Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
sa Granja d’Esporles
Possessió del terme d’Esporles (Mallorca), 1 km a ponent del nucli urbà.
Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunó Sanç 1239 als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana sobresurten els jardins
Pere de Fenollet
Història
Vescomte de Fenollet (Pere V de Fenollet) (1209-29 i 1240-42), conegut també amb el nom de Pere de Saissac.
Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac Pere IV de Fenollet, senyor de Saissac Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França 1229, Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any,…
La forja dels Països Catalans. Segles XIII-XV
Pintura mural del Palau Aguilar en l'actualitat Museu Picasso de Barcelona que representa la conquesta de Mallorca A l'esquerra, el comte Hug d'Empúries amb el cavaller Pedro de Sangarrén A la tenda reial, Jaume I amb Nunó Sanç, comte del Rosselló, Gilabert de Cruïlles, el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, i Ramon de Centelles
Bernat de Berga
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1230-58).
El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix Assistí a l’assemblea de Tarragona 1234, convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló
Castell de Montner
Art romànic
El primer esment del topònim Montner és de l’any 959 El castell que s’aixecà al lloc és conegut des del 1240, en què Ramon de Tor jurà vassallatge a Nunó Sanç sobre aquesta fortalesa Al principi del segle XIV consta que el domini del terme era de Bertran de Sant Marçal A la darreria de segle s’incorporà al vescomtat de Perellós
Castell de Clairà
Art romànic
Des del segle XI es documenta el llinatge dels Clairà, que eren senyors del lloc i vassalls del senyor de Canet Al segle XIII consta que Clairà era de domini comtal El 1233 Nunó Sanç va atorgar una carta de privilegis als habitants del castell i la vila de Clairà, que més tard fou confirmada per Jaume I 1244 i l’infant Jaume 1262
Castell de Gausbert de Leucata (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
A l’interior de la cellera de Torrelles hi havia un castell dit cellera de Laucata o castrum Gausberti de Laucata 1136, el qual, sota Nunó Sanç i Jaume II de Mallorca, era tingut en feu per una família dita de Castell, que compartia els seus drets amb el llinatge llenguadocià de Cascastell Actualment és difícil d’esbrinar i distingir el que pot subsistir a Torrelles d’aquesta fortalesa
Angola acusa de frau la filla de l’expresident Dos Santos
El fiscal general d’Angola acusa Isabel dos Santos, filla de l’expresident João dos Santos i considerada la dona més rica d’Àfrica, d’un frau d’uns mil milions d’euros quan era presidenta de la companyia petroliera estatal Sonangol 2016-17 Dos Santos nega les acusacions El mateix dia, el banquer Nuno Ribeiro da Cunha, que administrava els comptes de Sonangol i que també està acusat, és trobat mort a Lisboa
Torre dels Banys d’Arles
L’antiga torre dels Banys, avui desapareguda, era emplaçada en el mateix indret on avui s’alça, en un turó sobre el poble dels Banys d’Arles, la fortificació feta bastir pel mariscal Vauban l’any 1683 Hom sap que aquesta torre de defensa fou feta edificar l’any 1237 per Nunó Sanç, senyor del Rosselló i del Vallespir, í el 1389 és citada en la documentació com a torre del Puig dels Banys
Reynaldo dos Santos
Art
Historiador de l’art i metge portuguès.
Inicià tècniques de cirurgia vascular i en publicà nombrosos treballs Estudià l’art portuguès del s XV —especialment Nuno Gonçalves—, l’estil manuelí i l’escultura, l’orfebreria i la ceràmica del seu país Entre altres obres, és autor de la important síntesi Arte portugués Fou l’ànima de la revista Colóquio , director de les Acadèmies de Ciències i de Belles Arts de Lisboa i acadèmic d’honor de la de San Fernando de Madrid