Resultats de la cerca

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona novembre del 1937, fou publicat en aquesta ciutat, dirigit per Antonio Mije Tingué com a principals collaboradors Margarita Nelken, Benjamín Jarnés, Artur Perucho, etc, així com els caps militars Enrique Castro, Enrique Líster, Manuel Tagüeña, etc Deixà de publicar-se pel gener del 1939

Professora a la Universitat de València, centra la seva investigació en la literatura contemporània, sobre la qual ha publicat La narrativa valenciana de preguerra 1987 S’ha especialitzat en l’obra de Joan Perucho, a qui ha dedicat diversos articles i assaigs i ha tingut cura de la reedició de Diana i la Mar Morta 2003, amb un important pròleg També ha tingut cura, amb C Gregori, de l’edició de Realisme i compromís en la narrativa de la postguerra europea 2002

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus Installat a Saõ Paulo 1953, exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966 Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975 Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb MCampigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós

Enginyer forestal de professió, ha publicat l’obra poètica Pou de tardor 1991, premi Amadeu Oller, Sóc boig premi Gabriel Ferrater, 1992, dins Plou i fa sol , 1993, Nits d’encens 1992, premi Vila de Martorell, Cor de metall 1995, Invisibles 1996, Les hores salvades 2001, premi López-Picó 2000, A la llum de les ombres 2001, premi Grandalla, Andorra 2000, Sauló 2006, premi Maria-Mercè Marçal, 120 Dracmes 2006, premi Miquel Àngel Riera 2005, Crònica des de la banyera 2007, premi Mallorca de poesia 2006, A la llum de les ombres 2007, Estevanac 2008, premi de Poesia Joan Perucho Vila…

Estudià a la universitat de Lió i es doctorà a la Sorbona amb la tesi d’Estat Les mouvements d’avant-garde entre Barcelone et Madrid, 1929-1936 Esthétique et Idéologie 1992 Ensenyà a l’Escola Normal Superior de Saint-Cloud i Fontenay-aux-roses 1973-93 i a la universitat de la Sorbona 1984-92, i ha estat catedràtica de literatura contemporània a la universitat de París VIII Vincennes à Saint-Denis 1992-2003, d’on és catedràtica emèrita Ha traduït al francès J Brossa, JV Foix, X Moret, Perejaume, J Perucho, MM Roca i F Trabal Ha estat administradora del Centre d’Estudis Catalans de…

Poeta, novellista i crític d’art en llengua neerlandesa, és autor, en collaboració amb A Duez, del Diccionari català-neerlandès 1993 i del Diccionari neerlandès-català 2009 També és autor d’una extensíssima i reconeguda obra com a traductor al neerlandès, que abraça des del Tirant lo Blanc 1987 i el Curial e Güelfa 1996 fins a obres contemporànies com ara Bearn 1991, de L Villalonga, o Les històries naturals 1989, de J Perucho, passant per nombrosos poemes d’autors de tots els temps i les antologies poètiques del segle XX Een Catalaans bericht 1968 i Het poëtisch gelaat van de…

Eulas dos focs el 1381 pertanyia d’antuvi al castell de Tormeda En la convinença feta vers 1073 entre Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà, aquest se’n reserva la tinença i probablement aquesta en fou la gènesi El trobem documentat per primera vegada al final del segle XI, en què Gausbert Ramon donà a l’abat Bernat i als monjos d’Alaó un home dit Altemir Baró amb la seva part i posteritat in castello Aulas cap al 1084 Sabem també que l’església de Sant Feliu de Castellet hi tenia alous any 1085 A l’edat moderna set focs el 1553 formava part de la baronia i després comtat d’…

Després de l’ Antologia general de la poesia catalana Els contemporanis 1947 de Fernando Gutiérrez Josep Pedreira, és la primera antologia publicada a la postguerra que intenta donar una visió de conjunt de la primera meitat del s XX L’antologia tingué un gran ressò i fou polèmica per la influència que tingué en un moment històric caracteritzat per la repressió cultural i política i el gran buit bibliogràfic Triadú revisa i limita la influència i la importància atorgades a Joan Maragall i a Josep Carner i emfasitza la importància de Verdaguer, però, sobretot, de Carles Riba, el…

Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves…

Gran divulgador de la literatura i la realitat de la Catalunya contemporània en el món anglosaxó, al volum de poesia Eyes on the Street 1974 incorporà dues versions de poetes catalans, Pere Quart i Gabriel Ferrater Traduí poemes de catorze autors catalans en el recull Modern Catalan Poetry an Anthology 1979 i quatre més a Four Catalan Postwar Poets 1980 El 1981 publicà la seva versió de La plaça del Diamant sota el títol de The Time of the Doves Seguiren les seves traduccions a l’anglès de Tirant lo Blanc 1983, La meva Cristina  1984 de Mercè Rodoreda, Les histories naturals  1990 de Joan…