Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
ratera
Zoologia
Parany per a agafar rates i ratolins.
Adopta generalment la forma d’una gàbia de filferro amb una entrada, també de filferro, en forma d’embut acabat amb puntes que impedeixen el retrocés de l’animaló que hi penetra atret per l’esquer de formatge Una altra forma corrent consisteix en un prisma de fusta amb dos o més forats al fons dels quals hi ha l’esquer clavat en un ressort que dispara una anella que escanya la presa en prémer-la contra la fusta Un altre sistema corrent és un petit cep de filferro fixat en una post Els dos darrers sistemes solen matar immediatament la presa
maneta
Maneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori que hi ha en alguns instruments cordòfons o mecànics per a accionar un mecanisme de rotació.
En alguns casos, situada en un extrem de la caixa, fa voltar una roda que fricciona les cordes viola de roda, cosa que permet una continuïtat de so semblant a l’efecte de l’arquet En molts instruments mecànics, l’acció de la maneta posa en funcionament un mecanisme de producció de sons programats mitjançant corrons amb punxes, plaques o cintes perforades, les quals activen els sons de diversos generadors, làmines caixa de música, tubs d’orgue o cordes d’una cítara En altres instruments mecànics, serveix per a donar corda al ressort que subministra l’energia per al funcionament de…
xarleston
Xarleston
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió d’entrexoc que forma part de la bateria.
La denominació xarleston és arcaica actualment s’anomena xarles i, en anglès, hi-hat En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Consisteix en dos plats o címbals, generalment de 30 a 36 cm de diàmetre, collocats enfrontats i parallels a terra El plat inferior resta immòbil a uns 80 cm d’alçada, suportat per una tija a l’interior de la qual corre una barreta que emergeix per la part alta i va subjecta al plat superior En pressionar un pedal situat a la part inferior de l’aparell, la barreta baixa i el plat superior és guiat cap avall uns…
fíbula
Fíbules pertanyents a l’Edat de Bronze trobades a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat
Arqueologia
Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.
Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han estat…
suspensió
Esquema d’una suspensió hidractiva: segons les dades que rep de cinc sensors, el processador actua instantàniament, per mitjà de l’electrovàlvula, per a establir la suspensió més apropiada
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt d’elements mecànics, interposats entre el bastiment o la carrosseria d’un vehicle i les seves rodes o llurs eixos.
Estan dotats de l’elasticitat necessària per tal que, malgrat transmetre el pes del vehicle a les rodes, amorteixin els xocs, les trepidacions i les sotragades produïdes per les irregularitats del terreny sobre el qual es desplaça el vehicle La suspensió permet que les oscillacions brusques i de gran amplitud de les rodes arribin atenuades als passatgers i a la càrrega, en oposar a les dites oscillacions una barrera elàstica Tots els vehicles tenen un sistema de suspensió, generalment múltiple, en el qual cas hom distingeix la suspensió primària constituïda per l’òrgan que atenua les…
motor
Tecnologia
Màquina que transforma en energia mecànica una altra forma d’energia (hidràulica, química, elèctrica, etc.).
Inicialment hom els classifica en tèrmics o atèrmics , segons que sigui utilitzada o no l’energia calorífica en alguna de les etapes de transformació de l’energia inicial en energia mecànica Els motors atèrmics , en funció de l’element que forneix l’energia, poden ésser hidràulics impulsats per un líquid a una alta pressió o a una gran velocitat, pneumàtics moguts per aire comprimit, eòlics o aeromotors aeromotor que aprofiten l’energia del vent i elèctrics motor elèctric que transformen l’energia elèctrica també són motors atèrmics els que poden transformar l’energia mecànica emmagatzemada…
polvoritzador
Polvoritzadors a pressió
© Bürkle
Tecnologia
Aparell, dispositiu, etc., que permet de projectar, injectar, descarregar, etc., una substància sòlida finament dividida o una substància líquida en forma de gotes molt petites.
En els polvoritzadors de sòlids finament dividits, la pols és arrossegada per un corrent d’aire a pressió El líquid pot ésser polvoritzat fent-lo sortir a pressió d’un recipient per un eixamplament ple de petits forats o per un broquet especialment dissenyat als quals arriba vehiculitzat per aire comprimit o a pressió, o bé fent xocar violentament el raig de líquid contra un obstacle, com en els aerògrafs, els aerosols, els injectors dels motors, els aspersors, etc, que són tipus concrets de polvoritzadors En agricultura els polvoritzadors són molt emprats per a fumigar els camps, les plantes…
escarificador
Medicina
Aparell per a escarificar que conté unes llancetes mogudes per un ressort.
obturador
Obturador d’iris de cinc : l’electroimant disparat pel condensador acciona elm sistema mecànic d’obertura (anell giratori i làmines) i, amb l’oburador obert, el sircuit electrònic (aquí, un parell de transistors acoblats a un captador) determina el temps d’exposició regulnt el temps de recàrrega del condensador
© Fototeca.cat
Fotografia
Dispositiu que en la càmera fotogràfica regula el temps d’exposició de la superfície sensible a la llum.
Els obturadors poden ésser, bàsicament, d’iris o de cortina L' obturador d’iris o central consisteix en diverses làmines metàlliques que formen una mena de sector circular i que, accionades per un ressort, convergeixen vers l’eix òptic, s’imbriquen i tanquen totalment l’objectiu En aquests obturadors, el temps d’exposició temps en el qual l’obturador s’obre i es torna a tancar depèn de la rapidesa amb què són accionats els sectors circulars, i, generalment, va des d’alguns segons fins a 1/1 000 s Aquest tipus d’obturador és l’emprat en les càmeres compactes de visor directe, en…
mina
Mina antitanc proveïda de sensors de contacte
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte bèl·lic, destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.
Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua, les mines…