Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
la Torre d’en Besora
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, pràcticament envoltat pel de Culla, estès entre la rambla del Molinell o dels Estrets (afluent, per la dreta, de la rambla Carbonera), al N, i la serra d’Espareguera (1 082 m alt.) al SE.
El sector meridional és el més muntanyenc Les aigües són drenades per les rambles El 57% de l’extensió total és de muntanya poc productiva De la resta, 110 ha són cobertes de bosc, i 385 ha són dedicades a conreus de secà, principalment a cereals, i també a ametllers El regadiu ocupa únicament 6 ha El 78% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 132 h agl 2006, torrellans 647m alt és de carrers estrets i sense places L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu Havia pertangut, probablement als Besora, del Ripollès El lloc fou donat a poblar el 1294 als…
Bairén
Castell
Antic castell de la Safor, anomenat actualment castell de Sant Joan de Gandia, situat dins el terme municipal de Gandia; era cap d’un dels quatre termes en què era dividit el ducat de Gandia quan aquest fou creat el 1399; la capitalitat del terme anà passant, tanmateix, a Gandia.
Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat un combat batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yūsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en el qual foren derrotats els primers El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi…
serra de Crevillent
Serra
Alineació muntanyosa (835 m alt.) del País Valencià, que limita el camp d’Elx (Baix Vinalopó) i l’horta d’Oriola (Baix Segura), al sud, de les Valls del Vinalopó, al nord, continuada ja dins Múrcia per la serra de Favanella.
Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos…
Enric Fernández i Gual
Cinematografia
Periodista i crític.
Vida Era nebot d’Adrià Gual Com a crític signà Enric F Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" 1934 i a les revistes "Art" 1934-35 i "Espectáculo" 1936 També fou un membre destacat del FAD 1935 Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945, i publicà catàlegs i monografies de pintors a l’…
baladre
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les apocinàcies, d’uns 2 a 4 m d’alçària, de fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l’any, flors roses (a vegades blanques o vermelles en les formes conreades), oloroses, molt abundants a l’estiu, disposades en corimbes terminals, i fruits en fol·licle, llargs, plens de llavors peludes, amb plomall.
És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment…
riu Magre
Riu
Riu del País Valencià, afluent del Xúquer per l’esquerra.
Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal…
Antoni Sunyer i Vives
Arquitectura
Arquitecte.
Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona el 1979 Destacà inicialment pel disseny d’interiors, com el de la cocteleria Bijou 1983 o el de la Joieria Berao a Barcelona, pel qual aconseguí el premi FAD d’Interiorisme el 1984 També dissenyà mobiliari urbà, i guanyà els concursos pels prototipus de quiosc de flors de les rambles 1989 i de columna anunciadora a Barcelona 1991 Aviat començà a projectar residències unifamiliars com la Casa Nassia, també a la capital catalana 1987-88, amb la qual guanyà el premi FAD d’Arquitectura el 1989 Tot i que s’…
Ernest Guasp i Garcia
Cinematografia
Periodista i dibuixant.
Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a…
Les apocinàcies
Apocinàcies 1 Baladre Nerium oleander a flor seccionada longitudinalment, amb els àpexs de les anteres entortolligats en espiral, els replecs corollins formant la corona i l’ovari súper x 1 b aspecte del fruit follicle madur x 0,5 2 Vincapervinca Vinca difformis a aspecte general d’una branca amb les fulles ovades, una poncella, una flor ben oberta al capdamunt i un fruit x 0,5 b detall del calze i del peduncle floral x 2 Eugeni Sierra Comprenen unes 1500 espècies esteses per les zones tropicals i temperades Són petits arbres, arbusts sovint lianoides i herbes de fulles simples, oposades o…
la Serra d’en Galceran
la Serra d’en Galceran
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès als vessants de la serra del seu nom, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports; de NE a SW se subdivideix en la serra de Sant Joan, el tossal de Saragossa (1078 m alt.), el tossal de la Vila (950 m alt.) i la serra del Castellar.
El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució…