Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
duodè

A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal
insulina
Bioquímica
Hormona polipeptídica constituïda per 51 aminoàcids que formen dues cadenes unides per dos enllaços disulfur, d’un pes molecular aproximadament de 6 000, i que és secretada per les cèl·lules β dels illots de Langerhans del pàncrees dels vertebrats.
Secretada directament al torrent sanguini, regula el metabolisme dels glúcids, té influència sobre la síntesi de proteïnes i d’ARN i sobre la formació i emmagatzematge de lípids neutres Les insulines comercials són aïllades del pàncrees de bou i del de porc En medicina són emprades com a hipoglucemiants en el tractament de la diabetis les insulines actualment poden ésser classificades en tres categories segons el seu grau de purificació tradicionals , que són insulines que contenen gran nombre de contaminants, proteïnes d’alt pes molecular i proinsulines entre altres aquests…
sulfonilurea
Farmàcia
Cadascun dels derivats de les sulfonamides inclosos dins dels hipoglucemiants orals.
Estimulen la secreció d’insulina al nivell del pàncrees, és per això que no són útils en les diabetis en les quals la destrucció de les cèllules β secretores d’insulina del pàncrees sigui total o estigui molt avançada
pancreatitis crònica
Patologia humana
Pancreatitis produïda per causes similars a la pancreatitis aguda, però de curs més lent, que es manifesta a vegades amb accessos aguts (sobretot a causa de l’alcohol).
En progressar la malaltia minva la capacitat funcional del pàncrees, que secreta pocs enzims, i apareix esteatorrea i creatorrea i, finalment, s’instaura una síndrome de malabsorció Sovint es formen calcificacions en el pàncrees i es desenvolupa a poc a poc una diabetis mellitus per destrucció de les cèllules productores d’insulina
pancreatectomia
Extirpació quirúrgica del pàncrees.
Quist i pseudoquist pancreàtic
Patologia humana
És anomenada quist una lesió, generalment esfèrica, que correspon a una mena de sac tancat ple de líquid, la paret del qual es compon de teixit epitelial i el contingut inclou fonamentalment líquid secretat per les mateixes cèllules de revestiment El quist pancreàtic , o quist localitzat al pàncrees, és una lesió poc freqüent, en alguns casos congènita, és a dir, existent ja des del naixement, com s’esdevé en la fibrosi quística del pàncrees, o bé forma part de tumors benignes o malignes molt estranys El pseudoquist pancreàtic és una lesió molt semblant però que, a…
El que cal saber de la pancreatitis
Patologia humana
La pancreatitis consisteix en la inflamació del pàncrees Aquesta afecció es pot presentar en forma aguda o sobtada, o bé en forma crònica o persistent La pancreatitis aguda sol aparèixer com una complicació de la litiasi biliar, és a dir, la presència de càlculs en les vies biliars, o bé després de la ingestió de quantitats abundants de menjar i begudes alcohòliques Aquest trastorn es manifesta bàsicament amb l’aparició sobtada de dolor abdominal molt intens, febre, nàusees i vòmits i, en la majoria dels casos, requereix l’hospitalització del malalt per tal d’ésser…
pancreatitis aguda
Patologia humana
Pancreatitis causada sobretot per litiasi biliar o per alcoholisme, però que hom pot observar també després d’intervencions quirúrgiques digestives, en casos d’hiperlipidèmia, d’hiperparatiroïdisme, d’algunes infeccions, de traumatismes i en la ingestió de certs medicaments.
En els casos lleus es produeix edema del pàncrees i en els més greus, hemorràgia o necrosi en relació amb l’alliberament de cinines que provoquen trastorns circulatoris i que activen determinats enzims que lesionen encara més el pàncrees i altres òrgans veïns Clínicament destaca un dolor abdominal intens, irradiat sovint a l’esquerra i acompanyat de nàusees i vòmits hi pot haver també febre, un grau variable d’icterícia, paràlisi intestinal i, a voltes, un quadre de xoc Les complicacions principals són els pseudoquists, formats per acumulacions de líquids provinents de la destrucció dels…
El duodè
Anatomia humana
El duodè és un òrgan cilíndric, d’uns 26 cm de llargada i uns 3 cm de diàmetre, que comunica per dalt amb la regió pilòrica de l’estómac i per sota desemboca al jejú, en una zona anomenada angle duodeno-jejunal o angle de Treitz Aquest òrgan, que es troba a la regió central de la cavitat abdominal, desplaçat cap a la dreta, descriu una forma de lletra C i consta esquemàticament de quatre porcions o segments que fan angle entre si La primera porció o bulb duodenal es projecta des de la regió pilòrica de l’estómac cap a la dreta i es relaciona amb el fetge per davant i els conductes biliars…
amilasúria
Augment de la quantitat d’amilases a l’orina.
Es produeix en malalties del pàncrees, sobretot en les pancreatitis