Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Rafael Vives i Azpiroz
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de salvadora ,…
Nadal Puig i Busquets
Música
Compositor, organista i director català.
Estudià música a l’Escolania de Montserrat Encara molt jove, a Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals Choral Bergusiana, Cultural Bergusiana, la Banda Municipal, la Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, formació aquesta darrera on també tocà el tible Durant cinquanta anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins que es retirà el 1986 Escriví música religiosa, instrumentà per a cobla balls populars i escriví nombroses sardanes, entre les quals destaquen Flor d’ametller , L’Atlàntida , Oriental , Les primeres violes , La font del…
Freqüència de les preses de llet materna
L’interval entre cada presa de llet s’ha d’ajustar a les necessitats individuals La mare aprendrà de seguida a saber quan el seu fill té gana i vol mamar En general, si l’infant plora i el plor no es detura quan se l’agafa i d’altra banda no està brut, és que té gana Durant els primers dies, la demanda de l’infant es pot produir de manera molt irregular, però al cap de poc temps tots els nens solen adoptar un horari A més, al cap de dues o quatre setmanes també es pot adaptar l’hora de l’infant a les activitats de la dona i la família, de manera que també ell quedi satisfet En…
Lo temple de la glòria
Poema, segurament anònim i de data incerta, conservat només fragmentàriament, que fou traduït al castellà i editat per primera vegada el 1847 per Magí Pers i Ramona.
L’obra Hom l’atribuí primer a un inexistent Josep Fontaner, del segle XVII posteriorment hi hagué un doble corrent d’opinió mentre uns historiadors l’atribuïen a un hipotètic Ignasi Puigblanc, d’altres el consideraven obra d’Antoni Puigblanc Últimament, hom tendeix a considerar-lo com a obra anònima, bé del final del segle XVIII o bé de ja ben entrat el segle XIX, donats uns certs elements de caràcter romàntic Sigui com vulgui, sembla ser obra d’una persona exiliada És escrit en octaves reials i hi apareixen nombrosos castellanismes el seu conjunt, però, té força originalitat i…
,
Theo Angelopoulos

Theo Angelopoulos
© Berlinale
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic grec Theodoros Angelopoulos.
Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970 Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972 O Thiasos ‘La declamació’, 1975 I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977 O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’, 1980, Lleó d’Or…
Sándor Sára
Cinematografia
Director i operador cinematogràfic hongarès.
Graduat el 1957 per l’escola de cinematografia de Budapest, el seu art fou influït pel director hongarès István Szots Començà la carrera artística amb documentals d’inspiració sociològica Cigányok , ‘Gitanos’, 1962 Vízkereszt , ‘Dia de Reis’, 1967 El primer film de creació que dirigí Feldobott ko , ‘Pedra llançada cap amunt’, 1967 rememora les tragèdies socials de la postguerra Dirigí també Holnap lesz fácán ‘Demà tindrem faisà’, 1974 i 80 huszár ‘80 hússars’, 1977 Amb els seus documentals produïts els anys vuitanta esdevingué cronista del drama contemporani de la comunitat…
Deglució d’aire i vòmits en l’alletament
De vegades l’infant plora immediatament després de la presa de llet, pel fet que en mamar ha empassat aire i això li causa dolor perquè li disten l’estómac També és possible que l’aire acumulat provoqui un vòmit, de manera que s’expulsa una part de la llet ingerida Quan se segueix la lactància materna aquest problema és generalment degut al fet que l’infant no tanca bé la boca al voltant del mugró, i en succionar aspira aire Per a evitar-ho, s’ha de seguir una tècnica adequada facilitant el contacte íntim de la boca amb l’arèola Amb la lactància artificial, la deglució d’aire pot ésser deguda…
La cambra del nadó
Els pares solen preferir tenir l’infant a la seva cambra, durant les primeres setmanes o mesos, perquè, si plora, el senten immediatament, i no els cal desplaçar-se per atendre’l Tanmateix, no és recomanable que aquesta situació s’allargui massa És preferible que l’infant tingui una cambra pròpia, on podrà dormir sense que el molestin els sorolls d’altri A més, els pares han de poder disposar també d’un lloc on es puguin moure amb llibertat, com qualsevol parella Alguns pares pensen que, tenint l’infant a la seva cambra, el poden vigilar més bé, i evitar que es produeixi algun trastorn greu o…
Síndrome 5p- o del miol de gat
Patologia humana
Genètica
La denominació síndrome 5p- és aplicada a una greu alteració cromosòmica consistent en la deleció, o supressió, de part dels braços curts del cromosoma 5 també es denomina síndrome del miol de gat , o cri du chat , perquè, juntament amb altres manifestacions, l’alteració determina una hipoplàsia, o escàs desenvolupament laringi, que fa que l’infant, quan plora, emeti un so similar al miol d’un gat L’alteració es presenta en 1 de cada 50000 nadons vius, i en són afectades 7 nenes per cada 5 nens L’alteració sol detectar-se ja en el moment del naixement, perquè el nadó presenta poc pes i un…
Albert Mestres i Emilió
Literatura catalana
Escriptor, traductor i director d’escena.
Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny De formació autodidàctica, el 2008 es llicencià en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Professor des d’aquest any a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha publicat els poemaris O res 1991, A sac 1999, Tres 2001, Llum 2007, Comèdia 2008, Nous 2013 i Poemes intestins 2018 les novelles Ales de cera 1996, La ela de Milet 1998, La tercera persona 2001 i La pau perpètua 2006 els textos teatrals La bufa 1998, Dramàtic i altres peces 2002, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2003, Vides de tants 2003, 1714 Homenatge a Sarajevo 2004,…
,