Definició
Són anomenades traumatismes oculars les contusions i les ferides provocades en les estructures oculars o llurs annexos a causa d’impactes externs. Els cossos estranys, és a dir, qualsevol objecte petit que es localitzi en les estructures oculars, poden provocar-hi ferides o complicacions. Les cremades, tant les degudes a productes càustics com les provocades per l’escalfor, generen unes alteracions metabòliques als teixits oculars que els poden destruir.
Causes i tipus
Els traumatismes del globus ocular són molt habituals. Les causes més freqüents són els accidents de trànsit, els laborals i els esportius. D’altra banda, però, també hi ha nombrosíssimes circumstàncies en què l’ull pot rebre un impacte extern.
El traumatisme és considerat directe quan l’impacte es rep a la superfície de les parpelles closes o bé en les estructures més externes del globus ocular, la còrnia o la conjuntiva. Si l’impacte directe és causat per un agent no tallant, és anomenat contusió ocular. D’altra banda, el traumatisme és considerat indirecte quan hom rep l’impacte en un punt determinat del crani, i la força es transmet per vibracions dels teixits fins que ateny les estructures oculars. El traumatisme indirecte és anomenat concussió ocular.
Quan el traumatisme és degut a un agent tallant pot causar laceracions. També, quan l’objecte s’introdueix en el globus ocular, es parla de ferides penetrants.
Si l’objecte que fa impacte sobre l’ull és petit, és possible que quedi localitzat en alguna de les seves estructures i que constitueixi un cos estrany. Els cossos estranys poden ésser diversos: minerals, vidres, fusta o materials sintètics. Els accidents laborals en són la causa més habitual; per exemple, seria el cas d’un treballador que no portés ulleres protectores i una de les estelles que deixa anar la màquina amb què treballa li fereix l’ull.
Una altra agressió externa, la constitueixen les cremades que, si bé poden ésser causades per un agent calorífic, sovint consisteixen en caustifícacions, és a dir, el contacte amb àcids o àlcalis. Aquestes agressions són també freqüents entre els accidents laborals.
Lesions i manifestacions
Les lesions que poden causar les diverses agressions externes als globus oculars o llurs annexos són extremament variades, ja que gairebé totes les estructures oculars es poden alterar pel fet que, com que el globus ocular és un compartiment dividit en cambres, poden rebre les conseqüències de l’impacte bé directament o bé de retop.
Les contusions que afecten les parpelles causen una tumefacció intensa i, sovint, també hematomes palpebrals que provoquen el típicament anomenat ull de vellut. Aquesta mena de traumatismes sol ésser molt dolorosa, i de vegades la tumefacció impedeix d’obrir les parpelles. D’altra banda, també en poden ésser lesionades les vies lacrimals excretores.
Un impacte amb l’ull obert sol causar ferides a les zones de recobriment exterior. Es freqüent, en aquests casos una hemorràgia subconjuntival, anomenada hiposfagma. Aquesta lesió, bé que molt escandalosa, perquè provoca un envermelliment ocular molt intens, en general manca d’importància, ja que la sang és reabsorbida espontàniament gairebé sempre sense originar complicacions.
L’impacte en la còrnia pot causar una abrasió còrnia, és a dir, una pèrdua de teixit superficial. En aquest cas, en general, el teixit corni es reconstitueix sense que es presentin complicacions. Igualment, d’altra banda, hi ha la possibilitat d’una úlcera còrnia, una solució de continuïtat dels teixits de la còrnia. Habitualment s’acompanya de dolor intens, contracció palpebral, envermelliment ocular i fotofòbia. L’úlcera es pot infectar, la qual cosa complica l’afecció. Pot ésser també que la regeneració còrnia sigui completa, però igualment és possible que generi cicatrius que alterin la visió.
Quan l’impacte afecta l’iris, hi pot provocar un esquinçament, central o perifèric. La ruptura de l’iris pot dificultar el drenatge de l’humor aquós i originar un glaucoma.
D’altra banda, en el cristal·lí, és possible que un traumatisme hi origini una opacitat, és a dir, una cataracta que es podria presentar dies després o al cap d’un temps. És possible que l’opacitat sigui reabsorbida, o bé que es faci permanent. També es pot produir la ruptura del lligament que sosté el cristal·lí, cosa que en provoca el desplaçament. En aquest sentit, és anomenat subluxació el desplaçament parcial, i luxació el desplaçament complet. El desplaçament del cristal·lí genera un notable defecte de refracció i pot causar complicacions com ara glaucoma quan es desplaça d’una manera que obstrueix el drenatge de l’humor aquós, hemorràgies en l’humor vitri o despreniment de retina.
El traumatisme pot lesionar els músculs extrínsecs o bé els nervis que hi corresponen. En aquest cas, se solen presentar paràlisis oculars que provoquen un estrabisme, és a dir, una desviació de l’eix de la mirada que es manifesta amb una visió doble.
Entre d’altres possibles lesions, hi ha les ferides de l’escleròtica, esquinçaments de la coroide o retinals i despreniments de retina, trencament del nervi òptic i fins i tot explosió del globus ocular amb sortida a l’exterior del contingut de l’ull. Les manifestacions d’aquestes lesions i les possibles complicacions poden ésser enormement variades i, de vegades, provoquen ceguesa.
Els cossos estranys poden quedar localitzats en diverses estructures i provocar complicacions diferents. Sovint, queden retinguts en la conjuntiva, bé en la que cobreix les parpelles o la que recobreix el globus ocular, la còrnia o l’escleròtica. Tot i que en alguns casos provoquen molèsties considerables com ara dolor i envermelliment ocular, de vegades aquestes molèsties poden passar desapercebudes. S’esdevé el mateix quan els cossos estranys queden localitzats en les diverses estructures interiors del globus ocular: poden originar lesions i manifestacions de tota mena, encara que, de vegades, passen gairebé inadvertides. L’evolució depèn de les característiques físiques i químiques de l’agent causal. Així, és possible que no provoqui cap complicació si es tracta de material inert, o bé que, quan siguin metalls com ara el ferro o l’acer, provoquin una oxidació que causi una opacificació còrnia o un canvi de coloració de l’iris.
Les caustificacions generen lesions en les cobertes oculars o, si continuen actuant-hi de manera prolongada, en les estructures intraoculars. L’efecte nociu que provoquen consisteix en una alteració química dels teixits que en són afectats. Els àcids causen coagulació mentre que els àlcalis dissolen l’albúmina cel·lular. En general, els àcids formen escares superficials, mentre que els àlcalis penetren fàcilment, i per això solen causar lesions més greus. En primer lloc, originen envermelliment i inflamació. Més endavant, hi ha la formació de butllofes i, si l’acció és prolongada, la necrosi o mort dels teixits afectats. L’acció nociva dels productes càustics no és immediata perquè en tant que no siguin eliminats continuen actuant; per això, de vegades hom no observa lesions notables fins que no ha trancorregut un dia, o més d’un, d’ençà de l’accident. Com a complicació, és possible que es generin opacitats còrnies que pertorbin la visió, o bé lesions i cicatritzacions internes.
Diagnosi
La diagnosi de les lesions provocades per un traumatisme requereix un examen oftalmològic complet i minuciós, perquè en cas contrari sovint és molt difícil d’establir-ne la natura amb seguretat. En alguns casos, n’hi ha prou amb la inspecció ocular i l’ús d’una lupa, per exemple per a localitzar un cos estrany superficial. De vegades, cal aplicar un colorant, la fluoresceïna, per destacar la presència d’un cos estrany o advertir una abrasió còrnia. Per diagnosticar les lesions intraoculars, cal recórrer a l’oftalmoscòpia i l’examen amb el llum de fenedura. Així, sovint cal anestesiar l’ull i dilatar la pupil·la amb col·liris adequats. En altres casos, hom ha de recórrer a altres procediments, com ara radiografies o ecografies, per a localitzar un cos estrany intraocular.
Tractament
El tractament varia moltíssim segons la lesió de què es tracta. De vegades és gairebé innecessari, com és el cas d’una lesió conjuntival petita que es pot regenerar sense complicacions, mentre que d’altres vegades el tractament constitueix una urgència, que sovint demana procediments quirúrgics.
D’altra banda, els traumatismes que afecten les parpelles requereixen l’aplicació de compreses fredes en un primer moment i compreses calentes els dies següents per a afavorir la reabsorció de l’hematoma. Les ferides han d’ésser suturades amb molta cura. En cas contrari, és fàcil que es provoquin alteracions de la forma palpebral.
En el cas de les úlceres còrnies, cal aplicar-hi col·liris anestèsics per a suprimir el dolor, antibiòtics en prevenció de les infeccions i també embenar els ulls durant un temps variable. En general, la regeneració de l’epiteli corni s’esdevé en pocs dies.
Les hemorràgies i les lesions internes requereixen habitualment un tractament quirúrgic, segons el cas.
Els cossos estranys superficials poden ésser extrets amb relativa facilitat. Quan es troben a l’interior del globus, el tractament depèn del tipus de cos estrany de què es tracta. Si és metàl·lic, hom pot extreure’l amb un aparell anomenat electroimant, que els estira cap a l’exterior. Quan aquest sistema no funciona, poden ésser extirpats quirúrgicament.
D’altra banda, cal aplicar un tractament immediat en el cas de caustificacions. En general, hom indica la irrigació de l’ull amb aigua, almenys durant vint minuts o mitja hora, immediatament després de l’accident, encara que no causin molèsties intenses. Si els productes càustics no són eliminats de seguida, poden causar lesions que necessitaran un tractament quirúrgic.