Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Ernst Haefliger
Música
Tenor suís.
Estudià a Zuric, Ginebra i Viena El 1949 debutà a Salzburg amb el paper de Tirèsies en l’estrena d' Antigonae , de C Orff En 1952-74 formà part de la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, activitat que compaginà amb l’actuació sovintejada a teatres i festivals operístics d’arreu del món, entre els quals destaquen els de Glyndebourne 1956, Salzburg 1961 o el Lyric Opera of Chicago 1966 Especialitzat en els papers de tenor líric de compositors com WA Mozart, destacà també cantant la part de l’evangelista de les passions de JS Bach, que enregistrà en disc El seu repertori fou…
Heinrich Kaminski
Música
Compositor alemany.
Fill d’una cantant d’òpera, no manifestà interès per la música fins a la seva joventut, quan ja era a la universitat estudiant econòmiques Començà els seus estudis musicals a Heidelberg i, més tard 1909, els prosseguí a Berlín sota el mestratge de Paul Juon i W Klatte Malgrat tot, fou un compositor essencialment autodidacte Entre el 1914 i el 1930 visqué retirat a Ried, una petita població Allí reuní uns quants alumnes, entre els quals Carl Orff D’altra banda, ocupà el càrrec de professor de composició a l’Acadèmia Prussiana de les Arts de Berlín, lloc en el qual romangué fins el…
Ferdinand Leitner
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín, amb F Schreker i J Prüer Inicià la seva trajectòria professional com a pianista acompanyant i el 1935 es posà per primer cop al capdavant d’una orquestra Aquell mateix any, F Busch el prengué com a director assistent al Festival de Glyndebourne El 1943 debutà oficialment com a director al Nollendorf Platz Theater de Berlín Posteriorment dirigí a les òperes d’Hamburg 1945-46, Munic 1946-47, Stuttgart 194769, Buenos Aires a partir del 1956, Chicago 1969-88 i Zuric 1969-84 Treballà amb importants directors d’escena com W Wagner o P Sellars i dirigí…
Newell Jenkins
Música
Musicòleg i director d’orquestra nord-americà.
Estudià a les universitats de Friburg, Munic, Yale i Nova York Entre els seus mestres destaquen els compositors W Gurlitt i C Orff Com a director debutà el 1935 a l’Städtisches Theater de Friburg amb l’òpera de H Purcell Dido and Aeneas , i el 1940 fundà el Yale Opera Group a New Haven Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Bolonya 1948-53, i el 1952 fundà la Piccola Accademia Musicale a Florència Fou director dels Clarion Concerts a Nova York a partir del 1956, i director convidat a l’Òpera Reial d’Estocolm en 1972-73 La seva…
Julius Patzak
Música
Tenor austríac.
Estudià a Viena, amb la intenció inicial de formar-se com a director d’orquestra Posteriorment estudià cant de manera autodidàctica i debutà el 1928 a Munic El mateix any es presentà com a Radamés Aïda a Brno i ingressà en la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué fins el 1945 Aquí destacà en el repertori alemany -especialment WA Mozart i R Strauss- i estrenà Das Herz , de H Pfitzner 1931, Friedenstag , de R Strauss 1938, i Der Mond , de C Orff 1939, entre d’altres L’any 1938 es presentà com a Tamino La flauta màgica al Covent Garden de Londres i el 1947 estrenà al…
Gai Valeri Catul
Literatura
Poeta llatí.
És el més important dels poetae novi o neoterici , que intentaven d’assimilar al llatí la poesia dels alexadrins N'han estat conservats 116 poemes peces curtes líriques, eròtiques, satíriques, simples jocs, poemes llargs entre aquest dos epitalamis i l’epilli sobre Les noces de Tetis i Peleu , en 408 hexàmetres i peces en dístics elegíacs epigrames i alguna elegia El seu infortunat amor amb Lèsbia nom amb què anomenà Clòdia, germana del tribú Publi Clodi ha fet de Catul un dels més grans poetes eròtics de la literatura mundial A desgrat del seu alexandrinisme, és el més sincer i directe dels…
Sòfocles
Música
Poeta tràgic grec.
Fou, amb Èsquil i Eurípides, el principal exponent de la tragèdia grega De la seva obra en resten només un drama satíric gairebé sencer i set tragèdies completes Segons un biògraf seu, Sòfocles mostrà de molt jove un gran talent musical, i és presentat com un bon intèrpret de cítara Sembla, no obstant això, que en l’obra del poeta, les intervencions musicals, reduïdes a les formes monòdica i coral, se circumscriuen a subratllar moments de dolor o d’alegria inconscient Nombrosos compositors s’han basat en les tragèdies de Sòfocles Pel que fa a les òperes, cal esmentar les versions d' Antígona…
Luciano González Sarmiento
Música
Pianista i pedagog espanyol.
Estudià piano, música de cambra i musicologia a la Musikhochschule de Munic, i es formà en el camp de la pedagogia musical a l’Institut Orff del Mozarteum de Salzburg La seva preparació en el camp de les ciències de l’educació el dugué a dirigir, entre els anys 1970 i 1975, l’Instituto Psicopedagógico de las Artes, la qual cosa li permeté dedicar-se a la investigació sobre educació musical des d’un punt de vista pedagògic i terapèutic Des del 1972 és professor de pedagogia de l’expressió dinàmica a la Universitat Politècnica de Madrid Dirigeix també els Cursos Internacionals de…
veu blanca
Música
Veu cantada dels nens i, per extensió, totes les veus femenines.
La tradició del cant infantil té l’origen en la prohibició a les dones de participar en actes litúrgics musicals fins ben entrat el Barroc D’aquesta manera, les parts agudes de les composicions polifòniques, fora de tessitura per a les veus masculines, i les intervencions solistes per a soprano o contralt foren executades habitualment per veus infantils pueri cantores o per falsetistes artificials homes que imiten la veu femenina cantant en veu de falset A partir del segle XVI aquestes parts agudes també foren interpretades pels falsetistes naturals, els castrati És molt freqüent la…
Carmina Burana
Literatura
Música
Col·lecció de poemes goliardescs, trobats el 1803 al monestir de Benediktbeuern (Bura Sancti Benedicti), a Baviera.
El manuscrit és del segle XIII, però la majoria dels poemes són del segle XII conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany Escrits per clergues o estudiants “vagants” alemanys, francesos, anglesos, etc, anònims, els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n'hi ha de morals, didàctics i satírics polítics i anticlericals Són inspirats en la poesia clàssica Ovidi, Horaci i Catul i popular i escrits generalment en quartetes monorimes El poeta més destacat del recull és l’anomenat Arxipoeta Algunes d’aquestes peces, trops, seqüències i drames litúrgics tenen notació…
,