Resultats de la cerca
Es mostren 1263 resultats
Jaume Quina Asensio
Motociclisme
Ciclista de bicicròs i pilot motociclista.
El 1985 començà a competir en el Club BMX Sant Andreu Entre el 1988 i el 1993 assolí cinc Campionats d’Espanya i diverses edicions de la Copa Generalitat i el Campionat de Catalunya de bicicròs S’especialitzà en descens 1994-97 i guanyà l’Obert d’Espanya i el Campionat d’Espanya de dual eslàlom, i disputà el Campionat d’Europa i la Copa del Món Posteriorment fou pilot d’enduro 1998-2008 i es proclamà dos cops campió de Catalunya
“Quina cosa és lo rigor de un rey!”
Campament militar, Barcelona, abril del 1706, P Decker, sd Coll part / GS Amb motivacions de tipus social diverses, els països de la vella confederació catalano-aragonesa van fer reviure els seus vincles el 1705 en oposar-se conjuntament a Felip V d’Espanya Projecte que, inicialment, tingué simpaties entre els catalans del Rosselló i la Cerdanya en iniciar-se la revolta del 1705 La repressió, fonamentada en el derecho de conquista , fou implacable arreu desfeta de les institucions de govern catalanes i implantació d’una nova estructura política piramidal, amb notable presència militar a la…
quinina

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Alcaloide present a la quina
.
Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…
destemptar
Posar (algú) en un estat d’esperit de no saber cap a quina cosa decantar-se, quina direcció agafar; trasbalsar.
regla
Filosofia
Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat (1271?) determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima (1305-08) defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.
En aquest darrer sentit les regles són nou qüestions generals que es poden fer de tota cosa, és a saber, si és utrum , què és quid , de què és de quo , per què és quare , quant és quantum , com és quale , quan fou quando , on és o fou ubi , de quina manera i amb quina ajuda quo modo i cum quo
Les febres de la virreina
Un bon dia del mes de gener del 1629 arribà a Lima l’excellentíssim senyor don Gerónimo Fernández de Cabrera y Bobadilla, comte de Chinchón, disposat a fer-se càrrec del virregnat del Perú Al cap de deu anys, tant ell com la seva muller, Francisca Henríquez de Ribera, ja funcionaven a la criolla i tenien el detall d’emmalaltir de les mateixes coses que els naturals del país És així com, l’any 1638, la virreina contragué unes febres greus que la dugueren a les portes de la mort Però un oportú i providencial funcionari de sa majestat, el corregidor de Loja, don Juan López Cañizares, es presentà…
ressonància magnètica funcional
Medicina
Tècnica de neuroimatge funcional que permet la detecció i la identificació d’àrees del cervell durant la seva activitat.
La mesura de la resposta hemodinàmica del cervell permet estudiar quina o quines àrees del cervell s’activen en fer una tasca determinada o en moure alguna part del cos, i també quina és la interacció entre aquestes àrees i la seva connectivitat S'utilitza com a procediment diagnòstic per a localitzar afeccions del cervell i, en processos prequirúrgics de neurocirurgia, per a avaluar el risc que una intervenció pot comportar en l’afectació d’altres zones cerebrals
quinidina
Farmàcia
Química
És un diastereòmer dextrogir de la quinina, α 1 5 D = +230 en cloroform, que es presenta en forma de cristalls solubles en alcohol i benzè i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 174°C Pot formar una gran varietat de complexos salins Presenta activitat cardiodepressora i és emprada en medicina, tant en la forma bàsica com en forma de sulfat o gluconat, com a antifibrillant