Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a l’època…
puntuar
Posar (en un escrit), els punts, les comes i tots altres signes ortogràfics que marquen pauses més o menys importants o l’entonació d’una frase.
cant gregorià
Música
Cant en llatí, a l’uníson, propi de la litúrgia de l’Església romana, afí al de la sinagoga (salmòdia), al de les antigues litúrgies cristianes occidentals i al del folklore grecoromà dels primers segles del cristianisme.
Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma segles V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al segle IX La bona tradició manuscrita és dels segles IX-XII Hom hi empra…
parèntesi
Matemàtiques
Cadascun dels signes ortogràfics ‘‘(‘’’ i ‘)’’, que són utilitzats per a indicar que les operacions algèbriques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les altres operacions que hi pugui haver a fora o bé per a indicar quines són les variables d’una funció.
àrab
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de les llengües semítiques.
Gramàtica i sintaxi Bé que hom pot distingir-hi diverses varietats, procedents de les diferents parles preislàmiques, hom entén per llengua àrab la parlada al centre d’Aràbia al segle VII, anomenada àrab literari o clàssic , i en la qual fou escrit l’Alcorà L’expansió de l’islam, l’ortodòxia del qual no permet la traducció del llibre sagrat, obligà a l’estudi de la llengua, la qual, ultra aquesta necessitat religiosa, esdevingué aviat llengua administrativa, comercial i literària dels països islamitzats La combinació de —generalment— tres de les vint-i-vuit consonants de què…
La cultura catalana en el temps de la Il·lustració
Al segle XVIII va prendre carta de naturalesa el divorci entre la llengua catalana, ben viva entre les classes populars als Països Catalans, i l’alta cultura La renúncia dels homes de lletres fou evident Antoni de Capmany qualificava el català com “un idioma antiguo provincial, muerto hoy para la república de las letras y desconocido del resto de Europa” , malgrat que també havia escrit que considerava els catalans, “reunidos en pueblo, en una comunidad nacional” Josep Finestres i Jaume Caresmar empraven el castellà en les seves publicacions, encara que entre ells es cartejaven en català,…
La llengua del poble
Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal fer un…