Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Sant Sebastià de Montmajor
Poble
Poble del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa.
Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de Montbui
Bartomeu Mates
Gramàtica
Gramàtic.
Batxiller en arts el 1424, mestre de les escoles majors de Barcelona, almenys des del 1431, i mestre en arts ja el 1440 Autor d’una gramàtica llatina, Libellus pro efficiendis orationibus , revisada per Pere Joan Matoses i impresa per Joan Gherling a Barcelona el 1468, segons consta al colofó Si aquesta data fos certa, aquesta edició seria la primera producció tipogràfica coneguda a la península Ibèrica i anterior a la impremta veneciana i parisenca Ha estat, però, seriosament posada en dubte i han estat proposades com a possibles dates reals les de 1488 o 1498 l’activitat de Gherling a…
Felip Pirozzini i Martí
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a “La Gramalla”, La Renaixença , “Lo Gai Saber” i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les comèdies Lo pare de la noia , 1874, i Plogut del…
subocupació
Economia
Situació creada en un sistema productiu en no assolir la plena ocupació de recursos disponibles.
És tractada usualment com a conseqüència d’un procés de reconversió productiva o d’un estadi de crisi econòmica generalitzada a les àrees industrialitzades, com històricament es produí en les economies nord-americana i europea dels anys trenta, i reproduïda, amb diferents característiques i intensitat, en el moment actual a partir de l’anomenada crisi del petroli del 1973 Hi ha també una subocupació crònica a les zones menys desenvolupades del món, a causa del nivell baix de productivitat i de les activitats agrícoles, que mantenen una subocupació encoberta Hom pot distingir tres…
Salvador Palau i Rabassó
©
Numismàtica i sigil·lografia
Advocat i expert en filatèlia.
Fill d’una família benestant del Vendrell, estudià dret a Barcelona, on exercí Apassionat pel món de la filatèlia, fou un gran colleccionista i expert en la matèria, que destacà com a conferenciant i articulista Fou president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, cap del Servei Filatèlic de Correus i un dels promotors de la Federación Española de Sociedades Filatélicas, de la qual fou el primer president el 1964 Tingué un càrrec important dins de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, des d’on endegà l’edició del primer segell en català en època franquista, l’any 1967, amb la…
càmera de compte de fotons
Astronomia
Detector de fonts lluminoses molt febles, capaç de palesar l’arribada d’un únic fotó.
Un fotó procedent de l’objecte estudiat incideix sobre un fotocàtode i en desprèn un electró aquest fotoelectró és guiat per una lent electrònica cap a un dispositiu multiplicador, de manera que d’aquest brollarà una gran quantitat d’electrons que, en incidir en una pantalla fluorescent, fa una taca lluminosa extensa Una càmera de televisió evidencia aquesta incidència i un ordinador compta el nombre d’esdeveniments unitaris que s’esdevenen a cada pícsel de la pantalla El resultat és una representació numèrica digitalitzada de la imatge que pot ésser tractada per l’ordinador o …
Mare de Déu de Camp-real (Massoteres)
Art romànic
El santuari de la Mare de Déu de Camp-real és situat al nord de Massoteres, al voltant del qual hi ha el petit nucli de Camp-real El lloc és esmentat en la documentació des de l’any 1040, i formava part del terme del castell de Talteüll En les escriptures que es conserven, el topònim de l’indret s’escriu amb la grafia Cambregal , i més escadusserament Cambregual En un document tardà datat el 1605, guardat a Solsona, hi ha l’acta del consell del poble de Massoteres, que solia reunir-se a Camp-real en aquella ocasió els caps de casa es reuniren dins la capella de Nostra Senyora de Cambregal Al…
motlle
Tecnologia
Peça amb una cavitat en la qual hom introdueix una substància en forma de pols, de pasta o líquida per tal que, en passar a l’estat sòlid, agafi la forma de la cavitat.
Els motlles emprats per a la colada de metalls són generalment de sorra o metàllics Els motlles de sorra són preparats a l’interior d’un marc metàllic o caixa caixa d’emmotllar , i en el cas de peces senzilles, directament damunt el sòl Hom emmotlla en la massa de sorra el model que reprodueix la peça que vol obtenir seguidament hom retira el model, i resta constituïda la cavitat que ha de rebre el metall fos en l’operació de colada Si la peça a obtenir té alguna cavitat, aquesta cal que sigui prèviament reproduïda dins el motlle en positiu, o sigui, formant un cos anomenat…
Imitació de Crist
Obra mestra de la literatura espiritual de l’edat mitjana, atribuïda a diferents autors (Joan Gerson, Geert Groote), bé que la paternitat de Tomàs de Kempis és la més ben fonamentada.
És dividida en quatre llibres, que en realitat són quatre tractats diferents, segons que es desprèn de la tradició manuscrita, de la manca d’un títol original comú i de les diferències de vocabulari, d’estil i de contingut Nascut dins l’ambient de la Devotio Moderna, en constitueix el fruit més exquisit La profunditat de la doctrina, la unció amb què és exposada, la simplicitat del llenguatge i la bellesa de l’estil —concís, sentenciós i sovint rítmic— són les qualitats que majorment han contribuït a l’acceptació universal de l’opuscle i a la influència que ha exercit, atestades pels set-…
cant de la Sibil·la
Literatura catalana
Interpretació musical, durant la nit de Nadal, d’uns versos sobre els senyals del judici final i de l’adveniment del Crist, posats en boca de la sibil·la Eritrea.
És esmentat ja en un acròstic grec, recordat per Eusebi de Cesarea en la seva Oratio Constantini , que fou traduït al llatí per Aureli Agustí, que l’inclogué a la Ciutat de Déu La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos s V-VI, i fins als s IX i X no aparegué la música que hom interpretava en els oficis de la nit de Nadal El cant llatí fou traduït a les llengües romàniques a partir del s XIII, i el primer testimoniatge català és també d’aquest segle Ultra el simple cant, consta que la cerimònia constituïa una autèntica escena dramàtica on la Sibilla era encarnada per…