Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
Heinz Wallberg
Música
Director d’orquestra alemany.
Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans …
Josep Juncosa i Masdeu
Música
Músic.
Emigrà a l’Argentina Cursà els estudis per a professor de violí a la Universitat de Cuyo i feu cursos de perfeccionament amb els professors Alberto Lysy, L Spiller i B Ganneo Formà part de les orquestres simfòniques de la Universitat de Cuyo, Provincial de Resitencia Municipal del Mar del Plata i de la Universitat de San Juan S'incorporà també a l’Orquestra de Cambra de la Universitat de Sarmiento i de la província de Formosa Concertino Com a músic, en moltes d’aquestes orquestres destacà com a solista Exercí com a professor de violí i de música de cambra a les…
Carl Schuricht
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou alumne d’Engelbert Humperdinck, que el feu decidir per la direcció d’orquestra El 1901 entrà com a director substitut a al Stadttheater de Magúncia, i el 1912 passà a ocupar-se de la direcció de les òperes de Zwickau, Dortmund i Wiesbaden, ciutat de la qual fou director general de música en 1922-44, mentre dirigia diverses orquestres en qualitat de convidat Fugint de la guerra anà a Suïssa, on s’establí definitivament, i acabat el conflicte actuà amb les millors orquestres del món Foren molt apreciades les seves…
jam-session
Música
Actuació informal amb músics de jazz que hi assisteixen a títol individual, en què la improvisació preval sobre l’arranjament.
Sobre l’estructura de temes coneguts pels músics, es realitzen solos improvisats que gaudeixen d’un bon marge de llibertat Al final de la dècada del 1920, amb l’auge del jazz orquestral, els músics solistes de les diferents orquestres sentiren la necessitat de trobar marcs més folgats on poder desenvolupar la creació musical Això els portà a reunir-se fora d’hores, un cop acabada la feina regular a les respectives orquestres, en locals de dimensions reduïdes, amb una mínima presència de públic Les jam-sessions tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de l’…
David Shallon
Música
Director d’orquestra israelià.
Format a TelAviv, completà els estudis de direcció a Viena amb H Swarowsky El 1980 debu-tà amb l’Orquestra Simfònica de Viena i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Bavaresa, iniciant així una intensa activitat que el dugué al capdavant de les millors orquestres del món i a grans escenaris operístics com la Staatsoper de Viena, la Deutsche Oper an Rhein de Frankfurt i d’altres Del 1987 al 1993 fou titular de l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf i el 1992 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica d’Israel, càrrec en el qual romangué fins a la seva mort També era titular de…
tom-tom

Tom-tom
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de doble membrana De mides variables, consisteix en un cos de fusta de 25 a 50 cm de diàmetre amb les membranes subjectades mitjançant dos cèrcols de fusta o de metall La tensió de les membranes es regula mitjançant un sistema de cargols Utilitzat per les orquestres de jazz ja des de la dècada del 1920, forma part també de la secció de percussió d’orquestres de rock , on poden aparèixer d’un a tres instruments, o més, de diferents mides, i per tant amb diferents afinacions La seva sonoritat no és tan brillant…
contrabaix
Contrabaix
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost del grup dels llaüts amb cordal, i de la família dels violins.
És el de dimensions més grans i de registre més greu Té una forma semblant a la de les antigues violes El nombre de cordes ha oscillat de tres a sis, però s’ha estabilitzat en quatre, afinades del greu a l’agut mi, la, re, sol Hom el troba ja a la segona meitat del s XVII, i fou introduït a les orquestres d’òpera un segle més tard Sovint el seu paper es limitava a doblar els violoncels La música per a aquest instrument és escrita en clau de fa, com la del violoncel, però sona a l’octava inferior Tingué també el nom de violó En la música lleugera i, especialment, en el jazz , hom…
László Sómógyi
Música
Director d’orquestra hongarès.
Es formà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Abans de la Segona Guerra Mundial dirigí les millors orquestres del seu país, i un cop acabat el conflicte fou un dels més actius reconstructors de la vida musical hongaresa Del 1945 al 1950 dirigí com a titular l’Orquestra Filharmònica Nacional Hongaresa, i en 1951-56 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Budapest, a més de dirigir òperes en diversos teatres del país L’any 1956 marxà d’Hongria, deixant-hi una important tasca pedagògica, per tal com era el gran referent dels joves directors que el tingueren…
Sergiu Comissiona

Sergiu Comissiona
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra romanès naturalitzat israelià i, després, nord-americà.
Estudià al Conservatori de Bucarest amb Constantin Silvestri i Eduard Lindenberg El 1946 debutà com a director de l’Orquestra de la Ràdio Romanesa, càrrec que, del 1948 al 1955, exercí al capdavant del Conjunt de l’Estat Romanès El 1956 guanyà el Concurs Internacional de Besançon Director de l’Òpera de Bucarest 1955-58, el 1959 s’installà a Israel, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Haifa i el 1960 fundà l’Orquestra de Cambra d’Israel De seguida fou convidat a dirigir les orquestres filharmòniques de Londres 1960-63 i Estocolm 1964-66 L’any 1969 s’establí als EUA, on dirigí l’…
,
orquestra de cambra
Música
Terme modern que designa una orquestra de dimensions reduïdes formada per una secció de corda completa (orquestra de corda) i un grup de vent variable, amb percussió o sense.
El seu repertori pot incloure pràcticament totes les obres orquestrals barroques i clàssiques i, fins i tot, algunes simfonies del primer Romanticisme algunes de F Schubert, per exemple Això no vol dir que, durant aquests períodes, no es poguessin reunir grups semblants en nombre als d’una orquestra simfònica actual, sinó que es feia en ocasions molt especials i, sovint, afegint instruments a obres que podien ser tocades amb una orquestra menor La interpretació del repertori anterior al Romanticisme és, doncs, un dels motius per a la creació d’aquests grups durant el segle XX Amb el…