Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
regulació
Biologia
Capacitat d’una cèl·lula, d’un teixit o d’un organisme per a reaccionar a diversos estímuls, amb tendència a limitar les pertorbacions que se’n poguessin derivar i a mantenir l’equilibri fisiològic dins uns límits de tolerància.
Així, hi ha la regulació nerviosa i l' hormonal , la regulació de les sals i la regulació osmòtica , que té lloc mitjançant processos d’eliminació, en particular la regulació de l’equilibri hídric , el qual en els mamífers és aconseguit mitjançant la sensació de set i l’activitat renal, controlada per l’hormona adiüretina també hi ha la regulació de la glucosa en la sang mitjançant diversos processos gluconeogènesi, en la regulació dels quals intervenen diverses hormones com ara insulina, adrenalina, glucagó i somatotropina
pes molecular
Química
Per a una espècie química molecular, suma dels pesos atòmics dels àtoms que constitueixen la molècula.
Sovint, però especialment quan hi ha equilibris entre monòmer i oligòmers o quan no existeixen molècules discretes, hom pren convencionalment com a pes molecular d’una substància el pes fórmula de la fórmula estequiomètrica més simple Els pesos moleculars reals són determinats, en el cas dels gasos i les substàncies volàtils, per mesura de la densitat de vapor en el cas de substàncies no volàtils, per criometria o ebulliometria, o per mesura de la pressió de vapor o de la pressió osmòtica de llurs solucions, i en el cas de macromolècules molt voluminoses, per mètodes especials,…
element mineral
Alimentació
Bioquímica
Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.
Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt,…
Jacobus Hendricus Van’t Hoff
Física
Físic i químic holandès, deixeble de Kekulé.
Fou professor de química, mineralogia i geologia a Amsterdam 1878 i a Berlín 1896 El 1874 demostrà, independentment dels treballs de Le Bel, l’orientació en forma de tetràedre dels enllaços de l’àtom de carboni, la qual cosa permeté d’explicar l’activitat òptica dels carbonis asimètrics El 1877 publicà Ansichten über die organischen Chemie ‘Consideracions sobre la química orgànica’, on inicià els seus estudis sobre termodinàmica química A Études de dynamique chimique 1884 desenvolupà els principis de cinètica química, descriví un nou mètode per a la determinació de l’ordre d’una reacció i…
macromolècula
Química
Molècula d’unes grans dimensions formada per encadenaments atòmics covalents monodimensionals, bidimensionals o tridimensionals.
El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cellulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula Les substàncies…
diüresi
Biologia
Eliminació de l’orina formada pel ronyó.
En la formació de l’orina intervenen tres processos la filtració glomerular, la reabsorció tubular i la secreció tubular En l’adult, la filtració glomerular és de 130 cm 3 de plasma per minut, és a dir, de 180 litres al dia El pas a través de la membrana glomerular s’esdevé quan la pressió hidroestàtica de la sang és superior a la pressió osmòtica de les proteïnes plasmàtiques Dels 180 litres filtrats, entre 178 i 179 litres són reabsorbits en el túbul per tant, hom excreta diàriament d’1 a 2 litres d’orina En el túbul proximal són reabsorbits el 87,5% de l’aigua i del clorur de…
xoc osmòtic
Biologia
Química
Canvi sobtat en la pressió osmòtica que afecta un sistema o organisme viu.
S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules
perhalícola
Ecologia
Dit de l’organisme propi de medis de concentració i pressió osmòtica màximes.
osmotaxi
Biologia
Fenomen quimiotàctic l’estímul determinant del qual és una diferència de pressió osmòtica.
criobiologia
Biologia
Part de la biofísica que estudia els efectes de les baixes temperatures i del glaç sobre els organismes vius o els seus constituents (cèl·lules, teixits, òrgans, etc).
La criobiologia estudia especialment les condicions de congelació i de descongelació en què la matèria viva no es malmet, i la conservació recuperable a baixa temperatura durant llargs períodes Si hom sotmet la matèria viva a un refredament massa ràpid, els cristalls de glaç que es formen dins les cèllules les destrueixen, i si el refredament és massa lent, els cristalls es formen fora de les cèllules Sota l’efecte de la pressió osmòtica l’aigua surt de les cèllules, la concentració de les sals esdevé molt alta i mena la cèllula a reaccions químiques letals Hom pot conservar cèllules i…