Resultats de la cerca

Recollida en la modificació dels estatuts del partit aquest any, el canvi de denominació obeïa a una nova organització territorial amb quatre demarcacions autònomes Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Republicana del País Valencià ERPV, Esquerra Republicana Esquerra per a les Illes Balears i les Pitiüses i Esquerra Republicana Occitana Esquerra per a l’Aran

Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que treballà als arxius de la…

El dret d’estatge és personal i intrasferible i faculta per a habitar gratuïtament la casa, ocupant privativament les habitacions necessàries i compartint l’ús de les dependències comunes amb els posseïdors legítims de l’immoble, sense tenir obligació de contribuir a les despeses, càrregues, ni imposts que afectin l’edifici A les Pitiüses aquest dret comprèn cambra independent que es tanqui amb clau, l’entrada al porxo i a la cuina i l’ús del forn i del pou o cisterna de la casa

Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca Ha excavat a les Balears Trepucó, Torre d’en Gaumés, So na Caçana i les Pitiüses Ca na Costa, Can Sargent i collabora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l’estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria Ha publicat, entre d’altres, L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural 1991, tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990 És membre de l’Institut d’Estudis Menorquins

Creada a la fi del s IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d’Hispània, i, incorporada a l’imperi Bizantí el 534, fou la darrera que desaparegué

Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana…

Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions…

Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del…

És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia continental i…