Resultats de la cerca

És anomenada coagulació intravascular disseminada o coagulopatia per consum un trastorn complex de la coagulació originat per una activació anòmala del mecanisme de formació de coàguls capaç de provocar hemorràgies importants que, encara que rebin un tractament immediat, solen causar la mort del malalt Aquesta alteració és conseqüència de l’entrada en la circulació sanguínia de substàncies que, anormalment, activen el mecanisme de la coagulació L’origen pot ésser molt variat Una possible causa és alguna complicació de l’embaràs o del part que provoqui l’entrada en la circulació sanguínia…

La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…

Els més primitius de tots eren formes suposadament arborícoles, d’uns 30 cm de longitud, amb confluències amb els maquis o amb els insectívors actuals Les formes més modernes eren de dimensions més grans i hom les considera més pròximes al concepte d’ungulat

Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren els mamífers…

Anteriorment s’havien inclòs els creodonts dins l’ordre dels carnívors, però s’ha constatat que l’adaptació de la dentició al règim carnívor es produí independentment en ambdós ordres Els creodonts foren els depredadors dominants durant la primera part del Terciari Paleocè i Eocè, amb una distribució molt àmplia que comprenia tots els continents a excepció d’Austràlia i Sud-amèrica llavors un altre continent illa Els darrers creodonts es troben al Miocè superior de l’Àfrica

N’hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa la talla pot variar des de la d’un gran gorilla fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axillar i en molts pocs casos és abdominal Es tracta d’animals de vida típicament…

La seva forma de vida, a més de la seva mida, recorda els esquirols Les seves ungles, presents a tots els dits menys al primer, els ajuden en la seva existència arborícola La cua, molt gruixuda, no és en absolut prènsil Són de repartició exclusivament tropical L’any 2000 foren descobertes dues noves espècies de titís a la selva amazònica brasilera Acari marmoset —o Callithrix acariensis — i Manicore marmoset —o Callithrix manicorensis —

Eren herbívors i habitaven a l’Amèrica del Sud durant el Terciari

Presenten les molars semblants a les dels rinoceronts i el cúbit i el radi separats