Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
fita

A, fita; B, filloles; C, nivell del terreny; D, testimonis
© fototeca.cat
Geografia
Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d’obra, que indica la terminació d’una propietat immoble o d’un territori.
A Catalunya, hom procura de fer-les de pedra diferent de la qual abunda en l’indret i acostuma a muntar-les dretes Solen anar acompanyades de filloles o de testimonis o bé de totes dues coses Les dimensions acostumen a ésser d’uns dos pams d’altura en les propietats rústiques i força més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial A vegades s’acoblen dues fites en un mateix sot per assenyalar canvi de direcció del termenal o bé introduint el costum de posar fites de pedra picada amb inscripcions
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat
ager publicus
Dret romà
Territori de propietat estatal, normalment una gran part del terreny conquistat en les guerres.
L’estat el donava a uns arrendataris per al conreu, però mantenint-ne la propietat, o el deixava ocupar a qualsevol que pagués un tribut per l’ocupació d’aquesta manera foren creats els enormes dominis territorials dels latifundistes romans i, sobretot, les grans famílies que per llei no podien invertir sinó en explotacions rústiques La riquesa agrària dels nous països conquistats deixà erms o dedicats a conreus extensius els agri de la península itàlica arruïnà així els colons petits El malestar social que se n'esdevingué demanà la creació successiva de lleis agràries
Jean Giono

Jean Gione
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor provençal en llengua francesa.
Es donà a conèixer amb la publicació de la Trilogie de Pan Colline , 1926 Un de Baumugnes , 1929 Regain , 1930, narracions rústiques, d’ambient camperol, vivificades per una saviesa ancestral Que ma Joie demeure 1935 i Les Vraies Richesses 1936 palesen la seva actitud d’enemic de les ciutats i del maquinisme industrial i de defensor de la vida camperola, generadora de virtuts morals En unes experiències comunitàries divulgà el seu evangeli primitivista i anarquitzant, i el 1940, empès per les circumstàncies, el seu pacifisme Acabada la guerra, la seva obra fou renovada amb una…
s’Indioteria
Barri
Antiga caseria
Barri i antiga caseria del terme municipal de Palma (Mallorca), situat al límit amb el de Marratxí, entre les línies de ferrocarril de Sóller (W) i d’Inca (E).
Forma un poblament dispers en petites propietats rústiques procedents d’un antic establiment El 1746 hom construí un oratori a la possessió de Sant Nicolau, i el 1899 fou acabada l’església de Sant Josep del Terme, neogòtica obra de Joaquim Pavia, vicaria in capite el 1907 i parròquia des del 1935 El 1887 tenia 765 h El creixement de Palma ha transformat profundament la caseria a la possessió de son Castelló ha estat installat un polígon industrial i de serveis 200 ha i hom ha urbanitzat les terres de son Cladera i les de Bonova, davant l’església el lloc s’ha convertit, així, en…
Joachim du Bellay
Literatura francesa
Poeta i assagista francès.
A París treballà amb un equip d’aristòcrates que es dedicaven a les lletres gregues, llatines i italianes i que formaren entorn de Ronsard el grup de La Brigade, anomenat després de La Pléiade El 1549 publicà el manifest del grup Défense et illustration de la langue française contra els qui la creien inferior a la llatina El mateix any publicà L’Olive , recull de sonets amorosos imitats de Petrarca, Vers lyriques i Recueil de poésie El 1552 publicà les Inventions , d’inspiració cristiana, una traducció del quart cant de l' Eneida i la Complainte du désespéré , confessió autobiogràfica A…
Joaquim Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta i publicista.
Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat…
Joan Garí
Història
Protagonista d’una llegenda montserratina situada en temps de Guifre el Pelós.
Segons aquesta llegenda Garí es lliurà a aspres penitències en una cova de Montserrat, però, temptat pel diable, caigué després en triple pecat de fornicació, d’homicidi i de falsia en la persona d’una filla del comte després d’una duríssima expiació, fou perdonat per boca d’un infant fill del comte És una antiquíssima llegenda siríaca de sant Jaume Penitent, que en les seves versions europees italianes, alemanyes, franceses i catalanes és sempre anomenat Joan i que té uns parallels islàmics el santó Barsisa La primera manifestació conservada de la llegenda catalana és del 1439, però sembla…
Joan Amade
Literatura catalana
Erudit, poeta i narrador.
Vida i obra Fill de mare catalana i de pare occità però arrelat a Catalunya fundà un grup de Cantaires Catalans, cursà estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc Agregat de castellà el 1904, fou professor als liceus de Montalban i de Montpeller El 1919 entrà com a mestre de conferències de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller El 1924 acabà la seva tesi doctoral Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el 1931 Charles…
,
el Toro

Aspecte del santuari de la Mare de Déu del Toro
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Toro) situat al municipi des Mercadal (Menorca), al cim de la muntanya del Toro (385 m alt.), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems L’església fou regida successivament per mercedaris fins el 1297, capellans diocesans, augustinians 1595-1835, franciscans 1880-81, ermitans de Sant Pau i Sant Antoni 1941-68 i darrerament per franciscanes La comunitat augustiniana…