És anomenada coagulació intravascular disseminada o coagulopatia per consum un trastorn complex de la coagulació originat per una activació anòmala del mecanisme de formació de coàguls capaç de provocar hemorràgies importants que, encara que rebin un tractament immediat, solen causar la mort del malalt.
Aquesta alteració és conseqüència de l’entrada en la circulació sanguínia de substàncies que, anormalment, activen el mecanisme de la coagulació. L’origen pot ésser molt variat. Una possible causa és alguna complicació de l’embaràs o del part que provoqui l’entrada en la circulació sanguínia materna de líquid amniòtic o teixits placentaris; així, pot passar en cas de placenta prèvia o despreniment de placenta. Un altre origen comú de la coagulació intravascular disseminada és el càncer avançat de qualsevol origen. En aquests casos és possible que les cèl·lules tumorals erosionin els vasos sanguinis adjacents i aboquin en la circulació substàncies que activin la coagulació. Aquest trastorn també pot ésser degut a toxines bacterianes, en cas de sèpsia, especialment d’origen meningococcèmic. De vegades les substàncies que provoquen l’alteració procedeixen d’eritròcits destruïts en quantitats elevades a conseqüència d’una alteració hemolítica. Igualment, pot ésser originat per trastorns immunologies en què els complexos d’antígens i anticossos activen el factor XII de la coagulació.
Independentment de l’origen que presenti, quan es desencadena el mecanisme de la coagulació a l’interior de l’aparell càrdio-vascular indemne es formen nombrosos coàguls sanguinis capaços d’obstruir els vasos. D’altra banda, en aquest procés es consumeix una quantitat ingent dels diversos factors de la coagulació, de manera que augmenta la fragilitat dels vasos sanguinis i es presenten hemorràgies que no es poden interrompre, perquè no hi ha prou substàncies coagulants que permetin d’accedir a aquest procés.
Les manifestacions de la coagulació intravascular disseminada consisteixen, bàsicament, en l’aparició d’hemorràgies, d’una intensitat i una gravetat variables segons el cas.
El tractament consisteix en l’administració d’anti-coagulants, sobretot heparina, per tal d’aturar la coagulació anòmala, que és l’origen de les hemorràgies. De totes maneres, es tracta d’una teràpia complexa, i el pronòstic del trastorn és generalment greu.