Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Alfonso Balcázar i Granda
Cinematografia
Productor, distribuïdor, guionista i realitzador cinematogràfic.
Fill d’una família de pelleters palentins, el 1951 creà –amb el seu germà Francisco Marcos Barcelona, 1929 - Mèxic, 1982, realitzador– l’empresa cinematogràfica Producciones Cinematográficas Balcázar Amb l’altre germà, Jaime Jesús , aixecaren el 1964 els Estudios Balcázar , a Esplugues de Llobregat, on filmaren imitacions del western Dirigí amb Franco Rossi Buenos días, amor 1958, i l’any següent feu el seu primer film en solitari, La encrucijada , al qual seguiren diversos títols comercials Fou guionista d’una bona part de la seva filmografia, alguns títols de la qual signà amb el…
,
José Antonio Muñoz Rojas
Literatura
Escriptor andalús.
Es traslladà a Madrid el 1921, on el 1930 es llicencià en dret Durant els anys d’estudiant i els anteriors a la Guerra Civil Espanyola, freqüentà els ambients literaris de la Generació del 27 El 1929 publicà el seu primer recull poètic, Versos de retorno En 1932 i 1936 anà a Cambridge, on conegué TS Eliot i on retornà, en esclatar la guerra Hi exercí de lector de castellà fins el 1939, que retornà a l’Estat espanyol definitivament Malgrat haver fugit de la zona republicana, el franquisme el considerat poc addicte, i per aquest motiu es refugià professionalment a la Sociedad de…
Ramon B. Ivars i Amich
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert , Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a Los fieles…
el Cabriol
el Cabriol al pantà de Contreras
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, entre Castella i el País Valencià, al vessant mediterrani, afluent del Xúquer per l’esquerra (263 km de longitud).
És de règim pluvionival, amb crescudes a la primavera i a la tardor, amb un mòdul absolut de 17 m 3 per segon a Villora i de 23,11 a Villatoya Neix a les calcàries triàsiques de la Muela de San Juan, flueix en direcció meridiana travessant la serranía de Cuenca per estrets congosts i rep per la dreta el riu Guadazón Les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras 874 Hm 3 , prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu forma la frontera entre Castella Conca i Albacete i el País Valencià Plana d’Utiel tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, ja plenament dins el…
Sebastià Estradé i Rodoreda
Literatura
Advocat i escriptor.
Doctor en dret i diplomat en enginyeria industrial i elèctrica Especialista en dret de l’espai, publicà la primera tesi doctoral d’aquesta temàtica a l’Estat espanyol El derecho ante la conquista del espacio ,1964 Autor de nombrosos llibres tant en català com en castellà, publicà, entre d’altres, narracions — Una guerra civil 1961, El planeta que podía ser santo 1967, El planeta que no quiso morir 1967, Formas diferentes 1972, Una ciudad en el infierno 1973, El planeta Siva 1982, Navidad en la luna 1982, Con buena educación 2003 i De tants colors 2006— novella juvenil — Alarma en 1965, 5…
,
Miquel Dolç i Dolç
Literatura catalana
Poeta, assagista i llatinista.
De família camperola, es llicencià 1942 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i es doctorà 1951 a Madrid amb Hispania y Marcial 1953 Fou professor de l’institut d’Osca 1943-55 i catedràtic de filologia llatina a les universitats de Sevilla 1955-57, València 1957-68, on fou degà de la facultat de filosofia i lletres en 1965-68, i a l’Autònoma de Madrid 1968-82, de la qual també fou degà de la facultat de lletres Començà la seva producció poètica dins la línia de l’Escola Mallorquina amb El somni encetat 1943 i Ofrena de sonets 1946 Posteriorment, evolucionà cap a una poesia més…
,
Enric Fité i Sala
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert per la…
història de les mentalitats
Historiografia catalana
Tendència historiogràfica d’origen francès vinculada al fenomen de la Nouvelle Histoire, i desenvolupada a l’empara de la tercera generació de l’escola dels Annales (1969-89).
Desenvolupament enciclopèdic L’interès per l’aspecte mental o per l’estudi de l’anomenat “tercer nivell” de les societats pretèrites fou, en part, una reacció a trenta anys de domini de la història socioeconòmica El canvi fou definit metafòricament per un dels seus promotors com el trasllat “del celler al graner”, i comportà l’assumpció de tota una sèrie de temes als quals fins aleshores s’havia atribuït un paper marginal en l’explicació històrica Els pioners de la història de les mentalitats foren, entre d’altres, Philippe Ariès, que treballà sobre la infantesa i la mort, Jean-Louis Flandrin…
Josep Pla: un escriptor després d’una guerra
Cadaqués , J Pla, Ed Joventut Barcelona, 1947 BC Josep Pla i Casadevall tornà a Barcelona amb les tropes franquistes i, fins a la primavera del 1939, va treballar a “La Vanguardia Española” El mes de febrer, hi va publicar l’article Retorno sentimental de un catalán a Gerona , que tenia molts dels elements de la crònica, amb un esperit de recuperació del paisatge com a part del propi patrimoni, en un moment en què tot just s’acabava l’ocupació del territori de Catalunya Un altre article força diferent, també del febrer, va ser El cristianismo y los asesinos , en el qual, tot partint del…
Pau Piferrer i Fàbregas
Pau Piferrer i Fàbregas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Periodisme
Escriptor, historiador, periodista i crític.
Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret,…
, , ,