Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
valor
Música
Interval de temps comprès entre els atacs de dos sons successius.
Per extensió, interval de temps comprès entre dos accents del mateix tipus dinàmics, tímbrics, etc o dos canvis o discontinuïtats clarament marcats ritme harmònic En ser atacats atac , els sons "tallen", "trenquen" en fragments, articulen el continuum del temps De l’efecte que produeixen en l’oient les relacions entre aquests fragments o intervals successius de temps se’n diu ritme Si els valors que integren un fragment de música són proporcionals entre ells els uns són el doble, el triple, etc dels altres, o la meitat, un terç, etc, el temps d’aquesta música és mesurat, és a…
música programàtica
Música
Música a la qual el seu autor vol donar un significat de tipus poètic, filosòfic o descriptiu.
El concepte es refereix principalment a la música instrumental, encara que no és estrany parlar de trets programàtics en la música vocal o, si més no, en el seu acompanyament El terme ’programa’ fou utilitzat per primera vegada per F Liszt per a definir els textos que es trobaven en les partitures o que es lliuraven al públic dels concerts "per protegir l’oient d’una interpretació poètica errònia i dirigir la seva atenció cap a la idea poètica de la totalitat de l’obra o d’una part d’aquesta" Un exemple clar de programa en aquest sentit el donen els títols dels moviments de la…
metre
Música
Organització temporal de la música que sorgeix de la repetició regular de valors temporals proporcionals creats tant per la mateixa articulació dels sons com pel conjunt d’accents (dinàmic, tonal, etc.) que pot acompanyar-los.
Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura…
politonalitat
Música
Recurs musical propi del segle XX consistent a utilitzar diverses tonalitats sobreposades simultàniament.
El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i des de l’horitzontalitat…
síncope

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que resulta d’atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant fer-ho, a continuació, coincidint amb l’accent mètric immediatament posterior.
La síncope és percebuda com una contradicció tensió entre el metre normal de la peça o fragment en qüestió i un altre d’anòmal que, momentàniament, ella crea o ajuda a crear d’aquí la sensació característica d’inseguretat o desajustament que provoca en l’oient Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la segona opció, i reserven la pausa exclusivament per al contratemps Altres autors, en canvi -per exemple W Apel-, amplien el significat de síncope fins a considerar innecessari el fet de no atacar la nota…
pulsació
Música
Pols subjacent present en una música mètricament organitzada.
L’establiment d’un metre musical implica l’establiment -subjacent a l’esdevenir sonor- d’una sèrie constant i isocrònica de marques o talls que, dividint el temps en parts iguals, en permetin la mesura Absent en músiques amb ritmes no mètrics, la pulsació s’erigeix, a manera de batec de rellotge, en patró de mesura, en unitat de temps musical, valor de referència per a la mesura del ritme La pulsació no és de naturalesa empírica, en el sentit que no ha de ser necessàriament explicitada en els valors rítmics La pulsació es manté present en la consciència musical de l’oient, tot i que es…
La lectura
Educació
Què és llegir Llegir és comprendre un text, un missatge escrit Vivim en una societat alfabetitzada en què gairebé tothom sap llegir i escriure i en què, per tant, la lectura i l’escriptura són formes habituals de comunicació entre les persones Llegim quan trobem un avís a l’ascensor, quan consultem els horaris de sortida dels trens a l’estació, quan rebem o enviem un correu electrònic, quan participem en un xat, quan busquem en el diari a quina hora comença una pellícula, quan ens trobem una nota enganxada a la porta de la nevera, quan mirem la informació de contraportada d’un CD, quan fem…
minimalisme
Música
Nom provinent de les arts plàstiques i que generalment és aplicat a l’estil i la tècnica de determinats compositors, en un principi nord-americans i d’arreu del món posteriorment.
Una composició minimalista estableix un o més patrons patterns , és a dir, cèllules melòdiques o rítmiques o frases musicals de dimensions ’mínimes', que seran repetits nombroses vegades mentre van essent sotmesos a canvis també ’mínims’ que els van transformant gradualment Un exemple clàssic el forneix In C , de Terry Riley 1964, una obra ben bé fundacional del minimalisme La partitura d’aquesta obra presenta cinquanta-tres fragments melòdics que són interpretats per qualsevol grup d’instruments mentre un piano repeteix la nota do amb una pulsació constant Cada component del grup toca el…
fonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes les alternatives analitzables.
La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la fonètica…
celeste
Música
Dit del registre de l’orgue que produeix en l’oient una impressió de misteri i de suavitat.