Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Julio Caro Baroja
©
Etnologia
Historiografia
Sociologia
Etnòleg, sociòleg i historiador castellà.
Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins la Historia de España…
Els segadors
Música
Cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit a la guerra dels Segadors.
Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…
el Nou d’Octubre
Història
Diada nacional del País Valencià
.
Commemora l’entrada del rei Jaume I de Catalunya-Aragó a València al capdavant de l’exèrcit catalanoaragonès el 9 d'octubre de 1238, després de la derrota dels musulmans, i la fundació del Regne de València Durant l’època medieval se celebrà de manera irregular a partir del centenari 1338, estretament associada a l’onomàstica de sant Dionís i també a Sant Jordi, patró de la ciutat des del 1341 Segons les circumstàncies, la celebració posà èmfasi en aspectes més polítics, religiosos o festius Així, durant el segle XV els Trastàmara intentaren identificar la festivitat amb la monarquia, com…
Pau Romeva i Ferrer
Educació
Literatura catalana
Política
Historiografia catalana
Pedagog, polític i escriptor.
Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…
, ,
secret bancari
Economia
Obligació de les entitats bancàries, i del personal que en depèn, de guardar una discreció total, respecte de tercers, sobre les relacions bancàries mantingudes amb els seus clients.
El secret bancari té sobretot rellevància en els casos de demandes d'informació sobre comptes i transaccions efectuades per part de governs de països tercers en relació a titulars que són ciutadans d'aquests Tot i que la normativa pot variar segons les legislacions, la confidencialitat dels bancs en relació als tractes amb els clients n'és l'element comú, i el seu trencament, objecte de sanció penal En part, deriva del secret professional Tot i que des de molt abans fou una pràctica reconeguda consuetudinàriament, no fou fins el 1934 que a Suïssa es promulgà la primera llei destinada a…
Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Més conegut com a Ventura Gassol Estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Tarragona 1903-13, però l’abandonà el darrer curs i es traslladà a Barcelona 1914 on treballà en tasques educatives, culturals i literàries i el 1916 i 1918 fou premiat als Jocs Florals Milità des de molt jove en el moviment catalanista, i durant la Dictadura s’hagué d’exiliar a França El 1922 fou un dels fundadors del partit polític Acció Catalana i, posteriorment, dirigent d’Estat Català, on fou un dels collaboradors de Macià i esdevingué un dels capitosts dels fets de fets de Prats de Molló 1926 Després de la…
Regularitat, moderació i progressió per a la pràctica de l’exercici físic
La regularitat és inexorable, ja que si no els diferents sistemes de l’organisme, particularment els aparells cardiovascular, respiratori i musculoesquelètic, no experimenten les modificacions estructurals i funcionals perseguides La periodicitat amb què es realitzin els entrenaments pot ésser variable segons que siguin els objectius concrets que es desitgin Així, per exemple, en els esportistes professionals les sessions d’entrenament es realitzen, en general, de 3 a 6 vegades per setmana Tanmateix, en els individus corrents, que volen millorar llur estat físic, incrementar llur…
La llúdria
La llúdria Lutra lutra experimenta un lent però continuat procés de recolonització Jordi Ruiz-Olmo Cap a mitjan dècada de 1980 s’estimava que la llúdria, o llúdriga Lutra lutra , arribaria a desaparèixer de casa nostra, però entre el 1987 i el 1989 es va produir un punt d’inflexió i un canvi en la tendència de la població catalana Amb els anys, s’ha pogut esbrinar que la causa principal d’aquest canvi de tendència va ser la millora de la qualitat de l’aigua gràcies a l’augment progressiu de la depuració d’aigües i l’abandonament de l’ús de substàncies contaminants bioacumulables que s’…
El retorn dels “papers de Salamanca”
Pancarta reclamant els papers de Salamanca a la Universitat de Massachusetts, sd Comissió de la Dignitat Una de les principals reclamacions de l’àmbit cultural que la societat catalana ha mantingut més viva en els darrers trenta anys ha estat la del retorn de la documentació espoliada l’any 1939 per les tropes franquistes, els popularment anomenats «papers de Salamanca» Aquest documents —uns 15 000 lligalls— havien estat traslladats a la ciutat de Salamanca, on van a estar a disposició de diferents organismes repressius per tal d’aportar proves incriminatòries contra les persones …
Els beloniformes: peixos voladors, agulles í afins
L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície de l’aigua N’hi ha alguns, com ara els…