Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
linx
Mastologia
Nom de diversos mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, que tenen les orelles acabades en un ble de pèls rígids, la cua curta i dues premolars a la mandíbula superior i que atenyen de 45 a 80 cm d’alçada a la creu.
El linx pardina o ibèric L pardina és de color terrós, més o menys grisenc, amb taques negres sovint allargassades i un floc de pèls en forma de polsera a cada banda de la cara Habita a les muntanyes i als boscs de la península Ibèrica El linx boreal L lynx, que té les taques molt difuminades, és el fèlid més gros d’Europa, i habita al NE del continent El linx àrtic L canadiensis i el linx roig L rufus són endèmics de l’Amèrica del Nord L’any 2000 el linx ibèric entrà a la llista roja d’espècies amenaçades perquè de les 48 poblacions amb què comptava deu anys enrere, ja…
rellotge de volant
Esquema d’un rellotge de volant: (o de polsera): Bastidor : 1, platina; 2, pont del barrilet; 3, pont del rodatge; 4, pont del volant; 5, pont de l’àncora; 6, coixinets (robins). Òrgan regulador : 17, volant; 18, espiral; 19, eix del volant; 20, raqueta. Mecanisme de remuntatge i canvi d’hora (remontoir) : 21, corona; 22, tija de remuntatge; 23, pinyó de remuntatge; 24, pinyó de corredís o d’embragatge ( coulant ); 25, pinyó de transmissió; 26, roda de minuteria; 27, pinyó de minuts ( chausée ; 28, roda d’hores; 29, tireta; 30, bàscula; 31 molla de retenció de tireta; 32 roda de corona; 33, roda de cadell ( rochet ; 34, cadell
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge en què l’oscil·lador és constituït pel conjunt volant-espiral.
Aquest és format per un volant d’inèrcia que té la major part de la massa concentrada a la seva perifèria i una molla espiral subjecta entre l’eix del volant i un punt fix exterior Les variacions de temperatura afecten molt la freqüència d’aquest oscillador, ja que la dilatació dels seus components provoca un moviment més lent de l’oscillador i un retard del rellotge El contrari passa amb la contracció dels metalls quan el rellotge se situa en un lloc de baixa temperatura Per evitar aquest defecte hom ha construït volants de múltiples formes i dissenys que intenten de compensar la dilatació…
rellotgera
Estoig, bossa o suport per a guardar-hi o posar-hi el rellotge, especialment el de butxaca o el de polsera.
rellotge joia
Tecnologia
Rellotge de polsera d’home o dona que disposa d’una caixa de metall noble o que té incloses pedres precioses.
rellotge Roskopf
Tecnologia
Rellotge de volant, tècnicament simplificat i de baixa qualitat, de butxaca o de polsera, que esdevingué molt popular a causa del seu baix preu.
Fou inventat l’any 1867 per GFRoskopf a La Chaux-de-Fonds Suïssa
rellotge automàtic
Tecnologia
Rellotge portàtil, de polsera o de butxaca, fornit d’un mecanisme complementari que dóna corda al rellotge a partir dels moviments que efectua el portador.
Per extensió, hom pot també considerar rellotges automàtics els atmosfèrics i els proveïts de cèllules fotoelèctriques
pila
Esquemes d’una pila alcalina (a dalt) i d’una de botó d’òxid d’argent (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química ( cel·la electroquímica
), tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint.
És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…
Rubió
Rubió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…
Del frontal al retaule
Art gòtic
El pas del frontal al retaule és estretament vinculat a un canvi litúrgic de la celebració de l’eucaristia o de la missa de cara als fidels aplegats a l’església –com havia estat a la pràctica en els temps antics i alt medievals–, a la celebració de cara a orient o al mur que tancava l’església o el presbiteri Tot i que no es coneix cap decret o disposició oficial que reglamenti aquest canvi, se suposa que es començà a produir al pas del segle XI al XII i que esdevingué del tot habitual al final de l’època romànica El primer autor que s’ocupà una mica extensament d’aquest tema, Josep Gudiol i…
Santa Maria de Rubió
Art romànic
Situació Aquesta església, un dels pocs edificis del gòtic rural, amb elements de tradició romànica, presideix juntament amb el castell el petit nucli de Rubió ECSA - M Sagarra Tant la seva situació com l’itinerari que cal seguir per arribar-hi són els mateixos que hem descrit anteriorment en l’apartat referent al castell de Rubió FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG809115 Història Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rubió Inicialment tingué funcions parroquials, i encara les conserva en l’actualitat El castell de Rubió es documenta a partir de l’any 1069 en la…