Resultats de la cerca

Amic de Virgili i d’Horaci, rebé d’August l’encàrrec de publicar l’ Eneida després de la mort de Virgili Hom conserva alguns fragments del poema De morte ~40 i de la tragèdia Tiestes 29

Fou pretor 66 aC i cònsol 51 aC Durant la guerra civil fou partidari de Cèsar, que el féu procònsol de l’Acaia 46 aC Fou enviat pel senat a Mòdena per tal de negociar amb Antoni, però morí pel camí Com a orador, es retirà 77 aC davant la superioritat de Ciceró, el qual li dedicà unes pàgines del Brutus Les seves obres es basen més en un coneixement profund del dret que no pas en la casuística

Essent tribú 88 aC, proposà quatre lleis que afavoriren la situació política a Mari en contra de Luci Corneli Sulla Ordenà de prendre a Sulla el comandament de la guerra contra Mitridates i donar-lo a Mari Aleshores Sulla assaltà Roma i anullà les lleis sulpicianes Morí traït per un esclau

Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana

Fill i successor de Guillem I Malgrat les intrigues del seu germà Robert II, duc de Normandia, i del seu oncle Odó de Baveux, comte de Kent, des del 1088 pogué consolidar la seva autoritat amb el propòsit de refer la unitat anglonormanda trencada per l’herència del seu pare, desembarcà 1096 a Normandia on el seu germà li delegà l’autoritat a canvi de diners per anar a la primera croada i recuperà el comtat del Maine Malgrat el conflicte amb l’Església a propòsit de l’elecció dels bisbes 1093, s’imposà també a Anglaterra Fou assassinat durant una cacera per Walter Tirel, senyor de Poix

Fou cònsol, senador i censor Durant la segona guerra Púnica, després de la batalla del Trasimè, fou nomenat dictador 217 aC i organitzà la lluita contra Anníbal vencé els cartaginesos a Casilinum Obligat a compartir el comandament amb Minuci Rufus, el seu magister equitum , i a seguir la seva estratègia, sofriren la derrota de Cannes 216 aC Contribuí a la defensa de Roma 211 aC i reconquerí Tàrent

Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i batlle de Xàtiva, visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim , on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català, de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, L 1991 Vegeu bibliografia

Tenen el cos molt llarg, sense closca aparent i amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals, excepte en una zona prominent situada darrere el cap, on la pell és llisa i sota la qual hi ha les restes de la closca Habiten en zones molt humides, i són perjudicials per a l’agricultura, puix que s’alimenten de fulles de plantes conreades Quan s’arrosseguen deixen un rastre mucós pel sòl Les espècies Agrion rufus , d’uns 10 cm de llargada, i Agriolimax apestis , de 7 cm, són comunes als Països Catalans

Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i pare de Francesc de Fenollet i de Centelles , cortesà i poeta Fou batlle de Xàtiva Visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre , de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català i de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, Lola “Traduccions al català dels segles XIV i XV i innovació cultural i literària” Estudi General Llengua i…

Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…