Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Maria Carme Rams Margalef
Handbol
Voleibol
Jugadora de voleibol i handbol.
En voleibol jugà al Medina de Barcelona dues temporades, proclamant-se una vegada campiona d’Espanya i arribant a ser internacional absoluta amb Espanya Posteriorment es passà a l’handbol i jugà vuit temporades a l’Atlético de Madrid 1972-79, equip amb el qual conquerí tres Lligues 1976, 1977, 1978 Acabà la seva trajectòria esportiva al Club Rancho de Castelldefels 1979-81, on guanyà una Copa de la Reina Va ser quaranta cops internacional amb la selecció espanyola i en fou la capitana durant vuit temporades Disputà un Mundial 1977 i fou medalla de plata als Jocs Mediterranis 1979…
Joan IV de Portugal
Música
Rei de Portugal.
Fou colleccionista musical, escriptor i compositor El seu primer mestre de música fou R Tornar Coronat rei de Portugal el 1640, mostrà escàs interès per les qüestions d’estat i molt més per la música, art sobre el qual reuní una de les biblioteques més notables de la història, lamentablement perduda arran del terratrèmol que devastà Lisboa el 1755 Se’n conserva, però, un catàleg fet el 1649, gràcies al qual se sap que contenia centenars de volums de misses, magníficats, motets, salms, madrigals, villancets, música instrumental i tractats teòrics, especialment de compositors espanyols i…
X Sporting Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona, un dels pioners de Catalunya.
Fou fundat l’any 1902 amb el nom de Football Club X i esdevingué un dels clubs més destacats de la primera dècada del segle A partir de la temporada 1903-04 prengué part en el Campionat de Catalunya de primera categoria En l’edició 1905-06, en suspendre el Reial Club Deportiu Espanyol les seves activitats, molts jugadors d’aquest club ingressaren a l’X, entre els quals hi havia el porter Gibert i Sampere Aquest fet el beneficià de tal manera que acabà proclamant-se campió de Catalunya tres vegades consecutives 1906, 1907, 1908 El 1908 adoptà el nom d’X Sporting Club amb la…
Joan Antoni Flecha Giannoni

Joan Antoni Flecha Giannoni
RABOBANK
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Resident a Sitges a partir del final dels anys vuitanta, practicà el ciclisme amateur en clubs com la UC Vilanova, el Bon Pastor i la UC L’Hospitalet Guanyà una Copa Catalana juvenil i l’any 2000 es professionalitzà entrant a l’equip Relax-Fuenlabrada El 2001 aconseguí els seus primers triomfs guanyant una etapa a la Vuelta a Aragó i a la Euskal Bizikleta, i proclamant-se campió del Gran Premi Internacional Mitsubishi, en què guanyà dues etapes Posteriorment corregué a les files del Banestocom 2002-03, Fassa Bortolo 2004-05, Rabobank 2006-09 i Team Sky des del 2010 Ha participat…
Joan I de Catalunya-Aragó
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1387-96), dit el Descurat, el Caçador o l’Aimador de la Gentilesa.
Vida i obra Fill de Pere el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília, ostentà els títols de duc de Girona i comte de Cervera, rei des del 1387 Heretà del seu pare les tendències absolutistes en el terreny polític i el gust per la pompa i les esplendorositats cortesanes, alhora que descurava els afers més immediats del govern deixant-los en mans de cortesans cada cop més poderosos, i que acabaren per sumir els seus onze anys de regnat sota una ombra de corrupció, que esclatà en el procés obert als seus servidors més directes arran de la seva mort i que afectà alts càrrecs de l’administració, entre…
Giotto di Bondone
Pintura
Pintor florentí.
Deixeble de Cimabue a Florència, rebé les influències de Cavallini i d’A di Cambio Format, doncs, dins l’estil bizantí imperant a Itàlia al s XIII, representa el trencament definitiu amb aquest estil i el començament de l’art que té com a punt de partida l’apropament a la realitat, mitjançant la renovació dels conceptes de l’espai i de la figura No resta ben determinada la participació de Giotto en la decoració de la basílica superior d’Assís, iniciada per Cimabue Són atribuïdes a Giotto les històries d’Isaac, de Caín i Abel i de Josep, i les referents a la passió de Crist, fetes entre el…
Thomas R. Malthus: estabiiltzar la població mundial
Malthus, proclamant que la superpoblació engendra la misèria, la fam i la mort, considera indispensable estabilitzar la població mundial La limitació del nombre de naixements seria, per a ell, la condició per a la felicitat dels humans Allò que la teoria de Malthus deixa per explicar són les fams d’avui, no degudes a la superpoblació ni a la insuficient producció d’aliments, sinó a l’acaparament, a la mala distribució i a la destrucció d’excedents per mantenir els preus De Malthus, també se’n pot treure la idea que la major part dels recursos del planeta són limitats o molt…
Mauritània 2012
Estat
Al final del 2011, el president Mohamed Ould Abdel Aziz va iniciar un procés de diàleg nacional amb alguns partits de l'oposició, al cap d'un any de protestes emmarcades en el context de la Primavera Àrab Aquest procés va concloure amb algunes propostes de reforma constitucional la creació d'una comissió electoral independent, la criminalització dels cops d'estat, el respecte per la diversitat cultural i el rebuig a l'esclavitud Aquestes esmenes, aprovades per l'Assemblea, tenen especial rellevància en un país on el racisme envers la població negra i l'esclavitud encara segueixen vigents…
Revolució del 1848
Història
Conjunt de moviments revolucionaris que convulsaren Europa entre el febrer del 1848 i l’estiu del 1849.
Tots tingueren un substrat comú crisi econòmica de 1846-47, rebuig dels règims autoritaris, exaltació del sentiment nacional, però diferiren quant a llurs objectius mentre que a París i a Viena es lluità principalment per la implantació o ampliació del constitucionalisme, a Itàlia, a Alemanya i a la major part de l’imperi austríac la revolució pretengué l’alliberació dels pobles oprimits com a primer pas per a la constitució d’estats nacionals regits per sistemes democràtics S'inicià a França, amb les revoltes de París dels dies 22-24 de febrer, que, amb la bandera del sufragi universal,…
Píndar
Literatura
Poeta grec.
De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…