Les leocials
L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies (Baeomycetaceae). En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables. Són líquens que viuen principalment sobre sòl (sovint sobre talussos) i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids. El tal·lus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i sostenen els apotecis, rosats, vermells o bruns, biatorins o lecanorins. L’asc és poc engruixit a l’àpex i no amiloide (I-). Les espores són pluricel·lulars.
Molt poques leocials estan liquenificades, però entre elles destaca el gènere Baeomyces, representat aquí per B. rufus, que viu als talussos de muntanya, amb els seus típics apotecis bruns, estipitats, sobre un tal·lus granulós, verd clar.
Volkmar Wirth.
Icmadophila ericetorum, dels sòls orgànics, molt àcids, de muntanya, de tal·lus crustaci, gris, verdós en estat hidratat, granulos o pulverulent, té grans apotecis rosats, de base estreta o curtament pedunculats, amb espores fusiformes, amb 2 o 4 lòbuls; la seva presència als Pirineus catalans és encara insegura. Baeomyces presenta un tal·lus crustaci o esquamulós i apotecis sense marge, sobre un peu (podeci) ben diferenciat. Les espores són també fusiformes, bi o tetraloculars. L’espècie més freqüent és B. rufus, que apareix en llocs humits, marges de camins, pedres (Prades, Montseny, Gironès, l’Albera, Andorra) i es reconeix pels seus apotecis de color bru clar (no sempre presents) i el tal·lus granulós. Més rars són B. roseus, amb tal·lus blanquinós i bells apotecis rosats, i B. carneus, d’apotecis vermellosos, K+ vermell sang.
Les pezizals
No sense controvèrsia, hom inclou en aquest ordre les esxereriàcies (Schaereriaceae), que comprenen unes poques espècies de tal·lus crustaci, amb ascs cilíndrics, sense engruiximent apical, que s’obren per una fenedura o un opercle, acompanyats per paràfisis veritables. Les espores, hialines i simples, es disposen en un sol rengle.
Les esxereriàcies estan representades al nostre país per Schaereria, de tal·lus en general crustaci, apotecis de color negre amb marge propi persistent, sèssils o immersos; les paràfisis són lliures i ramificades vora l’àpex, i les espores són hialines, unicel·lulars, més o menys globoses. S. tenebrosa, coneguda a les nostres muntanyes silícies (Montseny, Pirineus), de tal·lus bru grisós, lleugerament pruïnós, crustaci, areolat o areolato-verrucós, amb les arèoles marginals més grosses (tendència a formar lòbuls), té els apotecis amb un voraviu tal·lí fi i un disc pla o lleugerament còncau. Per l’aspecte dels apotecis i el color blau verdós de l’epiteci, aquesta espècie havia estat inclosa abans entre les Aspicilia. La medul·la és C+ carmí intens.