Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
diatonisme
Música
Concepte que s’aplica a escales, intervals, acords i passatges musicals formats per les notes d’un sistema heptatònic (grup de set notes consecutives de la sèrie de quintes).
Diatonisme © Fototecacat/ Jesús Alises Prové del grec dià tónos ‘a través dels tons’ Aquest grup de set elements consecutius de la sèrie de quintes, ordenats de greu a agut, forma l’escala diatònica comuna als modes eclesiàstics, al mode major i al mode menor natural L’escala diatònica té, entre notes consecutives graus conjunts, només dos tipus d’intervals diferents 2a M i 2a m Dins d’una octava hi ha cinc intervals de 2a M i dos de 2a m, aquests últims separats al màxim entre si Els intervals i els acords diatònics són, en principi, els que es poden formar amb les notes de les escales…
quinta
Militar
Mètode establert per a completar les unitats militars consistent inicialment, a sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals correspon d’incorporar-se.
A partir del s XVII, arran de la decadència dels terços i la manca de soldats voluntaris, malgrat l’assignació a files dels desenfeinats i malfactors, hom implantà el sistema de quintes Aquest sistema sempre fou impopular, per tal com les llistes prèvies d’homes útils eren plenes d’exempcions, de manera que les classes treballadores suportaven el pes del servei militar, força llarg i onerós Així, la supressió de les quintes fou sempre una reivindicació del progressisme i dels partits populars A l’Estat espanyol, la llei de 19 de febrer de 1873 les ometé, i foren superades definitivament amb…
sistema
Música
Conjunt d’elements musicals (generalment notes o acords) que, relacionats d’alguna manera entre ells, constitueix un tot orgànic, subjecte quasi sempre a determinades lleis.
Entre els sistemes musicals més usuals hi ha el sistema de quintes i els seus subsistemes, com el sistema heptatònic i el sistema pentatònic , entre d’altres, el sistema de tons escala de tons o el sistema microtonal microtonalitat Sovint també es parla de sistema modal i de sistema tonal, que formarien part, bàsicament, del sistema heptatònic El sistema és un concepte abstracte que requereix algun tipus de representació gràfica com l' escala o la sèrie que el mostri Per aquesta raó, moltes vegades es fa referència al sistema directament per una de les seves representacions Així, sovint…
sèrie
Música
Seguit d’elements musicals (generalment notes) que se succeeixen els uns als altres relacionats d’alguna manera entre ells.
En la música dodecatònica dodecatonisme una sèrie és una successió de dotze notes diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica, que se segueixen sense repetició, segons l’ordre fixat pel compositor, i que, subjectes a diversos tipus de transposicions i transformacions, serveixen de base per a la composició d’una obra En la música serial, i sobretot en la que s’emmarca en el corrent anomenat serialisme integral serialisme , les sèries poden estar constituïdes per elements dinàmics, tímbrics, valors rítmics, etc També es coneix amb el nom de sèrie la presentació d’un sistema1 musical…
quinta del llop
Música
Interval de 5a defectuós present en alguns sistemes d'afinació.
En el sistema pitagòric, és l’única 5a no exacta de les dotze que formen el cicle de quintes, i resulta més curta que la 5a J En el temprament mesotònic de "quart de coma", és 36,5 cents més llarga que la justa, mentre que la resta de quintes del cicle es troben 5,5 cents per sota de l’interval perfecte
escala
Música
Disposició de greu a agut (o d’agut a greu) de les notes d’un mode en el límit d’una octava.
Es pot dir que l’escala és una presentació melòdica del sistema de quintes que, en limitar-la a l’octava, s’utilitza també per a indicar el mode ja que la seva nota greu i aguda és la tònica Les escales de do major i mi frigi, per exemple, comparteixen el mateix conjunt de set notes de la sèrie de quintes, però expressen tons do i mi i modes major i frigi diferents ex 1 De fet, alguns teòrics consideren l’escala com a teòricament illimitada, i la gamma com el fragment concret d’escala d’àmbit d’octava que expressa el mode Per a la resta, gamma i escala són considerades com a sinònims Exemple…
falsa relació

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació intervàl·lica entre dues notes successives de veus diferents que, segons la teoria clàssica, produeix un efecte auditiu xocant.
Quan aquestes notes formen un interval de 4a aug o 5a dis es diu que és una falsa relació de tríton Les cauteles teòriques sobre aquest interval venen de lluny, si es té en compte que a l’Edat Mitjana se l’anomenava diabolus in musica i s’intentava evitar-lo en qualsevol cas Posteriorment aquest interval ha acabat essent fonamental en la tonalitat i, per tant, les antigues prohibicions han perdut la seva raó de ser La teoria clàssica actual només aplica el concepte de falsa relació de tríton a l’encadenament V-IV ambdós acords en estat fonamental, encara que la prohibició va més en el sentit…
címbal
Música
Dins de la seva múltiple varietat, és un joc que s’inicia en la regió aguda dels harmònics, aportant, al joc ple plein-jeu de l’orgue, el seu coronament en les regions més altes de l’espectre sonor, amb qualitat auditiva Complementa així la sonoritat del plenum , considerada la més característica de l’orgue Henry Arnaut de Zwolle 1400-1466, per tal d’incorporar a l’orgue la sonoritat dels címbals, ja en construí un, les fileres del qual contenien l’harmònic de tercera Normalment s’han disposat en octaves do1 = 1’ + 1/2’ + 1/4' en quintes, quan s’hi ha intercalat una filera amb quintes do1…
villanella
Música
Gènere vocal popular a Itàlia durant el segle XVI, senzill i sovint de caràcter parodiador, en el qual s’integren i barregen diverses formes vocals anteriors o contemporànies (moresca, giustiniana, greghesca, mascherata).
S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a Venècia Amb A Willaert i R…