Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Manifestació contra el judici de l’1 d’octubre
Sota el lema "L'autodeterminació no és cap delicte", entre 200000 i 500000 persones, segons la Guàrdia Urbana i els organitzadors, respectivament, es manifesten a Barcelona contra el judici als líders independentistes iniciat fa cinc dies A més de l'ANC i Òmnium Cultural, hi han participat activament entitats de caràcter molt divers l’AMI, l’ACDC, els CDR, Unió de Pagesos, Irídia, Novact, els sindicats USTEC i Intersindical-CSC, entitats de Madrid i representants de partits polítics com Elsa Artadi, Gabriel Rufián, Natàlia Sànchez i Joan Josep Nuet El president de la Generalitat…
El Obrero
Setmanari
Setmanari, òrgan de la Federació de Les Tres Classes del Vapor, aparegut a Barcelona del desembre del 1880 al novembre del 1891.
El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà…
Querelles del fiscal general de l’Estat contra el Govern i la mesa del Parlament
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, presenta una querella per rebellió, sedició i malversació contra el president Puigdemont i els tretze membres del seu Govern, i una altra contra la mesa del Parlament de Catalunya, formada per la presidenta, Carme Forcadell, el vicepresident, Lluís Guinó, la secretària primera, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, a més de Joan Josep Nuet La primera querella, Maza la tramita a l’Audiència Nacional, ja que no considera aforats els membres del Govern, com és el cas de la segona, i per això l’adreça al Tribunal Suprem,…
Carme Forcadell surt de la presó d’Alcalá Meco
La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, surt en llibertat de la presó d’Alcalá Meco, on passa la nit anterior després de declarar al Tribunal Suprem davant del jutge Pablo Llarena Forcadell surt en règim de llibertat provisional gràcies al pagament de la fiança de 150000 euros que reclamava el jutge, quantitat recollida per la caixa de solidaritat de l’ANC i Òmnium Cultural El dia 14, aquestes mateixes entitats abonen els 25000 euros de fiança per als també membres de la mesa, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, els quals, després de declarar també el…
Carme Forcadell i Anna Simó declaren al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, declaren davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que les investiga per presumptes delictes de desobediència i prevaricació en haver permès votar la resolució sobre el referèndum La declaració dura uns vint minuts davant la jutgessa Maria Eugènia Alegret i responen només a les preguntes dels seus advocats A l’entrada als jutjats de Barcelona, Forcadell i Simó són escortades per una comitiva amb diputats de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot i encapçalada pel…
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Política
Organització política del Principat de Catalunya creada el 1982, a partir de l’escissió del sector prosoviètic del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Reivindica la tradició comunista clàssica i aplega bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada En fou primer president Pere Ardiaca , i secretari general, Joan Ramos El 1987 ingressà a la federació Iniciativa per Catalunya , però el 1989, després d’un intent de revitalitzar el PSUC, se n'escindí Arran dels mals resultats electorals en la seva etapa en solitari, el 1993 es reintegrà a IC fins el 1997, any que participà en la fundació d’ Esquerra Unida i Alternativa , de la qual constitueix el membre principal Dins d'aquesta formació ha obtingut representants a les…
comtat de Torregrossa
Història
Títol concedit el 2 d’octubre de 1871 per Amadeu I a Jaume Nuet i Minguell
.
Hilari Sanz Gonel

Hilari Sanz Gonel (al mig)
MUSEU COLET
Escalada
Esquí
Espeleologia
Esquiador, espeleòleg i escalador.
S’inicià en l’excursionisme al Club Excursionista de Gràcia CEG i també fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, on exercí el càrrec de secretari i de vicepresident 1976-84 Participà en rallis de muntanya, marxes d’orientació i de regularitat, i impulsà la Comissió de Jovent del CEC amb l’organització, durant una quinzena d’anys, d’activitats i cursos de monitors de muntanya Mostrà des de sempre molt interès per la natura, i en concret per l’estudi dels bolets i les orquídies Fou soci fundador de la Societat Catalana de Micologia i, dins del CEC, del Grup d’Estudis Botànics Ramon…
Història dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra coordinada per Albert Balcells i editada per Edhasa a Barcelona l’any 1980, amb l’objectiu de fer una història social i política que englobés tots els Països Catalans.
Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums…
Les peoniàcies
En la subclasse de les dillènides, relativament diversa, s’hi inclouen moltes famílies de flors atraients, actinomorfes o, menys sovint, zigomorfes La petita família de les peoniàcies es considera sovint la més primitiva del grup, caracteritzada per les flors de penant poc regular, proveïdes de molts estams Es tracta de flors molt grosses i atraients, tal com illustren aquestes dues peònies de la nostra flora, Paeonia mascula subspècie cambessedesii , a dalt, i P officinalis subspècie humilis , a baix Ramon M Masalles i Josep Nuet i Badia Família formada per un sol…