Resultats de la cerca

El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les quals…

Començà a estudiar música a Friburg, però aviat viatjà a Nancy i adoptà el sobrenom de Martini il Tedesco Amb aquesta identitat es traslladà a París, on assolí certa reputació com a compositor per a banda militar Després d’una estada a Lió durant la Revolució aconseguí, gràcies a l’èxit de la seva òpera Sappho 1794, el càrrec d’inspector i professor de composició del Conservatori de París 1795-1802 El 1814, Lluís XVIII el nomenà director de l’orquestra de la cort Acabà essent conegut com a compositor d' opéras-comiques , entre les quals L’amoureux de quinze ans 1771 i Annette et…

Aprengué primer del seu pare, el compositor Jan Stefani, i després anà al Conservatori de Varsòvia, on estudià del 1821 al 1824 Ja des del 1813 havia cantat i tocat el violí al cor i a l’orquestra de l’Òpera de Varsòvia Més tard, fins i tot en dirigí el ballet gènere per al qual escriví uns quinze títols, entre els quals Mimili, o Els Estirians , 1837, i Stach i Zoska , 1839 Professor de cant des del 1827, arribà a ser director de música de nombroses esglésies de la ciutat És autor també de dotze opéras-comiques i melodrames Lliçons de botànica , 1829 El jueu errant , 1850, unes vint misses…

Es formà a la Universitat de Colúmbia, i estudià cant i art dramàtic Exercí com a cantant i actor en el camp teatral i també en diversos programes televisius Fou crític i editor de la revista "High Fidelity" 1959-69 i, establert a Nova York, feu de crític musical per al "Financial Times" londinenc 1962-69, a més de collaborar en altres publicacions angleses i nord-americanes El 1970 fou nomenat editor assessor del "Musical Newsletter" i el 1978 publicà la guia crítica The Complete Operas of Mozart , a Nova York Interessat especialment per l’òpera, la seva formació com a intèrpret…

Vida Fou deixeble de N Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols En acabar els estudis, el 1713 fou nomenat organista supernumerari a la capella del virrei Al cap de poc feu de mestre de capella de Santa Maria della Solitaria En morir F Mancini, el 1737, Leo fou promogut a vicemestre de la capella reial El 1739 succeí a F Feo com a primero maestro al Conservatori de S Onofrio Idèntic càrrec ocupà el 1741 al Conservatorio della Pietà dei Turchini, tot assumint les obligacions del seu propi mestre Fago Destacà especialment en la composició d’obres escèniques, opere serie , opéras-…

Fill d’una família aristocràtica, compaginà la seva carrera política amb la musical Tingué com a mestres a JPh Rameau composició i A Dauvergne violí Entrà al servei de Lluís XV el 1762, i arribà a ser-ne confident Cap al 1773 viatjà per Suïssa i Itàlia, on visità Voltaire i N Piccinni En tornar a França fou nomenat director del Louvre, càrrec que ocupà fins a la mort de Lluís XV, el 1774 Durant la Revolució abandonà París, però fou arrestat a Rouen i, posteriorment, guillotinat Escriví cançons i una trentena de peces teatrals, principalment opéras-comiques , que tingueren un cert èxit Fou l’…

Fou deixeble del seu pare, amb qui estudià violí, clavicèmbal i trompa El 1768 era al servei del duc de Zweibrücken, el qual, el 1773, li donà permís per a anar a París a interpretar un dels seus concerts per a trompa al Concert Spirituel Sembla que s’hi quedà més temps del previst i que hi estudià amb FA Philidor Durant la Revolució s’exilià de la capital francesa, però hi tornà el 1801 Les obres escèniques són la part més coneguda del seu catàleg, sobretot els pasticcii , com la famosa adaptació de La flauta màgica de WA Mozart, i d’altres en collaboració amb Ch Kalkbrenner També cal…

La primera notícia documental que es té de La Barre fa referència a un viatge realitzat a Espanya en qualitat de flautista per a un noble Fou membre de l’Académie Royale de Musique, segons consta a la portada de Le triomphe des arts 1700, la seva primera opéra-ballet El 1704 ocupà el lloc del flautista Antoine Piesche a la formació Gaites i Oboès de Poitou i l’any següent fou nomenat músic de la cambra reial Segons C Parfaict, La Barre era considerat el millor flautista del seu temps i fou particularment lloat per les seves expressives interpretacions Escriví diverses suites per a dues…

El 1744 obtingué una plaça de violinista a l’orquestra de l’Òpera de París, formació que dirigí a partir del 1751 La seva carrera prosperà ràpidament el 1755 fou nomenat compositor de cambra del rei, i el 1762, director del Concert Spirituel a més, dirigí a l’Òpera en tres ocasions 1769, 1780 i 1785 El 1783 assumí la direcció de l’École Royale de Chant, creada de poc A partir de la mort de la seva segona esposa el 1787, el clima polític inestable i l’afebliment de les seves capacitats físiques propiciaren la seva retirada a Lió el 1790 Compongué òperes, música religiosa i instrumental La seva…

Es formà inicialment a l’església de Saint Sauver de la seva ciutat natal Palesà la seva capacitat compositiva ja de ben jove a deu anys compongué un Motet à grand choeur , i a dotze, una missa solemne El 1760 es traslladà a París, on anà guanyant fama i èxit per les seves composicions religioses motets, misses, concerts espirituals També fou famós per L’union de l’Amour et des arts 1773, una opéra-ballet que es representà una seixantena de vegades El 1774 esdevingué violista de l’Òpera de París Més tard viatjà a Itàlia a Nàpols estudià composició i harmonia amb Nicola Sala, passà una…