Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
propergol
Astronàutica
Propulsor químic emprat en un coet.
Bé que etimològicament significa oli o líquid per a aconseguir el treball de propulsió, el terme és aplicat independentment de l’estat d’agregació del propulsor Els propergols poden ésser classificats, segons llur estat, en sòlids, líquids i híbrids Els propergols sòlids poden ésser homogenis, constituïts a base de nitrocellulosa i nitroglicerina, o composts, a base d’un oxidant inorgànic perclorat d’amoni i un aglutinant plàstic que simultàniament actua de combustible Els propergols líquids poden ésser classificats en monergols i diergols Els monergols són líquids susceptibles…
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…
bomba de plàstic
Militar
Explosiu constituït per una dissolució de nitroglicerina en polièsters o en nitrocel·lulosa.
Hom començà a emprar-la a partir de la Segona Guerra Mundial A causa del seu fàcil maneig, pràcticament exempt de perill, ha estat molt emprada pels moviments de resistència, sabotejadors, etc
balistita
Astronomia
Militar
Pólvora sense fum constituïda per nitroglicerina i nitrocel·lulosa aproximadament en parts iguals.
És molt corrosiva, la qual cosa fa que el seu ús hagi estat restringit a armes d’ànima curta, com obusos o morters, en els quals interessa una gran velocitat inicial També és emprada, amb petites quantitats variables d’additius, com a propergol sòlid per a alguns coets de petites dimensions Fou descoberta per Nobel el 1888
sildenafil
Farmàcia
Compost de fórmula 1-[[3-(6,7-dihidro-1-metil-7-oxo-3-propil-1H-pirazolo[4,3-d]pirimidin-5-yl)-4-ethoxyphenyl]sulfonil]-4-metilpiperazina citrat, inhibidor selectiu de la 5-fosfodiesterasa present en el cos cavernós.
Únic tractament farmacològic eficaç per via oral davant la impotència, ja que evita, mitjançant mecanismes enzimàtics, l’eliminació de l’òxid nítric, molècula imprescindible per a tota vasodilatació, com la que s’esdevé en els sins cavernosos durant l’erecció És eficaç tant en la impotència psicògena com en l’orgànica, però no desperta el desig sexual i cal, per a poder actuar, l’estimulació eròtica provocada, mitjançant una descàrrega nerviosa, per la formació d’òxid nítric, o monòxid de nitrogen És contraindicat el seu ús conjuntament amb altres drogues vasodilatadores que també augmenten…
Robert F. Furchgott
Medicina
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’…
gelinita
Militar
Varietat de gelatina explosiva obtinguda absorbint nitroglicerina amb dinitrocel·lulosa a fi de formar gel.
Dolor precordial
Patologia humana
El dolor precordial , és a dir el dolor localitzat al pit, davant el cor, és un símptoma de nombroses alteracions, tant del sistema càrdio-vascular com d’altres òrgans De fet, el dolor precordial més freqüent, anomenat precordàlgia psicògena no sorgeix a conseqüència d’un trastorn càrdio-vascular o d’un altre sistema orgànic, sinó que és degut a una alteració funcional, possiblement originada per un desequilibri neurovegetatiu o psicològic Es tracta d’un dolor lleu o una molèstia poc definible localitzada en general per sota del mugró esquerre, que rarament s’irradia cap a altres regions, i…
angina de pit
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per dolor o constricció a la regió anterior del tòrax, en general en forma de crisis breus, que a vegades van acompanyades d’angoixa i de sensació de mort imminent.
L’any 1768, el metge anglès W Heberden en féu la millor descripció El dolor comença a nivell de la part mitjana o inferior de l’estèrnum i s’estén simètricament a dreta i esquerra Pot també pujar fins al coll i les mandíbules, estendre's a tots dos braços o a un de sol generalment l’esquerre, i a les vèrtebres dorsals Apareix en relació amb els esforços físics i les emocions Quan la crisi es presenta mentre l’individu deambula, té relació amb l’esforç de la deambulació, la distància, la velocitat, àdhuc el fred i el vent La crisi obliga l’individu a parar-se, i llavors aquesta desapareix…
El que cal saber de la malaltia coronària
Patologia humana
La malaltia coronària és un trastorn caracteritzat per la manca d’una aportació d’oxigen adequada a les necessitats del miocardi o múscul cardíac Aquest trastorn, anomenat també cardíopatia isquèmica o insuficiència coronària, es manifesta com a angina de pit i infart de miocardi La malaltia coronària és deguda generalment a una reducció del diàmetre d’una o diverses artèries del cor, les artèries coronàries, a causa de l’existència de plaques formades especialment per fibres de collagen i lípids, anomenades plaques d’ateroma Així, doncs, la malaltia coronària sol constituir una complicació…