Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Claudio Acquaviva
Cristianisme
Cinquè general dels jesuïtes (1581-1615).
S'enfrontà amb la persecució anticatòlica a Anglaterra, amb els hugonots a França i, a Castella, amb el cisma provocat per Gabriel Vázquez, pel qual fou denunciat al papa Féu publicar la Ratio studiorum Donà un gran impuls a la Companyia
Pierre Morestel
Filosofia
Història
Filòsof lul·lista francès.
Rector de Saint Nicolas de la Taille, canonge d’Évreux i preceptor del duc d’Elbeuf, a qui dedicà tres de les seves obres lullianes Academia Artis Kabbalisticae 1611, Regina omnium scientiarum 1631 i Encyclopaedia sive artificiosa ratio et via circularis ad Artem Magnam Raymundi Lullii 1646, veritable introducció a l’art de Llull
solvència
Economia
Indicador de la capacitat econòmica d’una persona o entitat social.
Referit a persones individuals és sinònim de possessió de béns Referit a empreses mercantils, es parla de solvència amb relació al seu “patrimoni net” i s’interpreta com un índex de la garantia per a proveïdors i creditors envers la cobertura dels seus crèdits L’indicador o ràtio de solvència més corrent és el quocient que també s’anomena índex de cobertura general, valor que assenyala quantes unitats monetàries de l’actiu garanteixen cada unitat monetària que l’empresa deu
índex
Matemàtiques
Equació matemàtica utilitzada per a obtenir els valors de la variació d’un fenomen determinat.
L’índex estadístic sol ésser anomenat també taxa, coeficient o ràtio Emprada sobretot en econometria i demografia, la presentació de dades en forma de nombres-índex permet, en economia, d’analitzar d’una manera sintètica, l’evolució corresponent Hom parla, així, d’índex simple índex de preus, de producció d’una mercaderia, etc quan hi són expressades variacions d’una sola magnitud i d’índex compost índex del cost de la vida, de preus a l’engròs, etc quan hi és recollida la variació conjunta de magnituds diverses
Gottfried Wilhelm Leibniz
Música
Filòsof alemany.
Els seus escassos escrits sobre música, editats íntegrament en Leibniz et la théorie de la musique París, 1992, es troben dispersos en l’enorme massa de documentació que deixà sense publicar Algunes cartes, algunes referències puntuals en el si de textos filosòfics i un esbós de teoria musical constitueixen la seva aportació a la teoria de la música El principal tema de preocupació d’aquests escrits és el temperament tal com fou tractat per Ch Huygens, professor de matemàtiques de Leibniz, J Sauveur i Henfling No obstant això, en la musicologia actual, el nom de Leibniz és associat gairebé…
Joachim Burmeister
Música
Compositor i teòric alemany.
Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien tenir una…
Sethus Calvisius
Música
Teòric i compositor alemany.
Estudià a la Universitat de Helmstedt i a la de Leipzig Després d’ocupar breument un lloc de cantor a la Paulinerkirche d’aquesta ciutat, el 1582, gràcies al suport de Nicolaus Selnecker, passà al Schulpforta, on romangué durant dotze anys El 1594 esdevingué cantor de la Thomaskirche de Leipzig, lloc en el qual es mantingué fins a la seva mort La seva obra més coneguda fou Melopoeia sive melodiae condende ratio, quam vulgo musicam poeticam vocant Erfurt, 1592, on es defensen unes idees molt properes a les de Gioseffo Zarlino en Le istitutioni harmoniche Aquest es convertí en un…
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura que nega la…
Long-Term Capital Management
Economia
Fons d’inversió altament especulatiu.
Fou creat l’any 1994 per John Meriwether, un exvicepresident del banc d’inversió Salomon Brothers El promotor del fons s’envoltà en el seu consell d’administració d’eminències com ara els premis Nobel d’economia Robert C Merton i Myron S Scholes o l’exvicepresident de la Reserva Federal, David Mullins Al setembre del 1998, el fons arribà a una situació crítica, afectat per la incapacitat de Rússia, implicada en una intensa crisi financera, de pagar els seus creditors Després de proporcionar retorns de més del 40% en els primer anys, gràcies als seus complicats models matemàtics i un elevat…
Josep M. Coll i Alemany
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Fill de Miquel Coll i Alentorn Ingressà a la Companyia de Jesús el 1953 i fou ordenat sacerdot el 1965 Diplomat en psicologia clínica per la Universitat de Madrid 1964, llicenciat en teologia per la Universitat d’Innsbruck 1966 i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1988 Fou professor d’antropologia teològica i antropologia filosòfica a la Facultat de Teologia de Barcelona 1971-82, i de metafísica a la Facultat de Filosofia de Catalunya Universitat Ramon Llull entre el 1989 i el 2005 El 2003 s’incorporà a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallès, de la…