Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
metilendioximetamfetamina
Medicina
Droga de síntesi o de disseny coneguda com a èxtasi.
És un derivat de l’amfetamina i, per tant, augmenta l’alliberament de neurotransmissors cerebrals com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que estimulen el sistema nerviós central generant un estat d’empatia que facilita les relacions socials i elimina la sensació de cansament Té efectes perillosos a curt termini i tòxics molt greus a llarg termini L’estimulació del sistema nerviós pot ocasionar alteracions en el càlcul visual de les distàncies i provocar accidents de trànsit El seu consum crònic causa una disminució en la concentració de dopamina que comporta…
corea de Huntington
Medicina
Patologia neurodegenerativa hereditària que afecta els ganglis basals del cervell.
Es transmet per herència autosòmica dominant, produïda per una mutació genètica del braç curt del cromosoma 4 Es caracteritza per discinèsies coreoatetòtiques de la musculatura axial i perifèrica, disàrtria, disfàgia, postures distòniques i per trastorns neuropsicològics variables, com ara modificacions de la personalitat, allucinacions, depressió o psicosi, capaços d’evolucionar vers la demència L’edat d’inici de la simptomatologia clínica oscilla entre els 20 i els 70 anys, amb una mitjana de 38 anys Les lesions anatomopatològiques són d’atròfia degenerativa del cap del nucli caudat del cos…
Arvid Carlsson
Medicina
Investigador suec del departament de farmacologia de la Universitat de Göteborg.
Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000 conjuntament amb Paul Greengard i Eric Kandel pels seus descobriments sobre el paper de la dopamina com a neurotransmissor cerebral i en el control dels moviments Els seus treballs, desenvolupats durant la dècada del 1950 al 1960, determinaren que en la malaltia de Parkinson hi ha un dèficit de dopamina en algunes àrees cerebrals i el conduïren a proposar-ne l’ús de la L-dopa molècula precursora que es converteix en dopamina al cervell com a tractament, a més d’obrir la porta a la possibilitat de l’ús del…
gas sarín
Agent nerviós.
És un agent nerviós tòxic d’efecte ràpid Inodor i incolor, actua reduint els nivells de colinesterasa, l’enzim que inhibeix els neurotransmissors després d’activar un múscul, una glàndula, etc Provoca ofegament, espasmes i descontrol en les funcions motores, i la mort sol produir-se per asfíxia Fou desenvolupat originàriament com a pesticida a Alemanya, vers el 1937, però no fou utilitzat com a arma química durant la Segona Guerra Mundial Fou conegut sobretot pels atacs terroristes al metro de Tòquio perpetrats per la secta religiosa Aum Shinrikyō l’any 1994, que causaren 13…
Thomas Christian Südhof

Thomas C. Südhof
© Howard Hughes Medical Institute
Medicina
Bioquímic alemany nacionalitzat nord-americà.
Estudià a les universitats d’Aquisgrà, Harvard i Göttingen, on el 1982 obtingué el doctorat L’any següent anà als Estats Units, on féu recerca al departament de genètica molecular de la Universitat de Texas, sota la supervisió de Michael S Brown i Joseph L Goldstein El 1986 s’incorporà també a l'Institut Mèdic Howard Hughes com a investigador Des del 2008 és professor a la Universitat de Stanford Ha estudiat el mecanisme dels neurotransmissors, especialment de les norepinefrines de les endorfines i les epinefrines, les lipoproteïnes de baixa densitat LDL i els processos de…
Paul Greengard
Medicina
Neurocientífic nord-americà.
Començà estudis de física i matemàtiques, que canvià pels de biofísica a la Johns Hopkins University, on es doctorà el 1953 Posteriorment feu recerca a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya i el 1959 s’incorporà als laboratoris Geigy de Nova York El 1968 passà a la Universitat de Yale i el 1983 a la Universitat Rockefeller, on fou investigador en cap del Laboratori de Neurociència Molecular Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000, conjuntament amb Arvid Carlsson i Eric Kandel Durant la dècada de 1960 les seves recerques demostraren que en moltes sinapsis els…
Beneficis psicològics de l’exercici físic
Des d’un punt de vista psicològic, la pràctica regular d’exercici físic produeix nombrosos beneficis Probablement, un dels avantatges més importants rau en el fet que l’exercici físic, en condicionar la descàrrega de diverses hormones i neurotransmissors que intervenen en els impulsos d’agressivitat i de fugida, com la ja esmentada adrenalina, disminueix l’estrès i facilita la relaxació Precisament aquesta és la raó per la qual, després de la realització d’un exercici físic moderadament intens, o prolongat, com és ara un passeig durant un parell d’hores o nedar durant uns 30 minuts, es…
depressió
Psicologia
Estat emocional caracteritzat per un afebliment o disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l’ansietat (depressió ansiosa), el cansament i el desànim o un cert sentit d’impotència, inferioritat i dependència, en són també trets característics.
Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció dels fàrmacs…
Impuls o desig sexual
En condicions normals, tot ésser humà té un cert grau d’impuls o desig sexual, que se sol anomenar també libido aquest impuls sexual genera en la ment de l’individu fantasies sexuals, l’indueix a cercar situacions eròtiques o el fa receptiu a aquestes Si bé, com veurem, en el desencadenament de la resposta sexual humana són molt rellevants els estímuls d’índole psicològica, en l’impuls o desig sexual de base intervenen certs factors biològics En definitiva, el desig sexual té, doncs, un substrat biològic, ja que depèn en primera instància del funcionament de diversos circuits i…
Altres beneficis de l’exercici físic
La pràctica regular d’exercicis físics contribueix en gran mesura a la regulació de diverses funcions i necessitats orgàniques i promou, al mateix temps, la necessitat d’abandonar alguns hàbits nocius que interfereixen llur realització Quan es realitza un exercici físic es produeix una descàrrega de neurotransmissors i d’hormones que, com l’adrenalina, mantenen l’organisme en estat de vigília Aquests fets afavoreixen, de manera immediata, la instauració d’una sensació de tranquillitat plaent Tanmateix, a llarg termini, és a dir, mitjançant la pràctica regular d’exercicis físics,…