És anomenada quist una lesió, generalment esfèrica, que correspon a una mena de sac tancat ple de líquid, la paret del qual es compon de teixit epitelial i el contingut inclou fonamentalment líquid secretat per les mateixes cèl·lules de revestiment. El quist pancreàtic, o quist localitzat al pàncrees, és una lesió poc freqüent, en alguns casos congènita, és a dir, existent ja des del naixement, com s’esdevé en la fibrosi quística del pàncrees, o bé forma part de tumors benignes o malignes molt estranys. El pseudoquist pancreàtic és una lesió molt semblant però que, a diferència del quist pancreàtic veritable, es forma en un primer moment per l’acumulació anormal de secrecions pancreàtiques, que destrueixen un sector del mateix teixit pancreàtic i formen una cavitat que s’envolta d’una capa de teixit fibrós que l’organisme elabora per a aïllar el contingut del pseudoquist.
Els pseudoquists es manifesten gairebé sempre com una complicació de la pancreatitis, és a dir, una inflamació del pàncrees o, més estranyament, d’un traumatisme abdominal. En ambdós casos, l’alteració es produeix quan els enzims digestius elaborats pel pàncrees s’activen a l’interior del mateix teixit pancreàtic, hi actuen i provoquen la necrosi o mort de les cèl·lules properes. Més endavant, quan es forma la capa de teixit fibrós, les secrecions pancreàtiques i les restes de cèl·lules mortes queden aïllades de la resta de l’òrgan.
Els pseudoquists poden ésser solitaris o nombrosos, i per bé que en general són petits, de vegades adopten un diàmetre superior als 20 cm.
Les manifestacions dels pseudoquists són molt variables segons la localització i la grandària, i en molts casos s’afegeixen a les causades per la mateixa pancreatitis. Entre aquestes manifestacions, doncs, les més freqüents són la presència d’una massa anormal a l’abdomen, que pot ésser palpable o fins i tot visible directament; dolor abdominal; icterícia o tonalitat groguenca de la pell, i trastorns del ritme deposicional, com ara diarrees o restrenyiment.
Malgrat el fet que es troben envoltats per una capa de teixit fibrós, en alguns casos els pseudoquists s’infecten, a causa de diversos tipus de bacteris, i formen un abscés pancreàtic, una de les complicacions més greus de la pancreatitis.
La diagnosi de pseudoquist pot ésser inferida a partir dels antecedents de pancreatitis i les característiques que presenten els símptomes. La confirmació diagnòstica se sol obtenir mitjançant diverses exploracions complementàries, com ara estudis radiològics de les vísceres digestives, ecografia abdominal, o tomografia axial computada. Tanmateix, però, de vegades cal obrir quirúrgicament la cavitat abdominal i veure’n directament l’interior per tal de confirmar-ne la diagnosi.
El tractament que s’hi sol aplicar és fonamentalment quirúrgic i consisteix en l’extirpació del pseudoquist. Això no obstant, abans de procedir a la cirurgia s’avaluen els avantatges i els inconvenients que pot comportar en cada cas concret, ja que després de la intervenció es poden presentar diverses complicacions greus, com ara hemorràgies gastrointestinals o la formació d’un abscés al pàncrees.