Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
nuralagus
Paleontologia
Gènere de lagomorfs de grans dimensions que visqué durant el Miocè superior (Messinià) i el Pliocè a punta Nati Es cala Pous, Ciutadella (Menorca).
Aquest conill gegant de gairebé un metre de llargada i 14 kg de pes es diferencia d’altres lepòrids continentals per presentar un crani, ampulles timpàniques i òrbites oculars relativament més petits, i extremitats un 25% més curtes
malaltia de Pringle-Bourneville
Patologia humana
Malaltia hereditària del grup de les facomatosis.
Es transmet amb caràcter dominant i es caracteritza per manifestacions cutànies pàpules tumorals a la cara, nevus conjuntius al tronc, fibromes ceratòsics periunguials, etc, neuropsíquiques crisis comicials, endarreriment mental, etc i viscerals tumors oculars, renals, del cor, etc És anomenada també esclerosi tuberosa o epiploia
miastènia greu pseudoparalítica
Patologia humana
Malaltia neuromuscular deguda a un trastorn en la transmissió de l’estímul nerviós a nivell de la placa neuromotriu, caracteritzada per una fatiga anormal dels músculs davant l’esforç que representa llur activació repetida.
Els músculs més afectats són els oculars extrínsecs, els facials i els faringis Presenta, com a primers símptomes, blefaroptosi, diplopia i disfàgia Els malalts poden morir sobtadament per una paràlisi respiratòria El quadre respon típicament a l’administració de medicaments inhibidors de l’enzim colinesterasa
disostosi
Patologia humana
Ossificació defectuosa.
Les principals disostosis són la disostosi clidocranial , caracteritzada per una ossificació incompleta dels ossos de la volta del crani, de la cara i de la clavícula, i la disostosi craniofacial , malformació hereditària de la cara i del crani, que va acompanyada de signes oculars
Traumatisme, cos estrany i cremades
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes oculars les contusions i les ferides provocades en les estructures oculars o llurs annexos a causa d’impactes externs Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte petit que es localitzi en les estructures oculars, poden provocar-hi ferides o complicacions Les cremades , tant les degudes a productes càustics com les provocades per l’escalfor, generen unes alteracions metabòliques als teixits oculars que els poden destruir Causes i tipus Els traumatismes del globus ocular són molt habituals Les causes…
daltonisme
Oftalmologia
Discromatòpsia en la qual hi ha ceguesa congènita per a alguns colors, descrita i patida per Dalton.
Es caracteritza per la falta de percepció d’un o dos colors, conservant les altres funcions oculars Els colors més afectats són el vermell i el verd Generalment afecta tots dos ulls i és més freqüent en l’home que en la dona, puix que es transmet per un gen recessiu lligat al cromosoma X
Tronc encefàlic
Anatomia humana
El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medulla espinal Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli , una massa convexa, més ampla que llarga La protuberància es continua amb el bulb raquidi , zona de pas entre l’encèfal i la medulla espinal El tronc encefàlic es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i el cerebel Una part important de les…
síndrome de Marfan
Patologia humana
Trastorn hereditari del teixit connectiu que ocasiona alteracions oculars, osteoarticulars i cardiovasculars.
Es transmet de manera autosòmica dominant i es manifesta ja en la infantesa Hi ha un creixement exagerat dels ossos llargs, amb una talla i una envergadura excessives per a l’edat, i amb els dits molt llargs aracnodactília Les articulacions són molt laxes i hiperextensibles els peus, plans, i les luxacions articulars, freqüents Pot haver-hi també luxació del cristallí, dilatació de l’aorta i insuficiència de la vàlvula aòrtica cardíaca Fou descrita pel metge francès Bernard-Jean Antonin Marfan 1858-1942
eufausiacis
Carcinologia
Ordre de la classe dels crustacis molt pròxim al dels decàpodes, format per individus que es caracteritzen pel fet de tenir els ulls pedunculats, la closca recobrint tots vuit segments toràcics, vuit parells de potes toràciques natatòries i tèlson amb un parell d’espines subapicals.
Normalment tenen òrgans luminescents a la basee dels peduncles oculars i d’algunes potes toràciques i a la part dorsal dels primers segments abdominals Tots són marins i planctònics, i tenen una gran importància en la dieta d’un nombre elevat de peixos i de cetacis S'alimenten d’altres animals planctònics i de detrits A la Mediterrània són corrents Meganyctiphanes, Euphasia i Thysanopoda
careta antigàs

careta antigàs
(CC0)
Oficis manuals
Careta destinada a protegir durant un cert temps els ulls i les vies respiratòries d’un home o un animal envoltat d’aire irrespirable.
Es compon d’una peça de cautxú o lona impermeable que s’adapta a la cara, cintes per a fixar-la al cap, dos oculars antientelans, una vàlvula de sortida de l’aire i un cartutx filtrador que absorbeix els gasos i els fums barrejats amb l’aire abans d’arribar a la boca i que s’uneix a la careta per mitjà d’una rosca que en permet la reposició