Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Eugeni Sierra i Ràfols
Disseny i arts gràfiques
Botànica
Botànic i dibuixant.
Recollector de la càtedra de botànica de Pius Font i Quer, s’incorporà a l’exèrcit republicà durant la guerra civil de 1936-39 L’any 1950 se n'anà a Xile, on féu exposicions individuals de pintures i dibuixos de flors endèmiques 1952 i es diplomà en biologia 1961 Participà en l’expedició xileno nord-americana a l’arxipèlag Juan Fernández L’any 1968 exposà a la “20th Century Botanical Art and Illustration” de Pittsburg EUA Exposà també a Washington i fou professor a la Universitat Catòlica de Xile fins el 1973, que retornà a Catalunya Illustrà importants obres de botànica, tant a Catalunya com…
Els aliments
Són anomenats aliments els productes naturals, sia en el seu estat original o un cop sotmesos a diferents processos de transformació, que contenen substàncies nutritives i que es diferencien entre ells per diverses característiques, com ara l’origen —vegetal, animal o mineral—, la consistència —líquida o sòlida—, l’aroma que n’emana, l’aspecte extern, el sabor, etc Incitat per l’instint de supervivència i per la intelligència que el caracteritza, l’ésser humà, al llarg del temps, ha anat incorporant progressivament més tipus d’aliments Així, en el començament l’home fou fonamentalment un…
poligínia
Etnologia
Sistema matrimonial poligàmic segons el qual un home pot unir-se legalment amb més d’una dona.
En les societats que mantenen aquesta pràctica generalment pobles musulmans, només la poden seguir aquells homes de bona posició social que es poden permetre de mantenir més d’una dona El cas de pobles d’agricultura primitiva i ramaders és diferent, car, d’una banda, són necessàries moltes dones per a conrear la terra, i de l’altra, són necessaris molts fills que tinguin cura del bestiar Per contra, és pràcticament desconeguda en societats primitives de tipus recollector-caçador, en què les feines es troben més repartides Una forma particular de poligínia és la que practicaven els indis de…
Química 2017
Química
Ordinadors per a predir l’olor dels compostos químics Des del punt de vista molecular, l’olfacte és el més desconegut dels cinc sentits Avui en dia encara és del tot impossible relacionar la resposta olfactiva amb alguna particularitat de l’estructura molecular dels compostos que la provoquen Malgrat que s’han desenvolupat algunes teories que es basen en la interacció de diferents tipus de molècules amb uns receptors específics situats a les fosses nasals, sovint aquestes teories topen amb observacions experimentals tan bàsiques com el fet que dues molècules amb estructures totalment…
apatxe
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amèrica del Nord, de parla atapascana, que al final del s XV vivia a l’àrea cultural del sud-oest (actual Arizona i Nou Mèxic) com a recol·lector.
En el curs dels dos segles següents aprengueren el domini del cavall i es convertiren en grans caçadors de bisons i temuts guerrers Alhora, en contacte amb els hopi, aprengueren l’agricultura i la terrisseria Practicaren el bandidatge contra la població indígena els pueblos i la blanca A la darreria del s XIX, vençuts i delmats, entraren a distintes reserves dels EUA reserva Fort Apache a Arizona, reserva Mescalero al sud de Nou Mèxic, etc Posteriorment, alguns caps chiricahues Cochise, Victorio i Geronimo es revoltaren, però foren derrotats Algunes de les tribus més conegudes són els…
Les entolomatàcies: moixerons i afins
Aquesta família inclou bolets de mida i aspecte molt diversos, que tenen en comú les espores gairebé sempre anguloses d’aspecte poligonal o amb plecs longitudinals, que vistes en massa prenen un color rosat més o menys viu, de manera que les làmines també acaben presentant tonalitats rosades Comprèn moltes espècies de prats i de boscos, en general no micorrizògenes, no gaire ben conegudes al nostre país i, en general, d’identificació delicada Rhodocybe està representat al nostre territori per R gemina = R truncata 4-10 cm, i R nitellina 1,5-5 cm, que fan olor de farina i viuen en alzinars i…
Química 2009
Química
Models artificials per a la fotosíntesi Model fotosintètic artificial que intenta combinar un sistema recollector de llum complex de ruteni amb un catalitzador per a la fragmentació de l’aigua complex dinuclear de manganès El procés de la fotosíntesi presenta encara molts misteris per resoldre malgrat haver estat estudiat durant més d'un segle Nombrosos científics intenten esbrinar com les plantes són capaces d'aprofitar la llum solar per a catalitzar la reacció de fragmentació d'una molècula d'aigua que inicia tot el procés de conversió d'energia en combustibles químics El domini en…
població
Sociologia
Col·lectiu d’éssers humans d’una certa magnitud i geogràficament determinat.
Una població és un subsistema dintre els ecosistemes, un complex nivell tròfic de consumidors pel fet de compondre's d’individus dotats d’un variable bagatge tecnicocultural amb el qual manipulen profundament l’ecosistema i els seus propis mecanismes de reproducció i supervivència Aquestes especificitats fan que les poblacions humanes gaudeixin d’unes propietats exclusives la ubiqüitat, el creixement sostingut i el metabolisme cultural Un cop una població té resolt l’abastament de matèria i energia, funciona demogràficament com un sistema autoalimentat anomenat demosistema Suposant que la…
Els estudis ictiològics
Antecedents remots Les primeres referències sobre peixos que trobem en autors catalans procedeixen de documents o de manuscrits que s’hi refereixen com a aliment L’anònim autor del « Libre de Sent Soví » recull el nom d’una cinquantena de peixos, per a disset dels quals indica el temps de l’any de millor saó Tot i que els manuscrits conservats d’aquesta obra —com el que es guarda a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, del qual reproduïm un dels passatges dedicats als peixos— són del segle XV, sembla que l’original primitiu del qual procedeixen és de començament del XIV Jordi Vidal /…
Aspectes històrics dels estudis florístics als Països Catalans
Els orígens de la florística Les obres dels autors de l’antiguitat clàssica, com Dioscòrides o Plini, foren mereixedores durant l’etapa renaixentista de diversos comentaris botànics, sovint ricament illustrats, com aquesta edició de la traducció castellana de l’obra de Dioscòrides feta per Andrés de Laguna En aquesta etapa, la Universitat de València tingué un paper capdavanter i fou la primera, fora d’Itàlia, que creà una càtedra d’anatomia i herbes i un jardí botànic Imposà al titular de la càtedra d’herbes separada de la d’anatomia el 1560 l’obligació d’herboritzar per diferents punts del…