Resultats de la cerca
Es mostren 6016 resultats
Altres peces del cercle de Soriguerola conservades a París
Art gòtic
El 1905 el colleccionista Émile Peyre donà al Musée des Arts Décoratifs de París dos plafons pintats, de fusta de pi silvestre, que s’han relacionat amb les obres atribuïdes al Mestre de Soriguerola Es tracta del frontal de Santa Eugènia de Saga i d’una taula dedicada a sant Andreu El frontal de Santa Eugènia de Saga permet establir una connexió directa amb la taula de Sant Miquel de Soriguerola Tant les arquitectures com els personatges, amb grans ulls i vestits amb plecs marcats, són molt propers MAD – LSully-Jaulmes El frontal de Santa Eugènia MAD, núm inv PE 121 és amb certesa el plafó…
Reneix el conflicte obrer sobre el tiratge de les peces (gener-març)
Reneix el conflicte obrer sobre el tiratge de les peces gener-març
Es popularitzen peces de roba que donen llibertat de moviment al cos
Es posen de moda pantalons, jerseis, jaquetes i bruses, peces que donen llibertat de moviment al cos
Diverses peces provinents de la Santa Creu i Santa Eulàlia o catedral de Barcelona
Art romànic
Escultura Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, procedents del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, on figuraven amb els núms d’inventari 1 706 i 1 707, dues peces de gres de Montjuïc núms d’inventari 14 397 i 14 398, les quals foren trobades l’any 1887 en fer els fonaments de la façana actual de la catedral de Barcelona * Fragment d’imposta de la primera meitat del s XI, procedent de la catedral i conservada al Mnac-Mac núm inv 14397 ECSA - Rambol La peça amb núm d’inventari 14 397 és un fragment d’imposta, format per tres trossos units tal com es dedueix de les…
encaix

encaix de tres peces
Heràldica
Figura formada per dos o més triangles, dits peces
, amb les bases contigües, movent-se dels flancs o sortint de la punta de l’escut.
Cal expressar la posició i el nombre de les esmentades peces
sabata

Peces de la sabata
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de cuir, feltre o altra matèria que cobreix el peu i eventualment el turmell (en la sabata alta
o borseguí
), amb sola de cuir, de goma, etc.
Les peces constitutives de la sabata que no cobreix el turmell sabata baixa eren i solen ésser, especialment en les fetes a mà, ultra la sola, la puntera, l'empenya, la llengüeta i la talonera, i les de la sabata alta la puntera, l’empenya, la llengüeta aquestes dues darreres constituïdes generalment per una sola peça, anomenada llengua , el tirant, la canya i la talonera
terrissa
Terrissaire realitzant peces de terrissa
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Material terrós cuit de què són fets els objectes de ceràmica, pisa, porcellana, etc, i també les peces de bòbila.
escacs

En els escacs cada jugador disposa de setze peces d’un mateix color
NET EC
Escacs
Joc d’estratègia que disputen dos contrincants damunt d’un tauler de seixanta-quatre caselles dividit en vuit files i vuit columnes.
Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…
rebló

1, 2 i 3, diverses formes de cabota; 4, de cos tallat; 5, de dues peces; 6, de cos buit; 7 i 8, de càrrega explosiva; 9 i 10, de cos expansible; 11, execució d’una unió amb rebló (a, cabota del rebló; b, cabota de tancament)
© fototeca.cat
Tecnologia
Clavilla metàl·lica, d’acer, llautó, alumini, etc, relativament curta i proveïda d’una cabota.
Serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix en batre'n o comprimir-ne l’extrem lliure, després d’haver-la passada per un forat especialment practicat en les dites peces, formant una segona cabota, que ultra impedir la seva sortida del forat, impedeix el joc entre les dues peces reblades Els reblons, les formes i dimensions dels quals són normalitzades, han de tenir el diàmetre de la cabota entre 1,3 i 1,7 vegades el del seu cos Els reblons poden ésser reblats en fred, generalment fins a uns 10 mm de diàmetre, o havent-los…