Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
taronja d’acridina
Química
Colorant acridínic bàsic de color taronja brillant.
És obtingut a partir d’una dinitració de la pp -metilè-bis N , N -dimetilanilina seguida de reducció, ciclació per escalfament amb àcids i oxidació Té usos tèxtils, per a l’estampació de fibres bastes, i, en menor escala, de cotó, seda, raió i llana També és emprat per a fer laques i tenyir pell
otomà
Indústria tèxtil
Teixit acanalat en el sentit de la trama, semblant al fai, però de gra més gruixut.
A l’origen teixit de seda, actualment també es teixeix amb raió o acetat, o amb llana o cotó És molt utilitzat en peces de vestir femenines mantons, cortines i tapissos Normalment els lligats són de gra igual, tot i que, si es fa servir una trama de cotó o estam, l’acanalat és de gra desigual El nom prové d’otomà, turc
pasta d’avet
Tecnologia
Pasta de cel·lulosa, de fibra llarga, obtinguda de diferents espècies d’avet.
L’avet en la indústria de pasta de paper és primera matèria en els procediments al sulfit en què és usat quasi exclusivament, al sulfat i mecànic El primer dóna una pasta molt apta per a transformar en raió, mentre que el segon dóna una fibra excellent per a paper kraft i d’embalatge Tant l’un com l’altre permeten d’obtenir papers de gran consum i de primera qualitat El procediment mecànic és emprat per a obtenir productes econòmics
xantat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o
-esters de l’àcid ditiocarbònic, no conegut en estat lliure, que responen a la fórmula general
i que tenen la propietat d’originar un precipitat groc en ésser tractats amb sals de coure.
Els xantats tenen una gran aplicació industrial Així, el xantat de cellulosa , que hom obté per acció del disulfur de carboni sobre la cellulosa en presència d’hidròxid sòdic, és emprat en la fabricació de la seda artificial i la cellofana raió, viscosa Des d’un punt de vista general, els xantats són obtinguts per reacció del disulfur de carboni amb un alcòxid alcalí, i han d’ésser anomenats, sistemàticament, com a ditiocarbonats d' o -alquil i el metall corresponent
Du Pont de Nemours and Company
Empresa química nord-americana, amb seu a Wilmington (Delaware).
El seu origen es remunta al 1802, en crear un emigrant francès Eleuthère Irénée Dupont de Nemours una petita fàbrica de pólvora L’any 1915 es constituí en societat anònima i a partir del 1920 diversificà la seva producció industrial química, plàstics, fibres sintètiques —és la creadora del raió i el niló— productes farmacèutics, energia atòmica Des del 1981 controla la societat petroliera nord-americana Continental Oil Company CONOCO, proveïdora de productes derivats del petroli A l’Estat espanyol participa amb un 50% en l’empresa comercial Desarrollo Químico Industrial DEQUISA
disulfur de carboni
Química
Líquid inflamable d’olor etèria; el producte comercial fa una olor desagradable a causa de la presència d’impureses sulfurades.
Fou descobert per Lampadius 1796 és obtingut actualment per síntesi directa per acció del vapor de sofre sobre coc roig C + S 2 →CS 2 , Δ H = -50 kJ Bull a 46,5°C el seu punt d’inflamació és molt baix -30°C i forma amb l’aire mescles detonants, per la qual cosa el seu ús és perillós Forma un azeotrop amb l’aigua, i és miscible amb els dissolvents orgànics i els olis És emprat en la vulcanització del cautxú en fred, en la manufactura del raió, cellofana, tetraclorur de carboni, com a agent de flotació i també com a dissolvent de greixos, resines i gomes
alcohol butílic
Bioquímica
Cadascun dels quatre alcohols isòmers que corresponen a la fórmula empírica C4H10 (alcohol n-butílic, sec-butílic, tert-butílic i alcohol isobutílic).
L’alcohol n -butílic o 1-butanol CH 3 CH 2 CH 2 CHOH és resultat de la fermentació de midons o sucres pel Bacillus butylicus , i també és fabricat a partir de l’òxid d’etilè i del trietilalumini L’alcohol sec -butílic o 2-butanol CH 3 CH 2 CHOHCH 3 és preparat per reducció de la 2-butanona o per hidratació del 2-butè L’alcohol tert -butílic o 1,1-dimetiletanol CH 3 3 COH, és obtingut per hidratació catalítica, de l’isobutilè Els dos primers són líquids, i el tercer sòlid cremen amb flama lluminosa Són emprats com a solvents de pintura, vernís i cera, per a l’…
calandra
Tecnologia
Màquina consistent en un conjunt de corrons superposats entre els quals passa una matèria contínua (paper, teixit, etc) que és sotmesa a l’acció combinada de la pressió i el lliscament.
En la indústria paperera la calandra és emprada per a comprimir, allisar i ensetinar el paper o el cartó, imprimir una marca a imitació de filigrana o estampar, mitjançant corrons d’acer gravats Els corrons d’aquestes calandres són escalfats per un corrent de vapor que hi entra axialment En la indústria del cautxú la calandra és emprada en la preelaboració En la indústria tèxtil és emprada especialment en l’acabat dels teixits de cotó, lli, raió i seda, i, a la sortida del batà, per a fer compacta la napa Els corrons metàllics solen ésser escalfats per vapor o, menys correntment…
numeració

Sistemes directes de numeració dels fils
Indústria tèxtil
Expressió numèrica del gruix dels fils basada en la relació entre el pes i la longitud corresponent.
Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers El sistema directe dona el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu seda, raió, filaments sintètics, però també al cotó i a la llana cardada En la pràctica, antigament, hom posava una madeixa d’una determinada longitud constant en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, pesos fins a equilibrar-la El nombre d’aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest…
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…