Resultats de la cerca
Es mostren 1296 resultats
eloi
Sant Eloi(1449), representació que féu Petrus Christus (1420?-1473) de sant Eloi (Metropolitan Museum of Art, Nova York)
© Corel Professional Photos
Història
Menestral de diferents oficis —especialment metal·lúrgics— associats en àmplies confraries sota l’advocació de sant Eloi.
Hi hagué confraries d’elois a Ripoll, Reus, Valls, Girona segle XV, Tarragona, Manresa 1379, Besalú, Camprodon, Cervera, Olot, Montblanc i Berga on comprenia gairebé tots els artesans A la ciutat de Mallorca la confraria tenia 600 collegiats a la fi del segle XVI A Barcelona tingué també especial importància la casa gremial era al carrer del Regomir, i la capella que tenien al convent del Carme posseïa un retaule de Jaume Huguet A València la confraria de Sant Eloi fou creada el 1298 per Jaume II Les confraries de Sant Eloi presentaven tres graus d’organització les que unien tots els …
service
Música
Nom donat als oficis litúrgics en l’Església Anglicana.
L’ofici matinal o laudes morning service o matins inclou càntics com Venite exultemus , Te Deum o Benedictus L’ofici vespertí o vespres evening service o evensong és format pel Magníficat i Nunc dimittis L’ofici de Comunió Holy Communion conté el Decàleg , el Kyrie , el Glòria , el Credo , el Sanctus , el Benedictus i l' Agnusdei Existeixen, a més, càntics alternatius, i també oficis especials, com per exemple el burial service ofici de difunts Malgrat que es continuen coneixent pels seus títols en llatí, tots els cants són interpretats en anglès Un ofici complet…
filó d’ocupació
Economia
Qualsevol dels nous oficis potencials lligats a l’aparició de noves necessitats.
Les elevades taxes d’atur a Europa incitaren un debat sobre la recerca dels anomenats nous jaciments o filons d’ocupació a l’inici dels anys noranta, per tal de trobar solucions al problema de la desocupació Els antecedents d’aquest corrent cal buscar-los en el Llibre Blanc sobre el Creixement, Competitivitat i Ocupació 1993, conegut com a Informe Delors Aquest treball incità la introducció d’experiències noves sobre filons d’ocupació als diferents àmbits territorials de la Unió Europea, algunes d’elles a l’Estat espanyol El govern de Lionel Jospin estimulà aquest debat i l’elevà a la…
Escola del Treball
Institució autònoma dins l’Escola Industrial, creada el 1913 per la diputació de Barcelona com a continuació de l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis (1873).
Fins el 1922 fou anomenada Escola Elemental del Treball Hom hi podia seguir en cursos nocturns vuit especialitats diferents Un servei de beques permetia de completar els estudis en algunes de les altres seccions de caràcter superior de l’Escola Industrial Sota l’acció del seu primer director, Rafael Campalans 1917-24, l’escola es convertí en un centre actiu de cultura popular amb l’organització de conferències J Carner, A Gual, F Layret, Rovira i Virgili, etc, lectures literàries i cursets d’humanitats Posteriorment hom hi incorporà l’ensenyament d’oficis artístics 1924, l’…
julià
Història
Menestral de diversos oficis aplegats en una confraria existent a Barcelona des de les acaballes del segle XIV fins al començament del XIX, posada sota l’advocació de sant Julià.
Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat guanters, corretgers i tireters 1434, capellers i naipers 1455, cinters 1472, corders de cànem i pentiners 1478, esclopers 1596, perxers i passamaners que se'n separaren al s XVI, matalassers i d’…
ofici
Plafó de rajoles catalanes amb motius d’antics oficis i la Mare de Déu de Montserrat, representada a dalt i al centre, al mas el Corriol de Pruit-Rupit
© Fototeca.cat
Escola Massana
L' Escola Massana
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Barcelona, abans denominada Conservatori Municipal d’Arts Sumptuàries i Oficis Artístics Massana.
Fou fundada sobre el llegat d’Agustí Massana i Pujol 1855-1921 a la ciutat de Barcelona, el qual incloïa la seva rica biblioteca sobre temes d’iconografia i d’indumentària, la dotació d’un premi d’investigació sobre temes artístics i la creació d’una escola per al conreu de les arts i dels oficis en vies de desaparició Amb el patronatge de l’ajuntament de la ciutat i sota la tutela pedagògica del Foment de les Arts Decoratives, el primer curs de l’Escola Massana fou impartit l’any 1929 a l’estatge d’aquella entitat, al carrer d’Avinyó El primer director de l’Escola fou el pintor…
paler | palera
ferrer | ferrera
ferrer Boix popular
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.
L’ofici de ferrer fou el punt inicial de l’especialització dels gremis metallúrgics, els qual s’anaren separant d’aquest al mateix temps que el gremi es dividia en diferents variants tècniques A València, des del 1283 hi hagué un gremi de ferrers, unit en principi amb els manescals i els argenters ordinacions del 1298, renovades el 1329 la unió amb els manescals es mantenia en les del 1740 A Mallorca les ordinacions de ferrers són del 1630 A Barcelona se separaren successivament del gremi de ferrers els oficis de serrallers o ferrers manyans, radicats al carrer del Regomir 1380,…
tirador | tiradora
En certs oficis, persona que fa l’operació d’estirar.