Resultats de la cerca

Situació Façana de migdia de la capella, amb la porta primitiva aparedada, d’amples dovelles amb guardapols ECSA - E Pablo L’església és situada en un petit turó enfront del poble d’Aguiló Mapa 34-15390 Situació 31TCG683014 Història El lloc d’Aguiló es documenta a partir de l’any 1018, en què Hug de Cervelló va repartir els seus béns entre els seus fills i el castell d’Aguiló correspongué a Alemany Les primeres mencions de l’església són del final del segle XIII, quan en diversos testaments de parroquians de Santa Coloma de Queralt es feren deixes a l’església de Sant Vicenç d’Aguiló Al llarg…

Situació Vestigis de mur i base d’una torre, arrapats a la cinglera, gairebé els únics elements visibles d’aquest castell ECSA - E Pablo Els vestigis d’aquesta fortificació es troben al costat de l’església de Sant Genís, a ponent de la vila Mapa 36-16420 Situació 31TDF101912 Història Tot i que el monestir s’anomenà en origen Sant Genís de Castellví, el topònim Rocafort apareix esmentat ja als primers documents, de la qual cosa es dedueix que era anterior Probablement hi devia haver alguna petita fortificació Tanmateix, les restes conservades són datables als anys centrals del segle XII,…

El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de…

Situació Petita església que domina el nucli de Ribera, característica per l’absis poligonal del final del període romànic ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada en un esperó que domina el petit nucli de Ribera, al final de la carretera que ressegueix el fons de la vall de Castanesa i puja fins a Denui Mapa 32-10 213 Situació 31TCH066077 Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis poligonal de tres costats La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també hi ha una…

Combaté els nazis a les ordres de Tito  durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, prengué part activa com a propagandista en l’establiment de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia , però el 1963 fou amonestat per unes declaracions en les quals considerava els serbis amenaçats per la resta de nacionalitats de l’estat Exclòs del Partit Comunista 1968 i apartat dels sectors més oficials, des de la mort de Tito 1980 tingué un protagonisme creixent com a impulsor del nacionalisme serbi, molt especialment amb relació a Kosovo El 1992 assumí la presidència de la República Federativa…

Oposat a la política cultural de la postguerra al seu país, emigrà el 1951 La seva poesia és de caràcter existencial, original en la forma d’expressió, a voltes ominosa i simbòlica, i exercí força influència sobre els poetes polonesos contemporanis Cal citar-ne els reculls Trzy zimy ‘Tres hiverns’, 1936, Ocalenie ‘La salvació’, 1945, Traktat poetycki ‘El tractat poètic’, 1957, Gdzie wschodzi słońce i gdzie zapada ‘Allí on surt el sol i on es pon’, 1974, i Nieobjeta ziemia ‘Terra inabastable’, 1984 En prosa tingueren una gran repercussió l’assaig Zniewolony umysł ‘La ment captiva’, 1953, en el…

Vida i obra Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona, estudià dret a Barcelona, on collaborà en La Renaixença i fou membre de la Jove Catalunya Pertanyé també, com a corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona Milità en el partit liberaldinàstic i fou alcalde de Girona 1887-91 D’aquella etapa deixà, precisament, unes memòries inèdites Participà en la fundació de l’Associació Literària de Girona i en la Revista de Gerona , on publicà treballs sobre el canonge Dorca, el cardenal Margarit, les muralles i els setges de Girona, la dominació…

Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid, on exercí durant deu anys 1856-66 Formà part del primer cos de metges higienistes, fou secretari de l’Academia de Medicina i participà en l’organització del I Congreso Médico Español 1864 Publicà treballs sobre l’hipocratisme i la toxicologia del treball Retornat a Girona el 1866, milità al partit progressista i fou membre de la Junta Revolucionària Provincial 1868 L’any 1874 prestà serveis en l’exèrcit d’operacions del Nord També fou regidor de l’Ajuntament de Girona 1885 Presidí l’Associació Literària de Girona i fou delegat de l’…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII…

Situació Al planell que limitava amb l’estany, sota el vèrtex sud-oriental del puig de Sant Andreu, a l’altre costat del camí de l’Estany, que ressegueix el peu del seu vessant, hi ha unes sepultures vers l’angle sud-est dels Camps d’En Moma L’extens predi és anomenat també Sant Andreu, per tal com havia format part de la mateixa propietat de la muntanya Mapa 296M781 Situació 31TEG068506 Passa per aquesta necròpoli el camí de l’Estany que surt d’Ullastret La necròpoli es troba en uns camps de conreu que hi ha sota el camí i a mà dreta, al vessant sud-est del puig de Sant Andreu,…