Resultats de la cerca

Professor de geografia a Viena 1885 i a Berlín 1906, on fou també director del museu oceanogràfic i president de la Societat de Geografia Gran especialista en geomorfologia, estudià el glacialisme del Quaternari a les regions alpines, on trobà, amb la collaboració de Brückner, els vestigis de quatre fases glacials les de Günz, Mindel, Riss i Würm Escriví Die Vergletscherung der Alpen ‘El glacialisme dels Alps’, 1882, Schwankungen des Meeresspiegels ‘Oscillacions del nivell marí’, 1882, Die Eiszeit in den Pyrenäen ‘L’època glacial als Pirineus’, 1884, Morphologie der Erdoberfläche…

És discontínua, com la hidrosfera, i comprèn totes les geleres i els dos casquets polars La seva extensió ha anat variant durant els diferents períodes geològics Actualment ocupa una superfície de 15,2 milions de km 2 , que separen l’atmosfera i la litosfera, i una petita part separa l’atmosfera i la hidrosfera Cobreix un 10% de la superfície dels continents, però fou molt extensa a l’inici de l’era quaternària 32% en el Riss i 27% en el Würm Les variacions que experimenta en superfície i en gruix influeixen en el nivell dels oceans i de les mars glaciació

Analitza i descriu, entre d’altres, la distribució de les terres i de les mars, els sistemes muntanyosos, les xarxes hidrogràfiques, els llacs, l’expansió glacial, els volcans, els climes, la repartició de les masses vegetals, la fauna S'ocupa també d’una sèrie de fenòmens —desplaçament dels pols o variació de les radiacions solars, per exemple— que en certa manera han pogut influir la geografia del passat Bé que el seu domini comença amb la formació dels primers continents i oceans, comprèn, essencialment, les eres primària, secundària, terciària i part de l’era quaternària Els mètodes de…

Sembla que el terme fou proposat per Kerner-Marilaun 1930, bé que, conceptualment, les primeres deduccions remunten al segle XVII Es val d’una sèrie d' indicadors paleoclimàtics , és a dir, d’uns fenòmens geològics que, parcialment, han depès del clima, la interpretació dels quals és feta per similitud amb els fenòmens actuals També es val de mètodes físics, com és ara el de la determinació de les paleotemperatures basada en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 Les evidències paleoclimàtiques poden ésser biològiques, litològiques o morfològiques S'han establert diverses hipòtesis…

Els primers documents literaris són unes inscripcions en caràcters rúnics esculpides damunt la pedra, datades del 900 al 1050, tot i que algunes són dos o tres segles més antigues Es destaquen les de les banyes d’or procedents de Jutlàndia i la de la pedra reial de Jelling Més importants, però, són els manuscrits de prosa i poesia islandesa conservats a Copenhaguen L’obra capital de la literatura medieval, Gesta Danorum ~1200, de Saxo Grammaticus, escrita en llatí, consta de setze libres i conté la història de Hamlet Les antigues sagues i les poesies llatines constitueixen el llegat capital…

El tret més característic de la llebre Lepus europaeus és la taca negra que presenta a la cara posterior de les orelles Altrament, a diferència del conill, té la llargada del peu posterior de més de 10 cm i la de la sèrie dentària de més de 16 mm Té els ulls grans, la cua curta i els exemplars grans poden arribar a pesar entre 5 i 6 kg Als peus, les callositats plantars, que presenten la majoria dels mamífers, són substituïdes per coixinets de pèls llargs i llanosos Les femelles són una mica més grans que els mascles Xavier Palaus És un mamífer de talla mitjana, en relació a la fauna dels…

L’aspecte extern del ratolí domèstic Mus musculus és ben conegut petit i esvelt, de color gris o marronós, amb la cua llarga gairebé com tot el cos i amb la base ampla, el musell punxegut, els ulls negres i petits, i les orelles petites i arrodonides Les mesures corporals són les següents 73-101,5 mm de cap i cos, 68-98,5 mm de cua, 15,5-17,5 mm de peu posterior, 11,5-15 mm d’orella el pes és de 12,5-29 g Jordi Muntaner És un rosegador de talla petita i de figura gràcil Fa una olor de florit també molt característica, que és pròpia de les formes comensals del gènere La…

El talpó roig Clethrionomys glareolus es diferencia de la resta d’arvicòlids pel seu pelatge de tonalitats vermelloses a la part dorsal, a part d’altres caràcters que afecten el crani i la dentició Té les potes relativament curtes i la cua quasi tan llarga com la meitat del cap i el cos junts i amb un pinzell de pèls terminals En els mascles, apareixen, encara que d’una manera poc pronunciada, un parell de glàndules odoríferes laterals durant el període reproductor Les mesures del cos són les següents 91-118 mm de cap i cos, 42-60 mm de cua, 16,5-20,5 mm de peu posterior, 11-16 mm d’orella…

És una espècie de grandària mitjana dins els mamífers dels Països Catalans, amb un morfotipus inconfusible, més petit i arrodonit que la llebre Les extremitats posteriors són adaptades al salt i a la carrera i li permeten assolir velocitats de fins 40 km/h Biologia Pot ocupar biòtops diversos Generalment, el requeriment principal és la naturalesa del sòl Per tal d’excavar els seus caus, requereix terrenys sorrencs o argilosos Normalment, prefereix terrenys oberts, camps abandonats o garrigues, si bé també pot habitar zones boscoses, poc frondoses, sense pujar gaire en altitud Als boscos,…