Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
peroxiàcid
Química
Cadascun dels àcids carboxílics de fórmula general RCOOOH en els quals el radical -O- ha estat substituït per un radical -O-O-.
Hom els obté per reacció de l’àcid carboxílic corresponent amb peròxid d’hidrogen, d’acord amb l’equació R-COOH + H 2 O 2 →R-COOOH + H 2 O Presenten propietats oxidants i actuen com a font de radicals lliures Són emprats en síntesi orgànica Els més importants són els àcids peracètic, trifluoroperacètic, perbenzoic i m -cloroperbenzoic
nitrat d’amoni
Química
Cristalls deliqüescents, molt solubles en aigua (amb absorció de calor) que es fonen a 169,6°C.
És obtingut per reacció de l’àcid nítric amb amoníac gasós i es descompon a 210°C donant òxid nitrós i en presència de substàncies oxidants donant nitrogen Bé que de detonació difícil, és capaç d’esclatar i ha donat lloc a explosions catastròfiques És emprat com a adob, en la fabricació d’explosius, en pirotècnia, en propergols sòlids, etc
desodoració
Tecnologia
Operació d’eliminar les pudors i olors estranyes d’un local, un frigorífic o un objecte qualsevol.
Per a desodorar locals o embalatges hom empra substàncies oxidants que destrueixen les olors clor, aigua oxigenada, clorur de calci, ozó Unes altres substàncies desodorants emmascaradors o ambientadors encobreiexen les pudors amb les seva olor característica vinagre o perfums o n'adsorbeixen alguns tipus carbó vegetal i animal En general, el millor desodorant és l’ozó
xenó
Química
Element químic de nombre atòmic 54 i símbol Xe, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica.
És un dels gasos nobles, component minoritari de l’aire Fou descobert l’any 1898 per W Ramsay i MW Travers El xenó natural és constituït per nou isòtops naturals, estables, amb masses que van des de 124 fins a 136 i que determinen un pes atòmic de 131,30 En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El xenó té un punt de fusió de -111,8°C, i un punt d’ebullició de -108,12°C, amb una densitat de 5,89 g/l Hom l’obté, en petites quantitats, mitjançant destillació fraccionada de l’aire líquid Malgrat presentar una configuració electrònica de capes tancades i un primer potencial d’…
poliformaldehid
Química
Compost polimèric amb estructura de polièter obtingut a partir de formaldehid d’elevada puresa mitjançant polimerització iniciada per àcids o bases de Lewis en un dissolvent inert.
El compost així obtingut té un pes molecular mitjà de 30 000-100 000 i és altament cristallí, dur, rígid i resistent a la tensió Té una densitat de 1,42 i és emprat en l’emmotllament per injecció de components mecànics Presenta, però, l’inconvenient d’ésser afectat per àcids, bases i oxidants forts, i s’oxida també en l’aire en presència de radiació ultraviolada
ciclopentà
Química
Hidrocarbur cíclic format per un anell de cinc baules d’àtoms de carboni.
El ciclopentà és un alcà que es presenta com un líquid incolor de fórmula molecular C 5 H 10 Té el punt de fusió a −98ºC i el d’ebullició a 49ºC És altament inflamable i els seus vapors poden explotar reacciona violentament amb els oxidants forts És tòxic, especialment per a la vida aquàtica Es troba al gas natural i es fa servir com a dissolvent i en sistemes de refrigeració
fluorantè
Química
Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat.
La seva fórmula molecular és C 13 H 10 i està format per dues molècules de benzè unides a un anell de cinc baules Es presenta com un sòlid blanc cristallí El seu punt de fusió es troba a 112ºC i el d’ebullició, a 298ºC reacciona violentament amb oxidants forts S'utilitza en la producció de colorants, pesticides, fàrmacs i en síntesi química Hi ha evidències que pot tenir efectes mutagènics
àcid arsènic
Química
Àcid ortoarsènic, sòlid blanc deliqüescent, metzinós, que bull a 160°C i es fon a 35,5°C, soluble en aigua, alcohol, àlcalis i glicerina.
És obtingut per ebullició del triòxid d’arsènic amb àcid nítric concentrat i, un cop refredada, de la dissolució se separen cristalls de 2H 3 AsO 4 +H 2 O L’àcid arsènic té propietats oxidants es redueix a àcid arsenós per l’acció de l’àcid sulfurós És emprat en l’obtenció de matèries colorants orgàniques, i les seves sals, els arsenats, com a insecticides i en la fabricació de vidre
alcohol cinamílic
Química
Alcohol fenilal·lílic, que ocorre en forma d’èster en el bàlsam del Perú i en l’oli de jacint i és emprat en perfumeria com a desodorant.
De fórmula molecular C 9 H 10 O, es presenta com un sòlid blanc o groc d’olor característica El seu punt de fusió és a 33ºC i el d’ebullició, a 258ºC Es descompon lentament en ésser afectat per la calor o la llum o bé en contacte amb l’aire Reacciona violentament amb els oxidants forts, descomponent-se amb despreniment de vapors sufocants d’òxids de carboni És emprat en perfumeria i en síntesi química
wolframat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el tungstè com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions