Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Gustau Gnauck. Màquines per a gènere de punt, a Mataró
Al final del segle XIX, Mataró ja era el centre de la industria del gènere de punt La dotzena llarga de fabricants que hi havia importaven la seva maquinària principalment d’Alemanya Un alemany, Gustau Gnauk, va crear a la fi de segle una fàbrica de màquines de gènere de punt a Mataró El Mercurio , 1924 Narcís Colomer, un fabricant que havia co-mençatel 1880, va demanar a l’empresa proveïdora alemanya que li muntés les màquines que havia comprat El 1885 es presentà a Mataró Gustau Gnauck, que va fer la feina encarregada El 1890, Gustau Gnauck va tomar per que-dar-s’hi I va crear una petita…
bòxer

Execució de bòxers després de la revolta
(CC0)
Història
Membre d’una societat secreta xinesa de caràcter xenòfob sorgida arran de la derrota xinesa davant el Japó (1895) i de les pressions politicoeconòmiques de les potències europees a la darrera dècada del segle XIX.
La revolta dels bòxers , que culminà amb l’assalt de les legacions estrangeres a Pequín 1900, fou l’expressió d’aquest descontentament nacional xinès davant la penetració occidental Com en altres ocasions, les societats secretes actuaren d’element aglutinador L’any 1898 començà a manifestar-se al nord de la Xina l’agrupació Punys de justícia i de concòrdia Yihequan, procedent de la Bailian hui , en les activitats de la qual ocupava un lloc important la boxa ritual D’aquí deriva el nom anglès boxer boxador del moviment Els bòxers s’identificaren amb les milícies locals tuan ,…
botons de puny
Joc de botons dobles per a cordar els punys de les camises.
carilló
Música
Conjunt de campanes afinades per a fer-hi música, especialment les tocades amb l’ajut d’un teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Les campanes solen estar installades en un campanar o en un bastidor, i per bé que es puguin fer sonar directament, colpint-les amb martells a les mans, el més comú és servir-se d’un teclat, manual o bé amb pedal de transmissió mecànica o elèctrica Poden utilitzar-se també mecanismes automàtics El teclat més conegut és el de bastons, amb les tecles de fusta, arrodonides, al qual sol afegir-se un pedaler per a les notes més greus Un mecanisme semblant al de transmissió en els orgues, amb cables, molles i contrapesos, connecta…
pugilat
Esport
Història
Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.
A l’antigor clàssica fou considerat d’un gran valor educatiu i saludable Practicat pels etruscs, fou també molt popular a Roma La tècnica comportava l’ús del caestus armadura feta de tires de cuir i trossos de plom que protegia mans i avantbraç i la subjecció a algunes regles era castigada l’occisió premeditada L’esport modern és anomenat boxa
turmentí
Transports
Petita vela de tres punys de teixit molt gruixut i molt reforçat de confecció.
És utilitzat en els vaixells velers en condicions de molta mar i molt vent per tal de mantenir arrancada i govern Se situa en algun dels estais de proa i sempre per davant del pal És especialment indicat quan es trenca la capa i el vaixell corre amb el temporal evitant caure a una o altra banda
boxa

Ring del Catalunya Atlètic Club, entitat de futbol que es convertí en centre de boxejadors novells a la dècada de 1910
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Esport de combat, practicat en un ring, que es basa en la utilització reglamentària dels punys contra un adversari en accions combinades d’atac i de defensa.
Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…
xafaldet
Transports
Cadascun dels caps que serveixen per a carregar els punys baixos de les veles quadres.
bicol
Transports
Escota ferma als punys de les veles quadres i que serveix per a orientar-les.