Resultats de la cerca

En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús

A l’edat mitjana eren folrades amb planxa de ferro o enllaunades en el període gòtic es desguarní dels reforços metàllics per a lluïment de la fusta tallada així continuà amb els models ornamentals del Renaixement i del Barroc És característica catalana la que té al front dos o tres plafons encadellats a un bastigi bossellat és peculiar també la caixa de núvia , que es distingeix perquè el plafó de la dreta s’obre a tall de portella i fa pas als calaixos de l’interior la part interna de la tapa, a semblança del cassone , és decorada sovint amb pintures de qualitat la caixa de monja tenia el…

Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’…

Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del segle XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del segle XVIII Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al segle XI, que acaba amb un absis…

Situació L’església de Sant Serni es troba al petit poble abandonat d’Àrreu, situat a 1 250 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Àrreu Mapa 33-9181 Situació 31TCH425256 L’itinerari que cal seguir per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior MLIR Història No hem trobat referències documentals que esmentin directament a aquesta església, o la vila d’Àrreu, en temps medievals Sabem, però, que era plenament integrada a l’organització religiosa del deganat de la vall d’Àneu, i la seva parròquia tenia una correctoria l’any 1566, data que es manté en els diferents plans d…

La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la capçalera és…

El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIXÉs un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya, refet al segle XVII i ha restaurat posteriorment És un lloc ric en aigües sota el qual neix el…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 197, aquest manuscrit, on solament hi ha una gran inicial 14 x 3,5 cm al començament del text foli 1v, és una obra de pergamí amb lletra Carolina i aplicació de tinta i vermell Consta de 88 folis més V que, procedents de l’arxiu catedralici vigatà, foren aplegats per Josep Gudiol, ja que formaven part de l’escrit de Virgili La seva cronologia pertany al segle XI * i la seva realització és producte de diverses intervencions Fa 30 x 26 cm Caplletra “T” del foli 1v, dibuixada amb una estructura bastant peculiar i amb una mena de rosassa al seu interior…

Situació Porta de l’església d’arc de mig punt i emfasitzada per una doble arquivolta, que fou aprofitada de l’anterior edifici alt-medieval ECSA - JA Adell La capella de Sant Miquel ocupa l’angle sud-est de la casa Gordo o de les Vernedes, que es troba isolada a uns 2 km del barri del Noguero de Monesma Mapa 32-11 251 Situació 31TCG043785 S’hi accedeix per la carretera local que ve de Castigaleu i passa per Monesma fins a superar el quilòmetre 31 Aleshores, la carretera es bifurca i a mà dreta, uns metres més endavant, caldrà prendre la pista que porta a Soliveta, de la qual surt un trencall…

Es relaciona un conjunt de llegendes romanes, sobretot etiològiques i topogràfiques, la més coneguda de les quals és la de la lluita d’Hèrcules amb Cacus Una antiga llegenda d’origen erudit atribueix el nom i la fundació de Barcelona a Hèrcules Aquest, havent anat a la península Ibèrica en el curs dels seus famosos treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca barca nona en pot procedir el nom El remot embrió d’aquesta llegenda sembla trobar-se en Justí segles II o III, que presentà…