Des d’un punt de vista psicològic, la pràctica regular d’exercici físic produeix nombrosos beneficis.
Probablement, un dels avantatges més importants rau en el fet que l’exercici físic, en condicionar la descàrrega de diverses hormones i neurotransmissors que intervenen en els impulsos d’agressivitat i de fugida, com la ja esmentada adrenalina, disminueix l’estrès i facilita la relaxació. Precisament aquesta és la raó per la qual, després de la realització d’un exercici físic moderadament intens, o prolongat, com és ara un passeig durant un parell d’hores o nedar durant uns 30 minuts, es produeix una sensació plaent de tranquil·litat i benestar.
D’altra banda, l’exercici físic constitueix una opció molt adequada per a cobrir el temps de lleure, no tan sols per a combatre el sedentarisme i els seus efectes nocius, sinó també per a mitigar la sensació de cansament mental i d’avorriment que el sol acompanyar.
Tanmateix, el major benefici psicològic es produeix quan l’exercici físic es practica en companyia d’altres subjectes, com succeeix en els esports d’equip o en les activitats físiques compartides. En aquests casos, doncs, la pràctica d’exercicis físics també promou la comunicació amb altres persones i facilita el maneig de les situacions de competitivitat, circumstància que adquireix la màxima importància durant la infància i l’adolescència, quan es constitueix la personalitat.