Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
voluntarisme
Filosofia
Psicologia
Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte, tant pel que fa a una explicació o fonamentació darrers de l’univers o de la llei moral, respectivament, com pel que pertoca a l’individu humà i a les seves facultats.
Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert voluntarisme —no…
psicologia de l’esport
Esport general
Psicologia
Àrea d’especialització de la psicologia aplicada a l’esport.
Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador…
pedagogia social
Sociologia
Disciplina que tracta dels mètodes i els coneixements necessaris per a dur a terme una intervenció sobre col·lectius o individus mitjançant la creació o presentació d’estímuls tendents a la producció de comportaments que responguin a uns valors considerats educatius.
Coneguda tradicionalment i d’una manera menys rigorosa amb el nom d’animació, la pedagogia social no qüestiona els valors ni els objectius proposats, ans es preocupa de la manera més eficaç d’atènyer-los donades unes condicions materials, socials, psicològiques, etc de partida Cal fer èmfasi, així mateix, en el caràcter inductor d’aquestes accions, que exclouen d’entrada el recurs a la força o a mecanismes coactius de qualsevol mena Les diverses ciències que hi ténen aplicació són, sobretot, la psicologia, la sociologia i l’antropologia, els coneixements i les dades de les quals utilitzen en…
psicoteràpia
Psicologia
Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies superficials , o…
Control professional de la teràpia per a deixar de fumar
Alguns dispositius o productes per a deixar de fumar poden ésser adquirits directament a les farmàcies o a través de diversos sistemes comercials Tanmateix, una persona no experta difícilment pot conèixer la fiabilitat d’aquests productes, i en qualsevol cas no té els coneixements per a utilitzar-los de la manera més adequada per al seu cas particular A més, com hem comentat més amunt, els tractaments antitabac basats en una sola mesura terapèutica mai no poden vèncer tots els mecanismes que vinculen el fumador amb el tabac Per això, si un fumador es considera incapaç d’abandonar el tabac per…
xarxa neuronal
Psicologia
Model proposat pels psicòlegs nord-americans David Rumelhart i James McClelland a la meitat dels anys vuitanta per a l’estudi dels processos cognitius.
El model és format per un gran nombre d’elements simples de processament unitats, connectats entre ells formant grups Cada grup s’encarrega d’algun tipus de representació A partir d’un estímul d’entrada, la xarxa s’"entrena” repetint cíclicament unes operacions que afecten la força de relació entre les unitats que formen cada grup i entre els grups, fins que es produeix la sortida desitjada Finalitzat l’entrenament, la xarxa proporciona sortides coherents amb els estímuls d’entrada L’eina que es fa servir per a sotmetre a prova els models de xarxes neuronals és la simulació per ordinador Les…
mitologia
Mitologia
Ciència que estudia els mites.
En aquest sentit, la mitologia és una activitat recent la història de la qual té força punts de contacte amb la de la lingüística Hom pot fixar quatre tendències en la investigació des del darrer terç del s XIX la mitologia comparada, l’escola antropològica, i el simbolisme i el funcionalisme La mitologia comparada, que hom pot considerar representada pels treballs de Max Müller, recorre a les etimologies i a les comparacions per tal d’arribar a l’"arrel” dels fets que estudia, els quals, en llurs manifestacions històriques, acaba considerant com a malalties del llenguatge, per comparació amb…
assaig
Portada del primer volum d’una edició dels Essais de Michel de Montaigne (París 1725)
© Fototeca.cat
Literatura
Gènere en prosa, bé que el nom ha estat ocasionalment aplicat a obres en vers (Pope, Voltaire), no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc, amb voluntat de creació.
Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…
psique
Psicologia
Terme, usat sobretot pels psicòlegs i psicoanalistes moderns, en comptes dels mots ànima o esperit, que es refereix a la totalitat organitzada dels processos conscients i inconscients i a l’activitat intencional de l’home.
etologia
etologia Estudi de l’aprenantatge animal mitjançant la caixa de Skinner
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l’hàbitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament.
L’etologia, desenvolupada sobretot al s XX, és fonamentada sobre unes altres branques de la biologia, com la bioquímica, la genètica, l’ecologia, la zoologia, etc Des dels grecs hi havia diverses observacions i descripcions de tipus anecdòtic de la vida dels animals i de llurs costums, però foren les conseqüències de les teories evolucionistes de Darwin les que possibilitaren el naixement d’una etologia de rigor científic Els llibres de George John Romanes 1848-94 Mental Evolution in Animals 1884 i Mental Evolution in Man 1889 tingueren un gran ressò En aquesta època hi hagué molts d’estudis…