere el tronc encefàlic Vist des de la part superior, té forma de papallona amb les ales obertes Es compon de dues porcions laterals, els hemisferis cere bellosos , i una part central, el vermis La superfície del cerebel és solcada per fenedures paralleles entre si, de direcció perpendicular al vermis, que la divideixen en diversos lòbuls Totes aquestes incisions que parteixen del centre a la perifèria provoquen que el cerebel presenti un aspecte ramificat, que hom pot observar en fer un tall transversal A causa d’aquest aspecte i les…

Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els ganglis nerviosos , en certs…